Situació
Vista d’aquesta senzilla església, exemple de l’arquitectura rural més popular del segle XI.
ECSA - A. Roura
L’església de Sant Fruitós es troba vers l’extrem sud-oest del petit nucli del poble de Marians, al sector de ponent del terme municipal de Soanyes, en un replà enlairat damunt la vall, al sud d’Oleta, i a la dreta del fondal de la ribera de Mentet.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 32’ 45” N - Long. 2° 16’ 13” E.
Cal seguir la carretera de Soanyes, la D-57a, que surt de la N-116 just després de passar la vila d’Oleta en direcció a Montlluís i Andorra, a l’esquerra. Poc abans d’arribar a Soanyes es troba, a mà dreta, el trencant (D-57b) que porta a Marians. Aquest poble és a 4 km d’Oleta.
Història
El lloc de Marians ja és esmentat en documents dels segles IX i X, dels anys 871 (Maradianas, Maridianas), 874, 875 (villa Marazanos), 901 (Melizanas), 933 (Maracanos), i també posteriorment.
No es coneix documentació de l’església fins els anys 1279-80, en què consta que el capellà de Marians (Maresanis) contribuí a la dècima de la diòcesi d’Elna recaptada en aquells anys. L’any 1413 n’era rector Guillem Roma. El 1424 s’esmenta l’ecclesia de Misseranis.
Segons F. Monsalvatje, al principi del segle XVIII era sufragània de la parròquia de Sant Jaume de Nyer.
Església
Església de petites dimensions, d’una nau amb absis semicircular al costat de llevant. La nau és coberta amb una volta de canó seguit. L’absis té volta de quart d’esfera i comunica vers la nau per mitjà d’un plec de mig punt que marca la gradació d’alçades.
La porta, d’un sol arc de mig punt, és a la façana de migdia, en la qual també hi ha una finestra de doble biaix, idèntica a la que s’obre al fons de l’absis.
L’edifici romànic ha estat objecte de modificacions en èpoques tardanes, com ara l’afegitó de capelles laterals al costat de tramuntana de la nau. L’estructura actual del campanar d’espadanya de dos pilars, situat sobre el frontis, també correspon a una reforma, força maldestra. A ponent i a l’angle sud-oest de l’església hi ha estat adossada una casa que amaga bona part dels paraments exteriors.
A l’interior, els murs i la volta de la nau són recoberts d’una capa d’arrebossat i encalcinat, mentre que la volta i el parament de l’absis han estat repicats. En els paraments externs, tot i que mantenen vestigis d’arrebossat antic, es pot apreciar també l’aparell. És molt rústec, a base de blocs d’esquist només escantonats, de mida més aviat petita, que s’han disposat força irregularment, amb tendència a una posició horitzontal, amarats en morter abundant.
Els arcs de les finestres són fets amb llosetes molt primes, i en els brancals s’han emprat alguns carreuons de tova, ben escairats. El marc de la porta, tot i la seva extrema simplicitat, destaca per la talla i el poliment dels carreus i les dovelles, llargues i estretes, també d’esquist.
En els batents de fusta d’aquesta porta, un forrellat és l’única romanalla d’un dels característics conjunts de ferramenta romànica o de tradició romànica tan abundants a les esglésies del país. Les sis tires llises (sense volutes) que actualment l’acompanyen semblen d’època força posterior. És un forrellat de mida reduïda, malmenat dels dos extrems (potser acabava en la forma de cap d’animal, tan habitual en aquest tipus de peça). La seva superfície és decorada amb fines incisions que creen rengles de dentat.
Sant Fruitós de Marians és una esglesiola de marcada senzillesa, nua de qualsevol ornamentació esculpida, sense altra exigència que la pura funcionalitat litúrgica. Les seves característiques ens apropen a l’arquitectura religiosa més popular i rústega pròpia del segle XI. No és gens impossible, tanmateix, que hagi estat bastida ja al segle XII, dins una tradició fortament arrelada.
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 94-95
- Rius, 1946, pàgs. 47 i 55
- Ponsich, 1980*, pàg. 123
- Cazes, 1990, pàg. 125