Situació
Aquest castell, del qual només resta d’època romànica una torre sobre la qual s’assenta el campanar de l’església de Santa Maria de Ribelles, fou el bressol d’un dels llinatges més rellevants del comtat d’Urgell.
ECSA - F. Baltà
Castell situat dalt d’un turó, al costat del poble actual de Ribelles davant de la vall del Llobregós. Formava part de la línia de fortificacions que s’estenien al llarg de la riba dreta d’aquest riu.
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG574385.
Des de la carretera que va de Ponts a Torà (C-1412) surt a mà esquerra una pista de terra en bon estat que porta a Ribelles. El castell és tancat dins d’un recinte d’època moderna. (JBM-MGF)
Història
L’antiga baronia de Ribelles comprenia els llocs de Ribelles, l’Alzina, Guardiola i Vilalta. El seu nom va lligat al llinatge dels barons de Ribelles, personatges àmpliament documentats a partir del segle XI, i que tenen un paper rellevant en la política de conquesta i repoblació que porten a terme els comtes d’Urgell, com també en altres empreses politicomilitars de més abast portades a terme pels comtes-reis.
Tot i el seu probable origen islàmic, una de les primeres mencions documentals de la fortalesa de Ribelles és datada entre els anys 1042 i 1075, quan el vescomte Miró d’Urgell pronuncià una sentència sobre el plet entre el bisbe Guillem d’Urgell i Ramon de Ribelles, amb relació al límit dels termes entre els castells de Guissona i Ribelles. L’any 1047, la fortalesa de Ribelles, juntament amb la de la Figuera de l’Aguda, apareixen com a afrontació oriental del castell de l’Aguda; posteriorment, de l’any 1067, hi ha notícia que Ramon i la seva muller Guilla vengueren al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles un alou situat al terme del castell de Ribelles, en un lloc dit el Pujol.
Els Ribelles.
AFE
Sembla que els primers Ribelles, Gombau I i Ramon I, documentats al llarg del segle XI, eren vassalls dels comtes de Cerdanya pels castells de Castellnou d’Oluja, la Manresana, Brufaganyes i de les Olujes. Posteriorment, Ponç I i Gombau III de Ribelles, descendents dels anteriors, l’any 1149 participaren en la conquesta de Lleida com a magnats del comte Ermengol VI d’Urgell, i en reberen propietats. El mateix Gombau III signà com a testimoni en la carta de poblament que els comtes atorgaren a aquesta ciutat, i també apareix l’any 1166 en l’acta de fundació del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Poc després, l’any 1174, juntament amb la seva esposa Marquesa de Cabrera, senyora d’Artesa de Segre, Montsonís, Foradada i les Ventoses, figura signant la carta de poblament que els comtes d’Urgell, Ermengol VII i Dolça, concediren als habitants de Balaguer; al costat de les seves signatures també consten les firmes d’alguns membres de llinatges com els Anglesola, els Concabella i els Torroja, nissagues que tingueren també un paper destacat en la conquesta feudal d’alguns sectors de les terres ponentines de Catalunya.
El llinatge dels Ribelles anà prenent cada cop més importància, i alguns dels seus membres al segle XIII serviren a Jaume I en la conquesta del País Valencià, on s’originà una altra branca; també se’n troben, en aquesta mateixa centúria, participant en les lluites dels Cabrera contra els comtes d’Urgell i en la conquesta de Sicília.
Al principi del segle XV, una branca d’aquesta nissaga s’establí a Sardenya. En aquest mateix moment, la gran família dels Ribelles, que senyorejà diferents castells de l’Urgell, el Solsonès, la Segarra i la Conca de Tremp, s’havia ja desvinculat de la baronia originària de Ribelles. Entre el 1404 i el 1416 apareix com a senyor de Ribelles el convent de Santa Clara de Balaguer, que nomenava els batlles del lloc, i que potser tenia el domini del terme per a un empenyorament o una venda a carta de gràcia. Tanmateix, però, el 1418 Ramon Ponç de Ribelles va vendre la baronia de Ribelles al seu cosí segon Gispert de Ponts, senyor de Tàrrega. Aquest fet marcà la desvinculació total d’aquesta família del seu solar originari, de manera que des del 1418 foren barons del lloc de Ribelles els Ponts.
Posteriorment, el 1671, Pere de Ponts i de Guimerà vengué la baronia a Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit, i tot i que temporalment retornà sota el domini dels Ponts, fou recuperada pels Tamarit, els quals la vengueren als Duran i Bastero. Aquests, vers el 1871, van vendre el castell a Josep de Bofarull i Rafart. Després la baronia passà als Llabrés, residents a Ciutat de Mallorca, els quals feren restaurar el castell. (JTB)
Castell
Planta i secció de la torre, amb indicació de les dues fases constructives.
J. Bolòs
L’element més antic de la fortificació és una torre de planta quadrada, a la qual s’adossà l’església romànica. Els seus costats, a l’interior, tenen una longitud de 515 cm.
El gruix del mur és de 175 cm. Tot i que exteriorment no sigui gaire evident, cal distingir tres etapes en la construcció d’aquest edifici. Deixant de banda el campanar, afegit modernament, es pot assenyalar que fins als 9 m el mur correspon a un moment constructiu, i dels 9 m als 13 m, a un altre.
Tota la part inferior de la torre —fins als 9 m— és feta a l’exterior amb uns grans carreus, ben escairats i arrenglerats (que fan, per exemple, 35 cm × 60 cm), mentre que a la cara interior hi ha un encofrat. En aquest nivell inferior hi ha dues espitlleres, a l’angle nord-est, segurament, però, obertes modernament. Amb tot a l’exterior sembla que s’endevina, a la façana nord, al costat del lloc on hi ha una de les espitlleres, l’existència d’unes dovelles en forma de plec de llibre; avui la possible obertura és tapada.
A partir dels 9 m comença un mur una mica més prim (de 160 cm), fet amb un aparell de carreus grossos i força escairats, col·locats a totes dues cares de la paret i no sols a l’exterior. A la paret oest, a uns 11 m, s’obre una porta, amb una amplada de 120 cm, acabada en un arc de mig punt. A l’interior d’aquesta porta hi ha una altra porteta, amb només 80 cm d’amplada, actualment tapiada. En aquesta banda occidental de la torre hi devia haver altres dependències del castell, que segurament van desaparèixer en època moderna.
La datació d’aquesta construcció planteja alguns problemes. No ofereix cap dubte el campanar, que és del segle XVII, ni tampoc, fins i tot, la part romànica superior (dels 9 als 13 m), que es pot datar sense gaires problemes al segle XII. Per contra, els 9 m inferiors fan pensar en un edifici segurament anterior a l’any 1000 a causa de les característiques de l’aparell constructiu i de la planta. Podríem establir uns certs paral·lelismes entre aquesta construcció i les properes torres d’Ardèvol i de Peracamps (Solsonès), possiblement edificades en un moment no gaire allunyat de l’època en què es bastí la de Ribelles i fetes pels habitants del comtat d’Urgell. Tanmateix, tant la planta com, sobretot, l’aparell són força diferents. Tot i que només sigui d’una manera hipotètica, creiem que més aviat cal relacionar aquesta torre primitiva del castell de Ribelles amb construccions com la primera torre del castell de Ponts, la fortificació de la Costa de Sant Joan, el castell d’Albesa o les muralles del Castell Formós de Balaguer i considerar-la d’època andalusina. (JBM-MGF)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 497-514
- Soler, 1964, doc. 35, pàgs. 85-86
- Buron, 1989, pàg. 179
- Markalaín, González, Rubio, 1991, pàgs. 215-220