Situació
Església molt transformada, que conserva una bona part de la nau i de l’absis semicircular de l’obra original.
ECSA - J. Pahissa
L’església parroquial de Sant Vicenç de Bóixols és situada al poble de Bóixols, sobre la carretera d’Isona a Coll de Nargó. (JAA)
Mapa: 34-11(253). Situació: 31TCG483707.
Història
La primera notícia coneguda del lloc de Bóixols data de l’any 997, en la donació feta pel comte Ermengol a favor de Santa Maria de la Seu de la vila de Sallent, que, per ponent, afrontava amb el grau de Boxols. En un document del 1022 relatiu al castell de la Rua, s’esmenta el pont de Bóixols com a límit d’aquell. Per una convinença signada entre el comte Ermengol II d’Urgell i el bisbe d’Urgell, Ermengol, signada entre el 1024 i el 1035, el bisbe d’Urgell rebia els castells d’Abella i de Bóixols, amb els seus termes. En els dos testaments conservats de Guillem Guitard de Caboet, datats l’any 1109 i 1110, figuren diverses deixes de béns que tenia a la vila, a més del seu castell.
La primera referència de l’església i la parròquia de Sant Vicenç és de l’any 1076, en què apareix documentat l’apendicio Sancti Vicenti. La història de Sant Vicenç de Bóixols ha estat molt determinada per la seva posició geogràfica, que ha fet que passés, dins del mateix bisbat d’Urgell, d’una demarcació a l’altra. L’any 1391, el capellà de Bóixols, que havia de pagar de dècima 14 sous, era dins del deganat d’Urgellet, mentre que vers el 1526, Bóixols formava part de l’oficialat d’Organyà. En la visita pastoral del 1758, Sant Vicenç, com a sufragània de Sant Esteve d’Abella, formava part de l’oficialat de Tremp, mentre que el 1904 fou segregada de la parròquia d’Abella i unida a Organyà. L’any 1758, l’edifici de Sant Vicenç estava en bon estat, tenia tres altars i una sagristia, però mancava de fonts baptismals. (MLIC)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals, també de perfil apuntat com l’arc presbiteral que obre l’absis semicircular i que capça la nau per llevant. A aquesta nau s’han afegit sengles capelles rectangulars, als costats nord i sud, que mig amaguen exteriorment el semicilindre absidal, sobre el qual s’ha construït un petit campanar de torre, d’un sol nivell d’obertures.
La porta actual s’obre a la façana oest, però al mur sud es conserven vestigis d’un arc paredat, que sembla que correspon a l’obertura d’una porta, que devia ser l’accés original al temple. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, exteriorment formada per un cos rectangular fet en pedra tosca, que emmarca l’obertura.
L’aparell és de carreu, de pedra calcària local, ben tallat en peces quadrades, disposades en filades molt uniformes i regulars que, juntament amb la configuració de l’espai interior, palesen les formes arquitectòniques del segle XII avançat, o potser ja del segle següent. (JAA)
Bibliografia
- ACU. Llibre de Visites, 1758, núm. 112, pàg. 277v-279v
- ACU. Plan Parroquial del Obispado de Urgel, 1904, pàg. 297
- Miret, 1915, pàg. 527
- Bertran, 1979, vol.II, pàg. 282
- Baraut, 1981, vol.IV, doc. 378, pàgs. 86-87 i doc. 486, pàgs. 184-185
- Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1 250 pàgs. 78-81 i doc. 1 262, pàgs. 93-96.