Situació
Absis de l’església, ornat amb arcuacions llombardes i sobrealçat posteriorment per una fortificació que ocupa la part més ben conservada de l’edifici.
ECSA - A. Roura
És situada al mig del recinte del castell de Canet. L’itinerari per a arribar a aquesta església és el mateix assenyalat en la monografia precedent.
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 42’ 29,4” N - Long. 3° 0’ 33,6” E.
Història
Esmentada el 1075, fou l’església parroquial de Canet durant l’època del romànic. El 1386, Andreu de Fenollet hi fundà un priorat, el qual sembla haver tingut una existència molt breu.
Al principi del segle XVI ja havia esdevingut una capella i les funcions parroquials havien passat a l’església de Sant Jaume, antiga capella de l’Hospital de Canet, mencionada des de l’any 1241.
Església
Planta de l’església amb indicació dels murs subsistents i reconstrucció de la part desapareguda.
R. Mallol
És una església romànica de nau única amb capçalera semicircular.
Havent servit de pedrera per als habitants del poble des de la Revolució Francesa fins als nostres dies, ha perdut les parets de ponent i de migdia (on s’obria el portal). Només s’ha conservat la paret nord de la nau i la capçalera, amb la torre que hi fou construïda a sobre, al segle XIV.
L’edifici és del segle XI (juntes de maçoneria típiques a la paret nord i arcuacions llombardes a la capçalera). Fou sobrealçada al segle XII i proveïda, a més, de dues noves finestres de doble esqueixada.
Imposta d’un dels pilars de l’interior de l’església ornada amb motius d’escacat i de corda.
ECSA - A. Roura
La nau, primitivament coberta d’encavallades de fusta, fou també sobrealçada al segle XII i coberta amb una volta de canó, per mitjà de quatre arcades laterals aplicades a les parets.
Als segles XIII o XV foren construïdes, potser per a ús sepulcral, dues capelles laterals a manera de transsepte.
En algun dels pilars dels arcs encara hi ha restes de decoració escultòrica, que orna la línia d’impostes. Es tracta d’una combinació de dos motius, l’escacat i el de corda, el segon trencant la composició del primer.
Escultura
Relleu encastat sobre la porta de la parròquia de Canet, potser provinent de l’església del castell, que hom considera obra del mestre Ramon de Bianya.
ECSA - A. Roura
Sobre la porta de la parròquia de Canet resta, encastat en el mur, un baix relleu romànic força curiós que probablement prové de l’església de Sant Martí. Emmarcades per un rectangle, hi ha les figures de dos àngels que porten dins d’un vel un personatge, del qual només es veu el cap. Es tracta de la representació de l’ànima d’un difunt agafada pels àngels, els quals la porten cap al cel; aquesta iconografia és habitual dins un context funerari.
El marc del relleu, sobre el muntant superior, duu una inscripció fins ara totalment enigmàtica. Aquesta dificultat d’interpretació feu que l’excel·lent epigrafista Louis de Bonnefoy, que coneixia i havia dibuixat el baix relleu, renunciés a publicar-ho. S’hi distingeixen unes 24 lletres, algunes d’elles invertides de dalt a baix i d’altres de dreta a esquerra.
Per bé que en vam fer un calc i vam utilitzar un mirall, no hem pogut trobar cap sentit a la inscripció i la lliurem a la sagacitat dels epigrafistes.
Però tornant al relleu, sembla segur que és obra del conegut mestre Ramon de Bianya, el qual ha deixat algunes obres datables al primer quart del segle XIII; estàtues jacents de Ferran del Soler (11203), de Gaucelm de Tallet (†1211) i del bisbe d’Elna Ramon de Vilallonga (11216); estàtues del portal de Sant Joan el Vell (v.1220); baix-relleu de Torrelles; capitell de la creació d’Adam i d’Eva i baix relleu de la Resurrecció, ambdós al claustre d’Elna. Sembla que aquest artista, tot i havent signat algunes obres (escultures jacents de Ferran del Soler i de Ramon de Villalonga) va pretendre cridar l’atenció amb aquesta inscripció, de lectura tan difícil, que els arqueòlegs no es posen d’acord a l’hora d’interpretar (cf. l’estudi monogràfic d’Elna). El baix relleu de Canet incita a recercar quina pogué ésser la personalitat d’aquest escultor, fins ara conegut únicament pel que queda de les seves obres.
Epígraf
Dibuix de L. de Bonnefoy (1856-63) de la làpida conservada actualment a l’església parroquial de la població, procedent segurament del temple de Sant Martí.
Una inscripció del segle XIII, en bells caràcters, i que prové probablement de l’església de Sant Martí, és encastada a la paret de ponent de l’església parroquial de Sant Jaume.
"ANNO DOMINI M CC XX VII XIII KLS IUNII OBI
IT RAIMUNDUS ANGLESII QUI INSTITUÏT IN EC-CLESIA DE CANE
TO UNUM SACERDOTEM ET DUAS LAMPADAS ET AD
HOC PERFICIENDUM DIMISIT OMNIA ALODIA SUA ET
QUOD SUPER ESSET DARETUR ELEMOSINE IN DIE AS
CENSIONIS DOMINI CUIUS ANIMA REQUIESCA"
TIN PACE AMEN.
Que traduït del llatí, vol dir:
“L’any del Senyor 1227, el 13 de les calendes de juny [20 de maig], morí Ramon Angles, que instituí dins l’església de Canet un sacerdot i dues llànties; i per fer això, deixà tots els seus alous i (manà) el que seria donat en almoina el dia de l’Ascensió del Senyor. Que la seva ànima reposi en pau, amén”.
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Cazes, 1990, pàgs. 53-54.
Bibliografia sobre l’epígraf
- Bonnefoy, 1856-63, pàg. 108
- Corpus des inscriptions, 1986, pàgs. 32-33.