Situació
Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est.
L. Prat
Dins el terme municipal de Pinós, a frec del petit nucli de Vallmanya, a uns 400 m de la parròquia, aproximadament, hi ha el temple de Sant Miquel, sobre la propietat i el mas Ribalta.
Mapa: 362M781. Situació: 31TCG817312.
Hom trobarà les claus a la casa Prat, que és al peu de la carretera de Valls de Torroella a Calaf, al punt quilomètric 14,700. Aquesta capella té culte esporàdicament. (JCT)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Vallmanya i dins el terme parroquial de Sant Pere de Vallmanya, del qual depenia, ja que sempre degué ésser una simple capella rural.
Les primeres notícies d’aquesta capella sobrepassen el segle XIII, ja que no és fins l’any 1342, quan és citada l’església de Sant Miquel juntament amb la de Sant Pere de Vallmanya, al permís que Bernat de Boixadors concedí a Bernat de Bonfills i al seu fill Pere per a passar amb el seu ramat pel terme de Vallmanya; entre els límits figurava el camí que venia de Sant Miquel. (ABC)
Església
Vista de l’interior de l’església amb la capçalera al fons.
L. Prat
L’església és de planta rectangular, d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, ornamentat exteriorment amb un fris d’arcuacions llombardes, disposades en sèries de dues entre lesenes, amb la peculiaritat que aquestes arrenquen d’un sòcol a 1,60 m d’altura, aproximadament i no pas del nivell del terra, com és habitual. La coberta de l’edifici és a dos vessants, damunt la nau, i amb lloses de forma cònica, a l’absis. Enmig dels dos cossos, damunt la paret que sobrepuja uns 40 cm la teulada, hi ha el campanar d’espadanya d’una obertura, a l’indret de l’arc preabsidal.
Un detall del mur de l’absis, a l’indret de la finestra que hi és oberta. Cal notar la manera com han estat resoltes les lesenes, les quals no arriben fins al sòl.
L. Prat
La pedra de l’edifici és basta, trencada a cops de maceta, i segueix filades regulars, segons s’entreveu per l’escardejat que cobreix les parets. La paret que dona a ponent és posterior, i fou refeta segurament per problemes de fonamentació, afegint-hi un ull de bou. Podria ésser que aquesta obra hagués estat realitzada coincidint amb la renovació de la porta (l’any 1854, tal com hi consta).
A l’interior, on s’entra per la porta situada a migdia, la nau és coberta amb volta de canó, arrebossada entre els arcs per aturar la degradació de la pedra sorrenca. A més de l’arc preabsidal en degradació, hi ha tres arcs torals sostenint la volta de la nau, que arrenquen d’una imposta de quart de bocell.
Altres obertures, a més de la porta i de l’ull de bou, són les dues finestres de doble esqueixada i arc de mig punt: l’una a l’absis —feta amb tècnica de repeu i amb elements estranys a la seva forma originària— i l’altra al mur de migdia, entre els dos arcs entrant a mà dreta de la porta.
L’edifici és un bon exemple de les formes rurals de l’arquitectura del segle XI i segueix els models llombards. (JCT)