La primera notícia que se’n té l’aporta un document de l’any 1067, pel qual Amaltruda, senyora de Peracamps, donava al seu fill Arnau, l’alou també de Peracamps amb l’església de Santa Maria. És esmentada novament l’any 1072, al testament d’un personatge de nom Em, el qual, bo i puntualitzant que l’esmentada Amaltruda era senyora de Peracamps, feia donació d’un alou a l’església de Santa Maria. Uns anys després, el 28 de març de 1084, Arnau Bonfill de Sanç, de Llobera, fill d’Amaltruda, donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell la meitat del castell de Peracamps, amb la meitat de l’església de Santa Maria, “que ibidem est sita”. Al seu testament del 27 d’agost de 1089, Amaltruda refermà la donació feta l’any 1067 al seu fill Arnau, ja esmentada; i al seu torn aquest, al seu testament de 1091, refermava la donació que havia fet a la canònica de la Seu d’Urgell l’any 1084, tot puntualitzant que l’alou de Peracamps havia estat comprat pels seus pares —Bonfill de Sanç i Amaltruda— a Ramon de Sanç —germà de Bonfill— i a Guinedell, juntament amb la meitat de l’església de Santa Maria. Al final del segle XVIII apareix com a annexa de la parroquial de Torredenegó. La reorganització parroquial de l’any 1897 la fixà com una església auxiliar de la parroquial de Llobera, i en l’actualitat torna a ésser sufragània o annexa de la de Torredenegó. L’edifici original es trobava en un replà situat a uns 200 m de la cara de migjorn del castell o torre del mateix lloc; però l’any 1909 fou molt refet. Segons testimoni de C. A. Torras, l’any 1922, de la construcció antiga n’hi havia “sols fragments en la sagristia”, però els anys 1936-1939 l’església fou desfeta del tot, i en 1943-1945 en fou bastida una de nova planta a l’Hostal Nou.
Donació del castell i l’església de Peracamps (28 de març de 1084)
Arnau Bonfill dona a Santa Maria de la Seu d’Urgell el castell de Peracamps amb l’església de Santa Maria del mateix lloc.
"In Christi nomine et salvatoris nostri. Ego Arnallus Bonifilii nulli suadentis ingenio vel cogentis imperio, sed propria mea bona voluntate, donator suum domino Deo et Sancte Marie Sedis Urgelli eiusque cannonice de meo alodio proprio quem habeo in comitatu Urgelli, idest mediaetatem de ipso kastro quod nuncupatur Paracampos, et cum medietate ecclesie Sancte Marie que ibidem est sita, et cum sacrariis que ibi habeo et habere debeo, cum domibus et terris, et vineis et cum suarum vineale, et cum suo petrale, cum silvis et garricis, et fontibus cum fontalibus, et cum totis boschis qui ad hoc pertinent, cum exiis et regressiis eorum. Et advenit mihi ipse alaudis per donacionem mee matris, sive per qualescumque voces. Et affrontat kastrum iam dictum cum suis pertinentiis, a parte orientis in terminum qui est inter Lobera et Paracampos quem dicunt ad ipsam Sechanelam. Et de meridie afrontat in ipso Vime, vel in termino qui est inter Paracamps et Lobera. Et de occiduo, in ipso rivo qui discurrit inter kastrum de Mirave et de Paracamps. De parte vero circi afrontat in domum Sancte Marie voccata de Monte de Betre, et descendit usque in rivum de Guanag. Quantum iste afrontaciones includunt et undique ambiunt, sicut superius resonatur, exceptus ipsum mansum de Altemiro quem Sancte Marie Celsone dedi, aliud totum quod ibi habeo vel habere debeo, ab integro dono domino Deo et Sancte Marie supra scripte Sedis, propter remedium anime mee, meique genitoris et genitricis. Sed eo modo, ut ego donator teneam dum vixerim, et donem cannonice porcum preciatum unum solidum per unum quemque annum. Hec ego omnia de meo iure trado ab integro in potestate Sancte Marie iam Sedis, ad opus proprietatem cannonice ipsius in perpetuum habenda et possidenda; quod si ego donator aut ullus homo vel femina de posteritate vel de propinquitate nostra, aut aliqua magna vel parva aut qualiscumque persona contra hanc scripturam donacionis ad inrumpendum venerit, non hoc valeat vindicare quod requirit sed componat in duplo cum omni sua melioracione. Et in antea ista carta donacionis firma et stabilis semper permaneat. Facta est ista donacionis carta .Vo. kalendis aprelis, anno .XXo. .IIII°. regnante Philipo franchorum rege. Sig + num Arnalli Bonifilii, qui istam cartam donacionis fieri iussi et firmavi, et testes ibi firmare rogavi. Sig + num Bernardi Seniofredi. Sig + num Arnalli Companii. Sig + num Reimundi Bernardi, levitae. Petrus sacricusto (s. man.). Miro sacer (s. man.). Miro archilevita. Arnallus chanonicus (s. man.). Berengarius clericus rogatus scripsi in prefato diet et an (s. man.) no."
Pergamí original: Arxiu Diocesà de Solsona, pergs., núm. 231, Peracamps 4.
Joan Serra i Vilaró: Los señores de Portell, pàgs. 31-32.
Traducció
"En nom de Crist, salvador nostre. Jo Arnau Bonfill, sense el manament ni la instigació de ningú, ans per la meva pròpia i bona voluntat, soc donador a Déu, Nostre Senyor, i a Santa Maria de la Seu d’Urgell i la seva canònica, de l’alou propi que tinc al comtat d’Urgell, és a dir: la meitat del castell que ara en diuen Peracamps, la meitat de l’església de Santa Maria, aixecada en aquell indret, els sagrers que hi tinc i he de tenir, cases, terres, vinyes i vinyars, el pedregar, les arbredes i garrigues, les fonts i les seves aigües, així com tots els boscos que li pertanyen, i amb les entrades i sortides de tot el conjunt. Aquest alou el vaig obtenir per donació de la meva mare i per altres motius. Limita l’esmentat castell amb les seves pertinences, per la part de llevant amb el terme que hi ha entre Llobera i Peracamps, i que en diuen La Secanella i per la banda de migdia amb El Vim i el terme que divideix Peracamps i Llobera; a ponent amb el riu que discorre entre el castell de Miravé i el de Peracamps, i al nord amb la Casa de Santa Maria, anomenada de Torredenegó, tot baixant cap al riu de Sanaüja. Així, tot el que inclouen aquestes afrontacions, tal com més amunt s’ha especificat, a excepció del mas d’Altemir que ja vaig oferir a l’església de Santa Maria de Solsona, tot el conjunt restant, doncs, que posseeixo i he de posseir, el dono íntegrament a Déu, Nostre Senyor, i a la referida Santa Maria de la Seu, per a remei de la meva ànima, la del meu pare i la de la meva mare, amb les condicions següents: que jo, el donador, en disposi mentre visqui i doni, anualment, a la canònica, un porc valorat en un sou. Traspasso, íntegrament, el dret sobre totes les coses assenyalades, o la potestat de Santa Maria de la Seu, perquè la canònica tingui i posseeixi la propietat de manera perpètua; així, si jo, el propi donador, o qualsevol home o dona, descendents o familiars nostres, o bé altra persona, tant de condició elevada com plebea, s’atrevís a anar en contra d’aquesta escriptura de donació, que no pugui reclamar el que pretén, ans satisfaci el doble i tota la seva millora. I, a partir d’ara, que aquesta carta de donació romangui ferma i estable per sempre més.
Feta la carta de donació, a cinc de les calendes d’abril, de l’any vint-i-tres del regnat de Felip, rei dels francs.
Signatura d’Arnau Bonfill, qui manà que es redactés aquest document de donació, el va signar i va pregar als testimonis que el signessin. Signatures de Bernat Sunifred, Arnau Company, Ramon Bernat, levita, Pere, sagristà, Miró, sacerdot, Miró, arxilevita i Arnau, canonge. Jo, Berenguer, clergue, rogatari, ho vaig escriure l’esmentat dia i any."
(Traducció: Joan Josep Busqueta i Riu)