Sant Julià del Vilar o de la Garriga (Queixàs)

Situació

Finestra de l’absis d’aquesta derruïda església, un dels seus elements més característics.

ECSA - A. Roura

Els seus vestigis avui són totalment adossats i gairebé dissimulats pels edificis del mas arruïnat del Bon Mosso, al nord-est del veïnat de Santa Coloma de les Illes.

Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 37’ 58,8” N - Long. 2° 39’ 2,4” E.

Hom hi arriba per un camí que parteix del coll de la Creu de la Feliba.

Història

Potser faci referència a aquesta església un document de l’any 963 en què es fa donació a la catedral d’Elna de l’església de Sant Julià de Montoriol, dita Giramonts. És esmentada amb seguretat en la documentació subsistent a partir del segle XIV (“ecclesia S. Juliani de Vilari”, el 1350, i “ecclesia Sancti Juliani de Garriga”, el 1404).

Església

És una petita església romànica, datable al segle XI, de nau única, a l’actualitat sense coberta, coronada a llevant per un absis semicircular molt arruïnat que presenta un gran esvoranc i una finestra. L’edifici ha conservat una finestra de doble esqueixada intacta, mig enterrada a l’exterior, oberta a la façana de migdia, i alguns vestigis de pintura mural a la capçalera. Resten juntures solcades al ferro, típiques del segle XI, a la paret meridional de la nau, al costat interior.

Bibliografia

  • Cazes, 1990, pàgs. 30-31.