Situació
Esvelta torre del castell, recentment alliberada de construccions annexes i restaurada.
ECSA - J.A. Adell
Del castell, en resta una torre situada al mig de la població de Vilamajor, que és a l’extrem dels altiplans que s’estenen al sud de la vall del Llobregós.
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG523336.
Des de la carretera que va de Cervera a Ponts, trobarem a mà esquerra una carretera senyalitzada que porta fins al poble. (JBM)
Història
La primera notícia documental que tenim d’aquest castell data del 24 d’agost de 1084. Aquest dia Bernat Senmir donà a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell el chastrum de Villamaiore amb tots els seus termes i pertinences, i l’església de Santa Maria amb els seus delmes, primícies i oblacions, que tenia per compra i donació del seu senyor Borrell de Tarabau i la seva muller Adelaida. En aquest document s’esmenten les afrontacions del terme del castell de Vilamajor: a la part oriental limitava amb el terme del castell de Ribelles; a la part nord afrontava amb la terra de Lozina Gozilanis (l’Alzina?), des d’on discorria vers els termes dels castells de Cabanabona i Ponts; des d’allà anava cap al terme del castell d’Almenara i arribava fins a ipsa Fulia.
El 28 de gener de l’any 1104, en el conveni signat entre el bisbe Ot d’Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu, i Sicarda [de Castellbò], vídua de Ramon Gombau [de Ribelles], sobre el castell de Vilamajor, aquest apareix citat com a dicto kastro et turre. El document situa el castell de Vilamajor dins els termes del castell de l’Aguda de Valldàries (Vilanova de l’Aguda). Ramon Gombau havia usurpat el castell de Vilamajor, malgrat la donació de Bernat Senmir del 1084, a l’església d’Urgell i per aquest motiu havia estat excomunicat. Una vegada mort, Sicarda, per tal d’aixecar l’excomunió del seu marit, va fer donació del castell de Vilamajor a l’església d’Urgell, reservant-se’n ella i el seu fill la potestat mentre visquessin. El 26 d’abril de 1129, el bisbe Pere d’Urgell i els canonges de la Seu infeudaren a Ramon Arnau d’Anglesola el castell anomenat de Vilamajor i les cases de fora el castell, per tal de millorar-les sota promesa de vassallatge. Sis anys més tard, el 27 d’abril de 1135, el mateix bisbe Pere i els canonges de Santa Maria de la Seu encomanaren a Gombau de Ribelles el castrum Villemaioris, i li donaren dos homes. Gombau de Ribelles havia de tenir l’esmentat castell amb el domini i l’homenatge de Ramon Arnau d’Anglesola i mantenint la fidelitat a Santa Maria de la Seu fins a la seva mort, moment en què retornava a la canònica. El 19 de març de 1141, consta que el bisbe Pere donà a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica el castell de Vilamajor, salvat els drets de Gombau de Ribelles i de Ramon Arnau d’Anglesola. El 6 de juny de 1187, va tenir lloc la convinença, per mediació de l’arquebisbe Berenguer de Tarragona, entre l’església d’Urgell i Gombau de Ribelles, la seva muller Marquesa, i els seus fills Ramon i Gombau, sobre la meitat del delme de Monferrer i d’altres llocs, entre ells el castro de Villamaiore.
Entre els anys 1154 i 1159, el papa Adrià IV, a petició del bisbe Bernat Sanç d’Urgell, confirmà i prengué sota protecció apostòlica els béns de Santa Maria de la Seu d’Urgell, entre els quals s’incloïa el castell de Vilamajor amb els seus termes; anys més tard, el 6 d’agost de 1165, el papa Alexandre III, sota la petició del mateix bisbe, tornà a confirmar i prendre sota protecció apostòlica el dit castell i terme. Al segle XVII, Vilamajor continuava essent domini de l’església d’Urgell. (JTB)
Castell
La torre és de planta circular. Té un diàmetre exterior d’uns 5 m. El gruix dels murs deu ser de prop d’1,5 m. La seva alçada és d’uns 14 m, els dos darrers fruit de la restauració que s’hi ha fet aquests últims anys. A uns 6 m del terra exterior hi ha la porta d’entrada, que fa, aproximadament, 120 cm d’ample per 180 cm d’alt. És orientada cap al nord-est i acabada en un arc de mig punt format per 8 dovelles. A uns 10 m hi ha dues espitlleres, altes i estretes, orientades una cap al nord-est i l’altra cap al sud-oest. D’acord amb el que diu la gent del lloc, l’interior d’aquesta torre és buit; no tenia cap tipus de cúpula o de volta, només devia ser coberta amb trespols de fusta, almenys al nivell de la porta. Els murs són formats per carreus de mida mitjana (per exemple d’uns 15 cm × 35 cm), arrenglerats en filades i units amb morter de calç.
En principi hem de datar aquesta torre, possiblement la torre mestra del castell, cap al segle XI. Segurament, quan va perdre la seva funció defensiva (ja al segle XII), va restar envoltada per totes bandes per les cases del poble de Vilamajor, una vila closa de planta quadrangular, a la qual s’entrava per un portal situat al costat nord. Les obres de restauració d’aquesta torre, que s’han dut a terme aquests darrers anys, han comportat tirar a terra algunes d’aquestes cases del poble que en privaven la visibilitat. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàg. 534
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 1000, pàgs. 122-123; 1988-89, vol. IX, doc. 1205, pàgs. 35-36, doc. 1403, pàgs. 218-219, doc. 1442, pàg. 252 i doc. 1476, pàgs. 280-281
- Buron, 1989, pàg. 183
- Baraut, 1990-91, vol. X, doc. 1523, pàgs. 36-37, doc. 1599, pàgs. 123-124 i doc. 1815, pàgs. 319-320