Sant Miquel de la Prenyanosa (Cervera)

Situació

Edifici molt modificat que conserva bona part d’una primitiva construcció del segle XI.

ECSA-M. Catalan

L’església de Sant Miquel, amb el cementiri annex, és al sector nord del petit nucli de la Prenyanosa, el qual es troba enlairat en un turó sobre la riba dreta del Sió.

Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TCG577194.

Des de Cervera, s’ha d’agafar la carretera L-311, que mena a Guissona, i al cap de 4,5 km cal desviar-se per un trencall a mà dreta que en poc més d’1 km duu al poble de la Prenyanosa. (XSB)

Història

Aquesta església és una antiga parròquia del bisbat d’Urgell que havia format part de la marca berguedana del comtat de Cerdanya, proper al territori guissonenc segons s’indica ja en un document del 1024. La relació amb Guissona facilità una vinculació de l’església de la Prenyanosa a la canònica guissonenca, tal com consta en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona del 1098. Aquesta relació, accentuada en la coetània recepció, per part de la canònica de Guissona, de delmes al terme de la Prenyanosa, fou compatible amb la pertinença de l’indret a la canònica de Solsona, que el 1262 afermà els drets de què ja hi gaudia en la centúria precedent.

L’església de Sant Miquel de la Prenyanosa fou sufragània de la parròquia de Tudela fins l’any 1527, en què, essent-ne rector Joan Ortís, la parroquialitat passà a la de la Prenyanosa. (FSC)

Església

Es tracta d’un edifici molt modificat, on difícilment es poden reconèixer les traces originals. Consta d’una nau única coberta amb voltes de creueria. La porta d’accés es troba a la façana de llevant, on hi havia l’absis, ara desaparegut. Aquesta porta, amb llinda adovellada i lleugerament corbada, és fruit d’una reforma del segle XVIII i té a sobre una finestra d’arc de mig punt. Tant la porta com la finestra són disposades asimètricament del pla de la façana, la qual és coronada per un campanar d’espadanya de tres ulls. Aquesta façana és totalment arrebossada, mentre que a la façana sud s’observa l’aparell antic de carreuó irregular i disposat de forma desordenada, la qual cosa fa suposar que l’edifici fou bastit al segle XI. (XSB)

Bibliografia

  • Baraut, 1986, doc. 79, pàgs. 173-176.