Situació
L’església de Sant Pelai, situada a l’ombra del castell de Vallmanya, es troba vora una de les masies de la contrada que li ha donat el nom.
Mapa: 362M781. Situació: 31TCG833325.
Una de les cares que figuren a l’exterior d’un dels murs de l’església.
L. Prat
Una de les cares que figuren a l’exterior d’un dels murs de l’església.
L. Prat
Venint de Vallmanya a 1,300 km, i a mà dreta, hi ha un trencant que indica l’Oliva i Bonsfills. Abans d’arribar a ca l’Oliva, on guarden la clau, hi ha, a mà dreta i enmig dels camps, l’església de Sant Pelai. (JCT)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Vallmanya. No degué passar mai de capella rural dependent de la parroquial de Sant Pere de Vallmanya.
Les primeres notícies de l’església es troben al testament que l’any 1060 feu un tal Ramon, que deixà tres auris per a l’obra de Sant Pelai de Vallmanya (“Sancti Pelagii Valdemagna”). (ABC)
Església
Es tracta d’un edifici dubtosament romànic, de planta rectangular actualment. Originàriament, tenia un absis adossat, del qual encara es conserva la fonamentació.
La coberta de l’edifici és de dos vessants, ornamentada amb un campanar d’espadanya, d’una obertura, el qual ha estat col·locat damunt la façana de l’edifici.
La porta d’entrada, situada al costat de ponent, fou refeta i sobreposada a la romànica adovellada original, d’acord amb els gustos de l’època (any 1638). Hi ha encara una altra obertura: la finestra de doble esqueixada, gairebé centrada al mur de migjorn. El mur de tramuntana ha estat apuntalat amb una rafa.
Fragment de mur en el qual és visible encara l’aparell original del temple.
L. Prat
Aquest edifici ha estat construït amb un aparell de carreus de mida regular, escantonats a cops de martell i disposats ordenadament a trencajunt de mitja peça, formant unes filades regulars.
Al mur de migjorn hom pot veure, adossats a una imposta, tres caps humans, a manera de caràtules. Es tracta d’uns rostres monstruosos, molt esquemàtics, gairebé caricaturescs, inexpressius i estàtics; un d’ells es troba a l’extrem, tocant a la façana. Els altres dos, situats de manera asimètrica, apareixen un a mitja altura, entre la porta i el campanar, i l’altre, a mà dreta de la porta. (JCT)