La capella de Sant Gervasi i Sant Protasi surt esmentada per primera vegada com a sufragània de l’església de la Doma en la donació d’aquesta feta pel bisbe Arnau Ermengol i els canonges de la seu de Barcelona al prior Guillem de Santa Maria de l’Estany, el 1189. Segons J. Mauri, en època de pluges era difícil l’accés a la Doma per la riera del Congost i per això era necessària una altra església amb serveis parroquials al costat de llevant de la riera, la qual sembla que inicialment només tenia sota la seva jurisdicció les cases de la riba esquerra.
No hi ha gaire documentació de la capella perquè l’arxiu de Can Nualart ha desaparegut. Però sí que n’hi ha de Sant Gervasi com a lloc de procedència o de referència en cessions de terres, confirmacions o vendes. El 1193 Bernat Cavaller fa cessió a Vives de Sant Gervasi i a la seva dona Ermesendis d’una peça de terra. Consta també que el 1263 el prevere Guillem, prior de la casa de Santa Maria de l’Estany, va confirmar a favor de Pere Vila i la seva muller Maria l’establiment emfitèutic, el domini útil que abans tenia Bernat de, Sant Gervasi del mas Sant Gervasi.
És curiós que a les primeres visites pastorals no hi hagi referències de Sant Gervasi i sí n’hi hagi durant el segle XVI.
La capella actual sembla que és una reconstrucció feta al segle XVIII. L’orientació de la capella romànica es canvia el 1900 posant l’altar a la banda de ponent.