Situació
Absis de la primitiva nau, amb una finestra de doble esqueixada, l’element més vistent de l’edifici originari.
ECSA-J.A. Adell
L’església de Sant Antolí és al cim d’un turó que domina la població del mateix nom, al costat del cementiri.
Mapa: 34-15 (390). Situació: 31TCG619097.
S’hi accedeix per la carretera N-II. Entre la Panadella i Cervera, cal prendre el trencall que duu a Sant Antolí. (JAA)
Història
Aquesta església fou l’antiga parròquia del poble de Sant Antolí. Apareix per primera vegada documentada en les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on és esmentada amb el nom de Sancto Antonino. Altres notícies sobre l’església són ja més tardanes, del segle XIII. Consta que el 1240, els fruits de la capellania de l’església de Sant Antolí foren venuts pel canonge vigatà Pere de Santhipòlit a Bernat de Talavera, i que el rector de Sant Antolí contribuí a la dècima per a les croades amb 15 sous i 8 diners l’any 1279 i amb 22 sous i 2 diners el 1280. La parròquia de Sant Antolí estava inclosa en aquells moments dins el deganat d’Urgell. Cap al 1600, una vegada incorporades moltes de les parròquies segarrenques del bisbat de Vic a la nova diòcesi de Solsona, es convertí en centre de l’efímer deganat de Sant Antolí, pertanyent al bisbat osonenc. El 1331 Sant Antolí rebé una visita pastoral de la qual es conserven les actes. Segons aquest document era sufragània seva Sant Jaume de Timor.
Fou parròquia del bisbat de Vic fins que el 1957 s’integrà a la diòcesi de Solsona. L’antic temple de Sant Antolí és ara desafectat. L’actual església parroquial de Santa Maria de Sant Antolí, inaugurada el 1950, és a la part baixa de la vila. (ABR-CPO)
Església
Planta de l’església, on es mostra la complexitat que presenta actualment aquest edifici de dues naus juxtaposades.
Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya-E. Solsona
És un edifici amb una història constructiva molt similar a la veïna església de Sant Jaume de Pallerols. Es tracta, com aquesta, d’un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular. És capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral.
El mur sud d’aquesta construcció ha desaparegut totalment, substituït per dues arcades que comuniquen la nau original amb una segona nau que se li afegí al costat sud, construïda entre els segles XIV i XV. En aquest moment també es va anul·lar la porta original, situada possiblement al desaparegut mur sud i s’obrí una nova porta a la façana nord, amb un arc de mig punt de grans dovelles extradossades per una motllura que forma un guardapols.
L’element més vistent de l’edifici primitiu és la seva finestra absidal, de doble esqueixada, amb l’arc extradossat per una filada de lloses planes, que revela les formes constructives llombardes, en un edifici construït al segle XI, sense ornamentació, i amb el característic carreuó segarrenc en els seus paraments. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 227 i 238; Junyent, 1956, pàgs. 103 i 119; Pladevall, 1971-72, fascs. 113-120, pàgs. 283-304; Vidal-Vilaseca, 1981, pàgs. 240-241.