Contracte del retaule de Sant Andreu de Gurb

Data: [v. 15] de juliol de 1415.

Els procuradors de la parròquia de Sant Andreu de Gurb (Osona) i Lluís Borrassà, pintor de Barcelona, pacten la realització d’un retaule dedicat a sant Andreu per a l’altar major de l’església parroquial.

En nom de nostro Senyor Déu sia e de madona Sancta Maria, amén.

Trachtats e avenguts són capítols entre los honrats senyors \mosèn Pere Bonell, prevere/, lo senyor en Masberenguer, Pere Domènech, Francesch Quer, Jachme de Camp-ras, procuradors de la paròquia de Gurp, del bisbat de Vich, de una part, e·n Luys Borraçà, pintor, ciutedà de Barchinona, de l’altre part, en e sobre un retaule lo qual, Déus volent, se complirà sots invocació de sant Andreu per l’altar major construït dins la sgleya del dit loch.

Primerament, és avengut que lo dit Luys sia tengut de fer a ses pròprias macions e despesas, axí de fusta com de pintar, un retaule, lo qual age d’ample vint-e-sinch palms e mig de cana de Barchinona, construït en sinch taulas, e al peu del dit retaule son tabernacle, e dos bancals, lo qual tabernacle age d’alt de caxa sinch palms ab corona de fullas dessús, ab pilars, formas, rampanells, axí com se pertany, e que sia entayllat bé e gentilment, saguons que en altros bells tabernacles és acustumat, e a cascuna part del dit tabernacle promet lo dit Luys que farà un tros de banchal, lo qual aurà d’ample a cascuna part VI palms de la dita cana, e d’alt cascú V palms.

  • Ítem, lo retaule serà costruït en sinch taulas, e la taule principal del mig aurà d’ample sis palms e mig de la dita cana, e pugerà ab punta aguda, la qual taula aurà d’alt compranent lo banchal trenta e I palm, e les taulas foranas, ço és, duas de la una part e altres duas de la altre, aurà cascuna d’ample catre palms e tres carts, e d’alt cascuna compranent lo banchal vint-e-sis palms. És entès que en la taula del mig dega aver tres istòrias o tres casas, e en cascunas de las taulas foranas altres tres istòrias.
  • Ítem, és avengut que aquesta obra lo dit Luys age a ffer de bona fusta d’àlber e ben secha, ab redortas doblas, capitells, capitells [sic], spiguas, basas, rampans, arxets, pinyacles, seguons que·s pertany, ne en altres bels retaules és acustumat.
  • Ítem, promet lo dit Luys que aquesta obra el enguxerà e endreparà, bé e sollempnament saguons que en altres bels retaules és acustumat ne a la obra pertany.
  • Ítem, és avengut que en la taula del mig lo dit Luys age a ffer monsenyor sant Andreu com apòstol, ab la creu a la una mà e lo libre en l’altre, ab son mantel de asur d’Acre e la gonela de drap d’or.
  • Ítem, en la altre istòria qui·s saguex sobre aquesta farà lo dit Luys la image de madona santa Maria, tanent son Fil gloriós al bras, e àngels sonant sturments en torn, e la dita image de madona santa Maria farà lo dit Luys ab son mantell de asur d’Acre brocat d’or, e lo Jesús vestit de propre.
  • Ítem, la taula sobirana, ço és, la punta, la qual ve sobra aquesta, farà lo dit Luys la istòria del Cruciffix, ço és, com crucifficaren Jesucrist, e aquí seran les tres Marias e sant Johan, e judeus a caval, armats.
  • Ítem, en les altres taulas qui són són [sic] aprés, ço és, duas deçà e altres duas de là, farà lo dit Luys en cascuna tres històrias de monsenyor sant Andreu, aquelas que pus bellas hi sien saguons la sua gloriosa vida, a conaguda del dit Luys.
  • Ítem, en los banchals farà lo dit Luys en cascun tres espays per tres miges images, ço és, en la una part sant Miquel Arcàngel e sant Thomàs, e en la casa prop del tabernacle farà lo dit Luys la image de Jesús tanent un títol en la mà en lo qual aurà escrit “hoc est corpus meum” e ab l’altre mà signant en ves lo tabernacle, e de l’altre part, en la casa prop del tabernacle, farà lo dit Luys sant Johan Babtiste ab la una mà signant al tabernacle e en l’altre tanent un títol en lo qual aurà escrit “Ecce agnus Dei”. En l’altre casa aprés sant Berthomeu, en l’altre sant Pere Apòstoll.

E tota aquesta hobre promet lo dit Luys que farà d’or fi, ço és saber, los rampans, pinyacles, redortas, spiguas, basas, capitells, arxets, diademas e aquels campers qui nessaçaris hi sien, axí en los bancals con en lo retaule, e que lo tabernacle deurerà tot del dit or fi de flo[rins] de Florença, ço és, les tres formas qui·s mostren a part de fora, e los finestratges seran de asur d’Acre ab fulatges d’or.

  • Ítem, promet lo dit Luys que lo retaule e banchal pinterà de bonas e finas colors, axí com se pertany, e que en cascuna istòria farà lo dit Luys una image vestida de asur d’Acre bo e fi, e ab algunas vestaduras de drap d’or seguons que en altres bells retaules és acustumat, e lo sobre pus pinterà de bonas e finas colors.
  • Ítem, més avant és avengut que lo dit Luys age a ffer duas taulas, ço és, una de la una part, e altre de l’altre part, qui complesquen tot lo cap, e cascuna de questas taulas aurà d’ample dos palms e mig, en les quals farà lo dit Luys en la primera taula duas image, ço és, sant Johan Evangeliste e sant Anthoni, una baix e altre alt. En l’altre taula altres duas images, ço és, sant Pau e sant Jachme, e aquestas duas taulas pugeran tant com montaran les duas istòrias de las taulas foranas, e aquesta obra age a ffer semblant com del retaule.
  • Ítem, promet lo dit Luys que farà tot entorn son gardepols, qui cloirà tota la obra, lo qual gardepols farà ab fulatges enbotits, los quals seran de argent colrat, e lo camper de asur de Alamanya.
  • Ítem, és avengut que cant a Déu plàçie que la obre sia acabada, que los senyors demont dits agen a trametra en Barchinona roba per plegar la obra e bèstias per portar aquela, e aver tronyelas e palle per estibar e que lo dit Luys sia tengut de venir al loch de Gurp per posar lo dit retaule e aver mestres e clavó per posar lo dit retaule, emperhò és entès que los senyors demont nomenats agen a dar compliment de fusta necassària al posar, e que’s fassen la sagristia.
  • Ítem, és entès que cant lo retaule sia posat, que lo dit Luys sia tengut de pintar la sagristia de algunas colors que stiguen gentilment, sens que los dits pròmens no sien tenguts donar res al dit Luys per lo posar ni per lo pintar de la sagristia, com tot sia enclòs en lo preu del retaula.
  • Ítem, és entès que los senyors demont nomenats agen a ffer lo despens al dit Luys e als mestres qui posaran lo dit retaule e als mesips del dit Luys tant com staran al loch de Gurp per la dita obra acomplir.

E per totas aquestas cosas demont ditas e esplicades los senyors demont nomenats en lur nom propri e axí com a procuradors de la universitat del loch de Gurp prometen a donar e pagar al dit Luys tres-cents e vint florins d’or d’Eragó de bon pes, sots les paguas sagüens: ço és, que d’ecí a madona Santa Maria de Satembre primer vinent li deran sincanta florins e a l’altre Santa Maria de Satembre sagüent que lo dit Luys age aver acabat lo dit retaule, e que los dits procuradors demont nomenats li agen a donar tentost com serà posat cent florins e del jorn que serà posat a V I any sagüent li agen a donar los cent e vint florins restans. D’aquels los quals an ja fermat.

O: Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, Arxiu de la Cúria Fumada, Foranes/63 (notaria de Gurb, manual de Pere de Soler, 1415-18), foli 40.

a: Ginebra, Rafel: El retaule de Sant Andreu de Gurb de Lluís Borrassà. Estudi històric, “Ausa”, vol. XIX, núm. 145, Vic 2000, pàg. 141-171.

Transcripció: Rafel Ginebra i Molins