És una família formada per dos gèneres i unes 500 espècies, distribuïdes per gran part del món. Es caracteritzen per les flors clarament zigomorfes, formades per tres sèpals lliures, cinc pètals desiguals, quatre dels quals estan soldats de dos en dos, i cinc estams amb els filaments curts poc o molt units per les anteres. L’ovari, súper, provinent de la soldadura de cinc carpels, origina un fruit capsular.
Diverses espècies d’Impatiens, originàries de l’Àsia oriental i difícils de distingir entre elles, s’han cultivat com a ornamentals al nostre país i algunes s’han naturalitzat o bé es troben subespontànies. Les flors d’aquestes plantes són molt vistoses, generalment rosades i proveïdes d’un esperó. Les fulles, normalment esparses, són lanceolades i presenten el marge dentat.
Josep M. Barres
La balsamina salvatge (Impatiens noli-tangere), anomenada noli me tàngere en alguns indrets de la Catalunya Nord, és l’única espècie autòctona de la família. Es tracta d’una planta anual que es pot fer força alta, de flors grogues disposades en raïms axil·lars. El sèpal posterior del calze té aspecte petaloide amb la base en forma d’esperó. El fruit és una càpsula formada per cinc valves que, pel sol fet de tocar-les, salten disparades tot dispersant les granes a una certa distància. D’aquest fet li ve el nom de l’epítet específic. La balsamina salvatge és una planta que es fa principalment als boscos caducifolis humits de la Vall d’Aran i de l’Alta Ribagorça on predominen unes condicions climàtiques de tipus atlàntic. Cultivades i subespontànies al nostre país, sempre a les parts humides dels Pirineus, es coneixen d’altres espècies del gènere Impatiens, com I. glandulifera o I. balfourii, originàries de l’Himàlaia.