Situació
Part de llevant de l’església, aïllada enmig d’una vinya i en part soterrada pels al·luvions del Tec.
ECSA - A. Roura
Aquesta església, avui desafectada, és situada al sud-est d’Elna, vora la riba esquerra del Tec i a 300 m a l’est del mas Calmetes. Està aïllada enmig dels camps i és en part enterrada, potser uns 1,50 m sota el nivell del sòl, a causa dels al·luvions del Tec.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 35’ 12,8” N - Long. 2° 57’ 52,2” E.
Per a arribar a l’església, cal prendre des d’Elna la carretera N-114 en direcció a Argelers. A poc més d’1 km, a mà esquerra, surt un camí que mena al mas Calmetes.
Història
Els orígens d’aquesta església es relacionen amb l’existència en aquest indret d’una vila alt-medieval, la villa de Tresmals, que ja és esmentada al segle IX i ho continua essent al llarg de tot el segle X. L’església de Santa Eugènia es documenta per primer cop l’any 951 (domum Sancta Eugenia ...in villa Tresmalos) i repetidament després (Sancta Eugenia de Tresmals, 1067 i 1145; Sancta Eugenia de Techo, 1186; ecclesia B. Eugenia de Tribus Malis, 1347).
La proximitat immediata de l’antiga “carrera de Carles” i del lloc per on hom travessava el Tec explica la presència d’un nucli d’hàbitat a Tresmals i de la seva església. La capella va tenir culte fins a la Revolució Francesa; des de llavors és utilitzada com a cortal.
Església
Interior de la capella, avui desafectada, on s’aprecia perfectament el sobrealçament del sòl.
ECSA - A. Roura
Planta d’aquesta església, d’extrema simplicitat.
C. Gendre
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per un arc toral i capçada per un absis semicircular, precedit per un arc presbiteral que, com l’arc toral i la volta, és de perfil apuntat.
La porta se situa a la façana sud i ha estat molt alterada, ja que se n’ha substituït l’arc per una llinda, més alta. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, que queda arran de terra pel sobrealçament del terreny tant a l’exterior com a l’interior.
L’aparell és de còdols a penes escairats i disposats en filades desiguals, amb peces més treballades als angles de la nau i en la formació de la finestra absidal, palesant formes constructives pròpies de la plana rossellonesa al segle XII.
Bibliografia
- Cazes, 1990, pàg. 28.