Situació
Vista de l’església des del costat sud-oest, amb la porta original i el campanar d’espadanya que corona el mur de ponent.
ECSA - F. Parra
Aquesta capella, actualment utilitzada com a magatzem, es troba situada vora la casa Sant Martí, al sector d’interfluvi conegut com els Plans, al límit amb Güel.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TBG948845.
El mas de Sant Martí és vora l’antic camí de Roda a Güel. Sense pujar al poble de Roda, cal donar la volta al tossal de Roda i agafar el primer branc a l’esquerra que en direcció sud-oest mena vers la serra de Güel, passant pels barrancs de Santes Creus i Sant Martí. (JBP)
Història
El vilar de Coscolla i l’església de Sant Martí apareixen ja en l’acta de dotació de Santa Maria de Güel, de poc després de l’any 996. Hom ha identificat aquesta església amb “illa ecclesia Sancti Martini” que l’any 1116 Campi del Mont, la seva dona i llurs fills donaren a Sant Vicenç de Roda, però, ara per ara, sembla improbable. A mitjan segle XII trobem documentada Sança, senyora de Sant Martí, filla de Berenguer Mir, la qual amb els seus fills lliurà a Roda un camp a Bianç i els serveis que tenia de cinc homes a Lasquarri, en canvi d’ésser rebuda en la societat dels canonges, tant pel que fa al menjar i al vestir com en les seves oracions (1165). Una notícia retrospectiva del 1189 informa també que aquesta senyora de Sant Martí posseïa uns casals a la ciutat de Roda, amb els quals havia dotat una filla que poc després, amb la seva família, els va vendre a Ramon de Carrasquer per cent sous, i finalment anaren a parar a Sant Vicenç de Roda.
Podem suposar que Sant Martí de Coscolla era una església pròpia vinculada als Santmartí, senyors del lloc. (JBP)
Església
És un edifici d’estructura molt interessant, però molt malmesa per la destrucció de l’absis principal i la seva “adaptació” com a magatzem. Amb tot, encara es pot apreciar que era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat. Aquesta nau era capçada a llevant per un absis semicircular, avui desaparegut, precedit d’un estret arc presbiteral i flanquejat per dues absidioles rectangulars que es manifesten a l’exterior com una curiosa capçalera trevolada.
La porta original, d’arc de mig punt, s’obre a la façana sud. La façana oest, on s’obre una finestra de doble esqueixada, reformada, és coronada per un esvelt campanar d’espadanya de dos ulls contemporani al conjunt de l’obra.
Les façanes no tenen ornamentació, i els murs i la volta presenten un acurat aparell de carreuó i carreus disposats molt ordenadament en filades uniformes i regulars. Aquest aparell palesa una construcció que hom pot datar dins el segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Yela, 1932, pàg. 127
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 316, pàgs. 450-454