Lletra de canvi de Francesc Forgas, 1884.
L’empresa surera es creà a Begur el 1790, segons afirmava la mateixa família. Però l’impuls li arribà de Francesc Forgas i Elias, nascut al mateix Begur el 1824. Era un comerciant de corall, que vendrà també taps de suro i que aviat es concentrà en la fabricació de taps destinats a l’exportació.
En col·laboració amb Esteve Roura, de Calonge, el 1870 obrirà una oficina a Londres, mercat tradicional dels tapers catalans. També conjuntament amb Roura, comprà grans extensions de terreny a la província de Cadis, cobertes d’alzines sureres, que li asseguraven la primera matèria.
Continuant la seva expansió internacional, obrirà delegacions a Edimburg, Liverpool i Hamburg, i també —més tard— a Magúncia, Yokohama i Austràlia.
Anunci de Fills de Francesc Forgas (El Mercurio, 1914).
Francesc Forgas morí el 16 de febrer de 1900 a Begur. A l’esquela es destaca l’absència de dos dels seus fills: Joan, que era al capdavant del despatx d’Algesires controlant la producció surera dels seus terrenys, i Francesc, que feia un viatge per Europa.
Fills de Francesc Forgas continuarà el negoci del pare. El 1914 l’empresa tenia establiments oberts a Palafrugell, Algesires, Magúncia i Yokohama. Al final de la dècada dels anys vint serà Fill de Francesc Forgas i després de la guerra civil, Viuda del Fill de Francesc Forgas. La seva especialització era la fabricació de taps per a xampany, que venia a Alemanya, França, Austràlia i Amèrica.
Dolors López, vídua de Forgas i successora de Francesc Forgas, continuarà el negoci (1951), tot i que aquest està ja en plena decadència, fins a la seva extinció al final dels anys cinquanta.