Una vista de l’exterior de l’església, des del costat de migjorn.
L. Prat
Situació
Aquesta església forma part del petit barri de Cuiner, el qual pertanyia a l’antiga quadra de Matadeporros. Aquesta església té també l’advocació de santa Llúcia, que és l’únic dia de l’any que s’hi celebra culte.
Mapa: 362M781. Situació: 31TCG760283.
Al punt quilomètric 10,500 de la carretera de Calaf a Pinós hi ha un camí senyalitzat, el qual porta directament a l’església i a la masia del mateix nom. (JCT)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic castell de Matadeporros. No tingué mai funcions parroquials, i depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona. La primera notícia de l’església i del lloc es troba al testament que l’any 1050 feu Adalais, que deixà el seu castell de Matadeporros, que segurament tenia el vescomte de Cardona, al seu fill Ramon, així com una vinya a Sant Feliu de Mata de Matadeporros.
En una data desconeguda, els vescomtes de Cardona, com a senyors eminents del castell i com a patrons de l’església, la donaren a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. Així, a la butlla que l’any 1154 el papa Anastasi IV adreçà a l’abat de Cardona, li confirmà, entre altres possessions, l’església i el castell de Matadeporros.
Com que no tingué funcions parroquials, depenia en aquest aspecte de la parròquia de Sant Vicenç de Pinós, situació que es constata el segle XVII i també posteriorment, ja amb la doble advocació i amb el canvi de nom de lloc: Sant Pere i Sant Feliu de Cuiner, que és el nom pel qual és coneguda en l’actualitat. (ABC)
Església
Aquesta església constitueix un edifici amb força interrogants. Consta d’una nau, capçada a llevant per un absis rectangular, més estret que no pas aquella, i, com ella, cobert amb volta de canó.
L’aspecte d’aquest absis, per la seva finestra d’una sola esqueixada, el seu ràfec de llosa i el seu aparell de reble, arrebossat, permeten de pensar en un edifici molt antic, o, almenys, de tradició molt antiga, possiblement, fins i tot, datable el segle X.
La nau té la porta modificada, al cantó de migjorn, juntament amb una finestra de doble esqueixada i la seva volta és reforçada per un arc toral.
Tot l’interior és enguixat, la qual cosa fa que, juntament amb les modificacions sofertes (capelles, retaule, etc.), sigui difícil destriar-ne les característiques, les quals només poden ésser aclarides amb una exploració arqueològica.
Amb tot, l’estructura del parament de reble i de carreuons permet de plantejar una hipotètica datació dins el segle XI, almenys pel que fa al cos de la nau, si no anterior per a l’absis. (JAA)