Situació
Vista del sector nord-est de Sant Bartomeu de Mont-ras.
M. Anglada
L’antiga parròquia es troba al límit amb el terme municipal de l’Ametlla, a 500 m d’altitud a la part alta de la Vall Roja, davant dels cingles de Bertí.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG364165.
S’hi arriba per l’Ametlla, poble que cal travessar vers el nord fins arribar a la urbanització del Serrat de l’Ametlla. Un cop allí hi ha un seguit de carrers que hi duen; cal agafar els de la part alta, en els quals hi ha senyalització que fa referència a l’església. El temple queda aïllat de les últimes construccions de la urbanització i la casa més pròxima és la masoveria on es guarda la clau. (MAB)
Història
El lloc de Mont-ras és conegut des del 932, però l’església és esmentada el 1156 en l’acta de consagració de la parròquia de Bigues, de la qual depenia. Durant els segles XIII i XIV consta com una de les parròquies independents del terme o baronia de Montbui. El 1404, per tal com tenia només 3 cases o famílies, s’havia unit com a sufragània a Sant Pere de Montmany, parròquia de la qual encara depenia el 1508, però sense cap atribució parroquial. Com a simple capella depèn de l’Ametlla. El renom de les Vespes es va crear el 1936, en què unes vespes feren fugir els que volien endur-se les campanes; ha estat popularitzat els darrers anys pels aplecs de “vespistes”. (APF)
Església
Planta singular d’aquesta església, molt alterada per reformes posteriors.
M. Anglada
L’església té una nau rectangular subdividida en quatre trams per arcs torals que devien reforçar la teulada de biguetes de fusta. Amb la restauració que va tenir lloc fa pocs anys s’ha refet la teulada amb biguetes de formigó armat, encadellat ceràmic i teula corba. Hi ha dues finestres de doble esqueixada, una a la façana de tramuntana i l’altra a la façana de migjorn, on hi ha també la portalada, avui no practicable. En la reforma es va capgirar l’entrada, que ara és a la façana de llevant, és a dir, on donava el presbiteri. A més a més, en aquesta façana es construí una espadanya i un ull de bou.
A l’exterior, l’aparell, molt variat, és mig arrebossat, mentre que a l’interior queda tot vist i rejuntat. (MAB)
Bibliografia
- Martí i Bonet, 1981, 1 (II), pàgs. 345-346
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 144