Situació
Primitiva parròquia de Mosset, de la qual només resta pràcticament una part de l’absis i un sector del mur meridional.
ECSA - A. Roura
Les ruïnes de l’antiga església parroquial del primitiu poble de Mosset són situades a la dreta de la Castellana, uns 2 km abans d’arribar a l’actual població de Mosset, just davant de Santa Maria de Corbiac.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 39’ 34” N - Long. 2° 21’ 51” E.
Per a arribar-hi des de Prada, cal agafar la carretera D-14 en direcció a Mosset. Després d’haver fet 1, 5 km un cop passat el poble de Campome, hom veu ja les ruïnes a l’esquerra de la carretera.
Història
El topònim Mosset és citat en la documentació a partir del segle X; una de les primeres mencions apareix en la butlla de confirmació de béns que el papa Joan XIII atorgà a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà l’any 968, on, entre d’altres propietats, li confirmava diversos alous in villa Moseto. Tot i així, la seva església parroquial no figura citada en la documentació de forma indirecta fins l’any 1162, quan Artau (III), bisbe d’Elna, amb l’acord d’Arnau de Mosset i dels seus germans, parroquians de l’església de Mosset, va sotmetre l’abadia de Santa Maria de Clariana (o de Jau) al monestir d’Ardorell, dins la diòcesi d’Albí. A l’inici del segle XIII, en concret l’any 1204, es torna a esmentar en una escriptura per la qual Pere de Domanova reconegué tenir en feu l’ecclesia Sancti Juliani de Mosseto per Guillem, vescomte de Castellnou.
Tanmateix, la primitiva població de Mosset, vers l’any 1175, es traslladà, probablement per motius de defensa del territori, a un nou emplaçament encimbellat, dit vilar de Corts, que ja figura documentat a mitjan segle XI (“villa de Cortis in valle Mossed”, 1068); en aquest indret fou on es construí el castell de Mosset al segle XII, al voltant del qual s’arredossà la població traslladada al llarg del segle XIII i també es bastí una nova església, dedicada, com l’antiga, a sant Julià, al segle XIV (capella nova S. Juliani de Mosseto, 1362), la qual a la darreria d’aquesta centúria ja havia adquirit la categoria de parròquia (parochia de Mosseto, 1395). Però, tot i així, l’església antiga mantingué el culte fins a la darreria del segle XVIII.
Per raó del desplaçament del poble antic de Mosset a un nou indret, la documentació del segle XIV sol anomenar el poble primitiu com a “locus de Mosseto veteri”.
Església
La primitiva parròquia de Sant Julià era un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, del qual bàsicament resten drets una part de l’absis i un pany de paret a migdia.
L’absis presenta un magnífic parament fet de grans carreus de granit molt ben treballats i conserva en alguns trams sota la cornisa un notable fris de dents de serra i dues mènsules a l’interior.
A migdia, en la intersecció de la capçalera amb la nau, subsisteix una capella lateral amb volta de canó apuntada, la qual sembla una obra contemporània a l’absis, i recorda, per la seva disposició la que existia a Sant Martí de Cortsaví, al Vallespir, consagrada el 1158. En ambdós casos podria tractar-se d’unes capelles d’ús funerari destinades als senyors locals, com segurament passaria també a l’església parroquial de Sant Joan de Conat, situada en aquesta comarca, on la capella és emplaçada al costat nord.
El perímetre de la nau és avui dia visible amb dificultat a causa del rocam que caigué a conseqüència de l’esfondrament de la volta i de la part superior dels murs. Tenia una amplada d’uns 7,30 m i una llargada d’uns 27 m; el gruix dels murs és d’1,50 m. Del costat nord, on el nivell del sòl exterior és més baix, hom discerneix l’existència d’un sòcol.
Els notables vestigis de l’església de Sant Julià el Vell, datable de mitjan segle XII, mereixerien ésser consolidats i, en primer lloc, totalment desbrossats.
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 165-167; Abadal, 1954-55, vol. VIII, doc. 94, pàgs. 313-315; Buron, 1980, pàg. 176; Cazes, 1990, pàgs. 67-68.