Situació
Antiga parròquia del terme del Figueró, d’origen romànic, bé que molt modificada.
M. Anglada
L’antiga parròquia de Sant Pere es troba a la vall de Vallcàrquera, tocant a la riera homònima que passa prop del límit nord del terme municipal.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG409198.
El camí per anar-hi, d’un o dos quilòmetres de recorregut, comença al final del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, del Figueró. Passada la font del Molí, es troba l’església. Per entrar-hi cal demanar la clau al rector del Figueró. (MAB)
Història
És una antiga parròquia rural que era situada a la Vallis Carcera o vall reclosa, entre els contraforts del Tagamanent i el turó de Monteugues. Inicialment, era filial o sufragània de l’església de Sant Esteve de la Garriga. Sembla que existia ja amb aquesta filiació el 966, quan el comte Miró va unir l’església de la Garriga amb les seves filials a la catedral de Barcelona, segons confirma la nova unió que va fer el 1139 de l’església de la Garriga amb les filials, ara explicitades, de Sant Pere de Valle Charchara i Sant Cristòfol de Monteugues, el monestir de Santa Maria de l’Estany. Aquesta dependència no fou obstacle perquè tingués drets parroquials, com consta en la venda d’unes terres del 1074 situades a la parròquia de Sant Pere de Vall Carcera. La dependència del monestir de l’Estany es confirma encara el 1464, en què l’abat de l’Estany arrendava els delmes i les primícies de la parròquia i presentava els sacerdots que havien de regir l’església.
L’església conserva la nau romànica, coberta de volta de canó força apuntada, i segurament la capçalera, per bé que fou molt modificada per tal d’allargar el presbiteri. Té afegida a la part de migdia una segona nau formada per capelles, unida per grans pilars cònics a la nau central. Moltes d’aquestes modificacions i l’esvelt campanaret es degueren fer vers el 1679, data que figura en el portal de ponent.
El 1756 tenia els altars de Sant Pere del Roser, de Sant Llop i de Sant Sebastià i de Sant Isidre, dels quals conserva interessants retaules i pintures salvades el 1936.
La parroquialitat es va traslladar entre el 1845 i el 1849 a la nova església de Sant Rafael, del poble del Figueró. L’església antiga es conserva molt abandonada i solitària al centre de la vall. (APF)
Església
Planta de l’església romànica amb una nau afegida d’època tardana.
M. Anglada
Es tracta d’una edificació d’una sola nau, a la qual s’afegiren posteriorment una nau lateral, una capella i un campanar quadrat de dos ulls. L’absis, de planta semicircular i llis per fora, és cobert amb volta de quart d’esfera, i presenta senyals evidents d’haver sofert modificacions. La volta de la nau és de perfil apuntat, forma que indica l’època tardana d’aquesta edificació. Com a elements arquitectònics genuïnament romànics, resten dues finestres absidals de doble esqueixada i una finestra geminada a la façana de ponent, com també els paraments dels murs nord i oest.
L’aparell es presenta a l’interior i a l’exterior de manera desigual; en alguns trams els carreus són regulars, però en altres el parament és força irregular. L’absis és cobert a dues vessants, com la resta de l’edifici, per a la qual cosa s’ha utilitzat com a material de cobrició teula corba de ceràmica. L’estat de conservació és força bo, a desgrat d’estar situada en un lloc humit i solitari.
Tot i les modificacions sofertes, que n’han alterat substancialment l’arquitectura, podem situar la construcció original de l’església dins el segle XII, en el context de l’arquitectura rural que conserva la tradició constructora del segle anterior. (MAB)
Bibliografia
- Pladevall-Vigué, 1978, pàgs. 101-102
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 82