Aquest castell era situat al poble de Mont de Roda, a 783 m d’altitud, aigües avall i a la banda esquerra de l’Isàvena, entre el barranc de Sant Esteve i el de Solans. Tradicionalment formà part del terme de la ciutat de Roda i, per tant, fou un domini de plena jurisdicció del capítol. Tanmateix, s’hi originà una senyoria a partir del 1080, quan el bisbe Ramon Dalmau concedí a l’ardiaca Pere, al seu germà Bernat i als seus nebots, l’alou dit Serra de l’Oliva en canvi d’ésser homes fidels i de tributar la meitat dels delmes. Demència aportà en dot a Dodó Pere aquesta honor que el 1103 vengueren als canonges de Roda pel preu de 100 mancusos d’or, quantitat que esmerçaren en la redempció dels seus fills captius a Lleida, un dels quals fou Arnau Dodó, canonge de Roda i després bisbe d’Osca. Progressivament els membres d’aquest llinatge restaren vinculats a Sant Vicenç. Així, el 1116 Campi de Mont professà com a canonge i aportà amb la seva dona i llurs fills bona part de la seva heretat, que constava, entre altres coses, d’un home in castro Monte, dit Ezat, amb la seva família, el casal i els censos.