Situació
El poble de Sant Feliu d’Avall és situat al Riberal, una mica apartat de la riba dreta de la Tet. És esglaonat, a uns 85 m d’altitud sobre el talús de dues terrasses.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 40’ 55,8” N. - Long. 2° 44’ 20,4” E.
Sant Feliu d’Avall és a 13 km a l’oest de Perpinyà, al peu de la carretera N-116. (PP)
Història
La història de la població de Sant Feliu d’Avall estigué íntimament lligada a la de Sant Feliu d’Amunt, de la qual ja s’ha tractat, de tal manera que és impossible parlar-ne separadament. En aquest sentit, cal recordar, doncs, que a partir del segle XI els Castellnou foren senyors dels dos Sant Feliu, i posteriorment, a partir del segle XIV, ho foren els Fenollet, vescomtes d’Illa i dels seus descendents. Curiosament, a partir d’alguns documents conservats, s’ha pogut resseguir, de manera aproximativa, el procés de construcció del recinte murat de la vila, informació força interessant i que tot seguit donem a conèixer. (MLIR)
Les primeres muralles que es bastiren en aquesta població sembla que cal datar-les al segle XII o, a tot estirar, abans de l’any 1297 (Reynal, 1985, pàg. 41). Aquestes muralles foren refetes, però, al segle XIV. Segons un document conservat, l’any 1366, Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, senyor del lloc, ordenà refer les muralles i n’assenyalà les característiques. S’establí que l’alçada de les muralles havia d’ésser de 5 canes (de 7,5 a 10 m) i que havien de tenir un gruix de 4,5 pams (aproximadament 1 m). També s’establí, tal com és visible encara ara, que arran de la muralla, per la part interior, hi havia d’haver un “corredor” amb una amplada de 12 pams (uns 3 m), per tal de separar el mur dels habitatges. A tot el voltant s’havien de cavar, així mateix, uns valls amb una amplada de 5 canes (uns 10 m) i una profunditat de 2,5 canes. Pel que fa als portals, s’havia de mantenir el d’en Bernat Martí i se n’havia d’obrir un altre. A més a més, cadascun d’aquests portals havia de ser flanquejat per dues torres de planta circular. A part, de tant en tant, s’havien de fer torres als murs perimetrals. També s’establí que la muralla havia d’aprofitar l’absis de l’església parroquial de Sant Andreu, per tal que fes de torre. (JBM)
Recinte fortificat
Actualment es conserven prou restes del recinte medieval de Sant Feliu d’Avall per a poder saber com era en realitat. A l’oest de l’església de Sant Andreu s’estén la vila closa, amb una amplada, d’est a oest, d’uns 60 m i una longitud —de nord a sud— d’uns 100 m. Allà on s’ha conservat més bé la muralla és a l’angle nord-oest i al llarg de tota la cortina septentrional. Així mateix, també s’han trobat restes d’una torre de planta semicircular a l’angle sud-est. La muralla és feta amb còdols arrenglerats en filades i té un talús exterior. També és visible encara l’absis fortificat de l’església, que devia sobresortir lleugerament de la planta bàsicament rectangular del recinte de muralles.
Hom pot assenyalar el fet que inicialment, cap al segle XII, es va produir la fortificació d’un espai proper a l’església, potser en relació amb la sagrera del segle XI. Més endavant, ja al segle XIV, el senyor del lloc feu adaptar aquestes muralles a les necessitats defensives de l’època i obligà a fer una sèrie de reformes profundes a les defenses del lloc que afectaren força l’organització urbanística (un nou portal, un corredor ran del mur). També cal cridar l’atenció sobre el fet que el mur a la banda est, on hi ha la riera, no anés més enllà de l’absis de l’església, tal com sembla que hauria d’ésser normal.
A uns 90 m a l’oest del poble murallat hi ha restes d’un castell, uns murs fets amb còdols. (JBM)
Bibliografia
- Gibrat, 1917, pàssim
- Reynal, 1985, pàg. 41
- Bayrou-Castellví, 1987, pàgs. 215-216.