Situació
Pont del segle XI compost per tres arcades, sobre l’Isàvena, que ha donat nom i origen al nucli del Pont de Serradui.
ECSA - J. Bolòs
Aquest pont es localitza al nucli del Pont de Serradui, vora la carretera, entre els quilòmetres 31 i 32, damunt l’Isàvena. Al seu costat hi ha la capella de Sant Llorenç del Pont. Encara en l’actualitat és utilitzat com a pas principal del riu. (JBP)
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31CG002883.
Pont
És format per tres arcs. El més occidental és de mig punt, amb uns muntants alts. El central també és de mig punt i es fonamenta sobre les roques que hi ha a banda i banda del curs del riu engorjat. L’arc més oriental, també de mig punt, és més petit; de fet és un trau al mur i té obra a la part inferior, que fa de llindar.
La longitud total del pont és de 21 m i la seva amplada és de 280 cm. L’arc de ponent té una longitud de 5,5 m i la seva alçada és d’uns 8 m (5 m dels quals són de muntant). L’arc central té una longitud d’uns 10 m. L’alçada fins a l’arrencada de l’arc és d’uns 8 m i fins al nivell actual de l’aigua és d’uns 11 m. El darrer arc fa poc més de 2 m d’ample. Entre els dos arcs més grans es construí al costat nord, d’on ve l’aigua, un esperó.
Les dovelles són fines i fetes amb llicorella. A l’arc central les dovelles fan uns 50 cm de llarg. De vegades quan la pedra és massa curta, s’afegia un carreu a continuació, d’una forma semblant als arcs dobles característics del romànic llombard. D’altra banda, alternen de vegades dovelles més amples i dovelles més estretes, d’una forma regular i intencionada. Els carreus de les parets són petits i ben col·locats en filades. Sota l’arc o obertura de l’est hi ha per exemple unes quantes filades de carreus quasi quadrats. En alguns llocs alternen les filades primes amb les que són una mica més gruixudes.
A l’interior de l’arc principal hi ha tres rengles de forats per a la cintra; a l’arc de l’oest només n’hi ha dos.
Cal destacar alguns aspectes d’aquest pont excepcional, potser un dels ponts romànics més antics d’aquesta comarca. En primer lloc la seva forma gairebé plana, que retrobem en ponts molt més tardans, però que, en aquest cas, més aviat es pot interpretar com una pervivència de les tradicions clàssiques. De fet, tal com s’esdevé en ponts de tradició romana (i també en ponts gòtics), a l’extrem est no hi ha un arc sinó només un trau acabat amb una volta de canó.
També convé assenyalar les característiques de l’aparell constructiu que es poden comparar perfectament amb les que trobem en moltes altres construccions civils o militars del segle XI o bé amb les que trobem en moltes esglésies d’aquesta època.
Finalment cal assenyalar la necessitat de conservació d’aquest pont, en el qual ja hi ha algunes esquerdes que poden fer perillar la conservació, sobretot de la cara meridional.
D’acord amb el que hem dit més amunt, podem datar aquesta construcció al segle XI i assenyalar-ne el seu caràcter excepcional. (JBM)