Situació
Aspecte que ofereix l’exterior de l’església, amb l’estructura original molt reformada, des del costat de ponent.
L. Prat
L’església de Sant Pere de la Sala és al municipi de Llobera de Solsonès, vora el mas la Sala, que actualment li dona nom. Anteriorment era coneguda amb el de Sant Pere de Comajuncosa. Així és com apareix citada des del segle XI fins al començament del XIX.
Mapa: 329M781. Situació: 31TCG721401.
Per tal d’anar-hi des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà i, havent arribat a l’Hostal Nou (10,500 km), seguir-la uns 500 m més fins a trobar un trencall a mà esquerra amb indicadors de masos, entre els quals consta el de la Sala. Cal anar seguint aquest camí i agafar el primer trencall que es troba a mà dreta un cop s’hagi deixat el que porta al mas la Vila, situat a l’esquerra. La distància que hi ha entre la carretera de Torà i la Sala és de 2,400 km. L’església de Sant Pere és a la vora de l’hort que hi ha darrere la casa, serveix de pallissa i és oberta de bat a bat.
Història
De totes les esglésies del municipi de Llobera, aquesta és fins ara la que té una referència documental més antiga. El document en qüestió és del 21 d’abril de l’any 1002, data en la qual Sanç de Llobera i la seva muller Quinedelde establiren un mas que limitava amb “domibus sancti Petri in Choma Iungosa”. Uns anys després, el 1060, Mir —fill de Sanç de Llobera— i la seva muller Estefania vengueren a Guitard i a Eicolina uns alous que posseïen al terme del castell de Llobera, situats a Comajuncosa, conjuntament amb l’església de Sant Pere i el cementiri i ornaments que hi pertanyien.
Pel capbreu de les rendes i obligacions del rector de Llobera, del segle XIV, sabem que Sant Pere de Comajuncosa era una de les sufragànies de l’església parroquial de Sant Pere de Llobera; aquesta situació també és recollida pel capbreu de 1565-1569 i per documents posteriors.
L’any 1897, arran de la nova distribució de les parròquies del bisbat de Solsona, perdé la categoria de sufragània o annexa.
Església
L’edifici és d’una nau, de planta rectangular, mancat d’absis i orientat al nord-est. La coberta és a dos vessants i al frontis s’enlaira una espadanya amb dues obertures.
L’estructura romànica ha estat molt desfeta arran de reformes posteriors, la majoria de les quals datables a l’entorn del 1694, any que consta a la llinda de la porta d’accés a l’església, situada al mur sud-oriental. Aleshores la nau fou allargada pel presbiteri i hi fou afegit un cos adossat al mur sud-oriental, amb funció de sagristia.
A la nau fou continuada la volta de canó lleugerament apuntada de la part primitiva, però no pas emprant únicament pedra sinó material més bast de tàpia, segons hom pot constatar en alguns indrets on l’enguixat ha caigut.
El parament de la part antiga és de carreus ben tallats que formen filades, propi del segle XII.
Bibliografia
- Joan Serra i Vilaró: Los señores de Portell, patria de san Ramón, descendientes de los vizcondes de Cardona, Barcelona 1958.