Sant Pere de Bigues (Bigues i Riells)

Situació

Vista de ponent de l’església que guarda bona part de l’antiga nau romànica.

M. Anglada

L’església parroquial es troba davant una plaça voltada per la rectoria i algunes cases antigues, al cim d’un turó a 309 m d’altitud sobre el nivell de la mar, a l’esquerra de la riera de Tenes. A la dreta hi ha una nova urbanització.

Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG354145.

S’hi va per la carretera de Sant Feliu de Codines a l’Ametlla, fins al quilòmetre 8, on hi ha el trencall a mà esquerra que entra a la part vella del poble. (MAB)

Història

L’església és documentada en una permuta del 1054. El 1059 és citada com una de les parròquies del gran terme de Montbui, quan el terme fou infeudat a Mir Geribert d’Olèrdola. A mitjan segle XII es va construir un nou temple, del qual queda només l’extrem de ponent de la nau i un bon sector del mur de migdia, consagrat el 10 d’octubre de 1156 pel bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja. Amb aquest motiu el bisbe li va confirmar la subjecció de les esglésies de Sant Mateu de Montbui, Sant Vicenç de Riells i Sant Bartomeu de Mont-ras en qualitat de sufragànies. Una antiga tradició pretén que l’església, anterior al 1156, es trobava edificada a mitja hora al nord de l’església actual, vers Can Tàpies. A la porta antiga de la part de migdia hi ha restes d’un arbre de la vida pintat al timpà; el portal actual es va fer el 1878. L’església fou ampliada amb capelles laterals al segle XVI i amb una mena de creuer, naus laterals, presbiteri i cúpula al segle XVIII. El campanar també és d’aquest segle. L’església guarda un retaule renaixentista del principi del segle XVII i notables peces d’orfebreria barroca. (APF)

Església

De l’obra primitiva del segle XI només resten la façana de ponent, restaurada, i la de migjorn, que és dintre el clos del cementiri, de la qual resta l’antiga portalada amb una arcada molt elevada; el timpà conserva restes de pigments d’una representació romànica de l’arbre de la vida, dibuix publicat per Gudiol i Cunill el 1929.

El clos del cementiri no deixa veure des de la plaça aquest únic element que és la portalada, ara tapiada. La façana de ponent té una entrada i un ull de bou fet fora d’època, i l’aparell es veu rejuntat i molt refet, encara que ben interpretat, ja que es mantenen les filades horitzontals de carreus molt regulars. A la façana de migjorn hi ha encara un ràfec en forma d’àbac. (MAB)

Bibliografia

  • Moreu-Rey, 1962, pàg. 41
  • Vall-Masvidal, 1983, pàg. 142
  • Martí i Bonet, 1981, 1(II), pàg. 359-365
  • Gudiol i Cunill, 1929, pàg. 471, fig. 180