Frontinià (516 - 540?)
Assistí al concili de Tarragona de l’any 516. L’any següent, el 517, presidí el concili provincial celebrat a Girona, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona Joan. Aquest concili s’ocupà de la unificació litúrgica, de l’administració dels sagraments i de la reforma dels costums.
Estafili (540 - p. 546)
També anomenat Esteve, assisteix al concili de Barcelona de 540 i fou representat al que celebrà a la Seu Lleidatana el 546 pel prevere gironí Grat.
Alici (589 - 590)
Apareix com a bisbe de Girona en el III concili de Toledo, de l’any 589, on Recared i molts bisbes i magnats del regne got abjuraren l’arrianisme i professaren la fe catòlica.
Joan de bíclarum (591 - 621)
Era de la nació goda i havia nascut a la Lusitània. En la seva joventut estudià la ciència grega i llatina a Constantinoble. Retornat a Hispània, fou perseguit i desterrat a Barcelona per Leovigil en no acceptar l’arrianisme. Consta que fundà un monestir on acollí molts monjos que vivien sota la regla que ell mateix havia escrit. Fet bisbe de Girona, assistí al concili de Barcelona de l’any 599 i al concili nacional de Toledo de l’any 610. Sant Isidor de Sevilla considera Joan de Bíclarum el primer cronista del poble got.
Nonnit (621 - 635)
Sant Isidor el celebra com un baró il·lustre del seu temps; fou un gran devot i propagador de la devoció a Sant Feliu de Girona en honor del qual composà un himne litúrgic. Fou present en el IV concili de Toledo del 633. Poc temps després moria amb fama de santedat.
Taló (635 - 656)
Assistí al VIII concili de Toledo de l’any 653.
Amador (673 - 683?)
Durant el seu episcopat hi hagué el conflicte entre el rei Vamba i el general Pau, que s’havia proclamat rei a la Narbonesa i volia aconseguir la plaça forta de Girona, però no reeixí en la seva empresa i fou vençut pel rei Vamba. El bisbe Amador recobrà la corona que Recared havia ofert a Sant Feliu i que el general havia raptat.
Jaume (683 - ?)
En el XIII concili de Toledo és representat per l’abat Estabili.
Sabaric (688 - ?)
Assisteix al concili XV de Toledo de l’any 688.
Miró I (693 - ?)
Assisteix al concili XVI de Toledo de l’any 693. A partir d’aquest bisbe s’inicia un llarg parèntesi que comprèn tot el temps de la dominació sarraïna.
Adaülf (785 - 815)
Fou el primer bisbe de la restauració carolíngia. Obtingué del rei Carlemany la vila de Bàscara a favor de l’església de Girona.
Valaric (816 - 834)
Durant el seu pontificat obtingué la confirmació de la possessió de la vila de Bàscara, en judici presidit pel comte Ragonfred i l’arquebisbe de Narbona Nifridi.
Guimar (834 - 843)
Assistí al concili de Reims i acudí al palau imperial d’Attigny on l’emperador Lluís li atorgà un diploma de confirmació de tots els béns de la seva església.
Godmar I (844 - 850)
Obtingué la confirmació de les possessions de la Bisbal i d’Empúries. Es relacionà personalment amb el nou emperador Carles II el Calb, que li donà un diploma de confirmació, tutela i immunitat.
Elies (886 - 870)
Consta com a antecessor de Teuter.
Teuter (870 - 887)
Assistí al concili de Troyes de l’any 878. El 882 efectuà una important redotació de la canònica gironina donant-li set esglésies, amb les ofrenes, delmes i primícies. El 884 rebé un diploma del rei Lluís el Balb i dos anys més tard, el 886, n’obtenia un altre de Carles el Gras.
Servusdei (886 - 906)
Aconseguí la concessió de dues butlles papals en papir dels papes Formós i Romà, confirmant-li la seu gironina enfront de l’intrús Ermemir. El rei Odó i el seu successor Carles el Simple li atorgaren diplomes de confirmació i tutela. Fou sebollit a l’església de Sant Feliu on es conserva la làpida sepulcral.
Vigó (907 - 936)
Fou aclamat i elegit pel clergat i el poble gironí a la plaça de Sant Feliu. Estigué molt relacionat amb la cort reial franca de la qual obtingué privilegis. Assistí a la consagració de la seu d’Elna el 916. Sovint, en autors moderns, se l’anomena Guiu.
Arnulf I (954 - 970)
Era abat del monestir de Ripoll quan fou consagrat bisbe de Girona. El mateix impuls amb què engrandí el seu monestir, l’esmerçà a consolidar l’església gironina. L’any 957 consagrà l’església del monestir de Sant Esteve de Banyoles que havia estat derruïda. El 958 consagrava l’església de Sant Esteve i Sant Miquel de la Vall de Bianya. Intervingué en l’elecció de l’abat Teuderic de Camprodon. En el comtat d’Empúries, consagrà l’església de Fontanilles. En 968 assistia, al costat dels comtes d’Empúries-Rosselló i del bisbe Sunyer d’Elna, a un judici celebrat a Sant Pere de Rodes emparant els drets del monestir i de l’abat Heldesint contra la usurpació del magnat Adalbert. Morí el 17 d’abril de 970.
Miró II (970 - 984)
Era comte de Besalú. Excel·lí per la seva noblesa i liberalitat envers les esglésies. Era gran devot del papa a qui donà diversos béns. Durant el seu pontificat foren retrobades les relíquies de Sant Feliu. El 983 assistí al concili celebrat a Roma on el papa Benet VII li confià una lletra de reforma contra la simonia. Fou enterrat a Ripoll.
Gotmar II (985 - 993)
Durant el seu episcopat realitzà algunes permutes avantatjoses per a l’església de Girona. Comprà al comte Borrell el palau comtal que convertí en seu del bisbe.
Odó (995 - 1010)
Era abat de Sant Cugat del Vallès. Intervingué en permutes a favor de Sant Pere de Rodes; consagrà l’església de Sant Andreu del Catllar el 995 i, l’any següent, el 996, consagrava Sant Feliu de la Vall del Bac, al comtat de Besalú. Encara que no consti la seva assistència al concili de Roma de 997, personalment o per altre, obtingué una butlla del papa Silvestre II confirmant-li totes les possessions de l’església de Girona. El 1003 consagrà l’església del monestir de Sant Pere de Besalú. L’any 1009 era present a la reunió de bisbes que reinstauraven la canònica aquisgranenca de la seu de Barcelona on es resolgué emprendre l’expedició de comtes i bisbes contra el califat de Còrdova. Moria el dia 1 de setembre de 1010, a conseqüència de les ferides rebudes en l’expedició. Fou sebollit a Sant Cugat del Vallès.
Pere Roger (1010 - 1050)
Era fill segon dels comtes de Carcassona i germà de la comtessa Ermessenda de Barcelona. L’any 1015 començà la construcció de la catedral romànica; el 1019 restaurava i dotava la canonja de la seu. El 1030 el papa Joan XIX li atorgava el pal·li en reconeixença de la seva dedicació a la redempció de captius dels sarraïns. El 1038 consagrava l’altar major de la nova catedral. Els comtes de Barcelona li concediren la possessió de la Torre Gironella. Trobant-se el bisbe Pere a Carcassona, el metropolità Guifré de Narbona consagrava, en nom seu, la nova església del monestir de Sant Pere de Rodes. Assistí igualment a la consagració de Sant Pere de Llemotges. El 1043, a Narbona, els bisbes provincials excomuniquen els usurpadors dels béns del monestir de Cuixà. Dos anys més tard, 1045, Guifred de Narbona i Oliba de Vic consagren Sant Miquel de Fluvià, en absència del bisbe Pere. Morí el primer d’agost de 1050.
Berenguer Guifred (1051 - 1093)
Era fill dels comtes de Cerdanya. Construí i consagrà nombroses esglésies. Fou un defensor constant dels drets de les esglésies contra la intrusió dels poderosos. Obtingué la confiança del papa Gregori VII. Durant el seu pontificat se celebraren a Girona dos concilis provincials, el del 1068 i el del 1078. El 5 de desembre de 1082 era assassinat el comte Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, el qual fou sebollit a la catedral. Morí el 17 de novembre de 1093.
Bernat Umbert (1093 - 1111)
Era fill d’Umbert de Ses Agudes i de Sicardis, restauradors del sant Marçal del Montseny i testimonis de la promulgació dels Usatges. En el moment d’ésser aclamat bisbe, ja era canonge d’aquesta seu. Assistí al concili de Nimes celebrat pel papa Urbà II pel juliol del 1096. L’any següent era present al concili celebrat a Girona i que presidí el legat papal Bernat arquebisbe de Toledo. El 1101 consagrà Santa Maria de Vilabertran, que era una canònica augustiniana. El 1109 unia l’església parroquial de Sant Feliu de Lladó a la canònica de Santa Maria del mateix lloc. Morí pelegrinant a Jerusalem l’any 1111.
Ramon I (1112)
Fou bisbe electe de Girona. Intervingué en la donació de Santa Maria de Besalú a Sant Ruf de Marsella i en altres donacions eclesiàstiques. Morí el mateix any 1112.
Berenguer Dalmau de Peratallada (1112 - 1140)
Era canonge de la seu i essent bisbe rebé homenatge del senyor del castell de Juià, Umbert de Basseia. Assignà l’església de Sant Feliu de Celrà a la canonja, com també els drets de Santa Coloma de Cabanelles, Sant Martí Sasserra, Sant Esteve de Vilacolum i la meitat de Santa Llogaia de Parets. El 1115 el papa Pasqual II li confirmava els béns de la seu tot establint la demarcació del bisbat. L’any 1116 consagrava l’església de Sant Esteve d’Olot; el 1119 consagrava Sant Esteve i Sant Salvador d’en Bas i Sant Pere de les Preses. El 1120 assistia al concili de Tolosa de Llenguadoc; l’any següent rebia la definició de Sant Martí Sacosta a favor de la catedral. Treballà i aconseguí la reconciliació amb el comte d’Empúries Ponç Hug. Moria el 17 de novembre de 1140.
Berenguer de Llerç (1142 - 1160)
Era abat de la canònica de Vilabertran i ardiaca de Girona i com a tal, firmà la fundació de la canònica de Sant Pere Cercada. Aconseguí la restitució de l’església de Borgonyà. Era present a la cort convocada pel comte Ramon Berenguer a la mateixa catedral de Girona, on fou admesa en el principat l’Orde del Temple. Confirmà el monjo Pere com a abat de Vilabertran donant-li l’església de Vilatenim i Sant Pere de Figueres. El 1152 la reina Peronella el nomenava marmessor del seu testament. L’any 1157 assistia a la cort convocada pel comte Ramon Berenguer en el castell de Morell, a l’Aragó. Moria el 20 de desembre de 1159.
Guillem de Peratallada (1161 - 1168)
Era nebot del bisbe Berenguer Dalmau i essent electe recobrà la jurisdicció de l’alou de Malvet que el magnat Gelabert de Cruïlles disputava a la seu. Augmentà amb donacions els béns de Sant Pere Cercada, com ara l’església de Sant Martí de l’Esparra i Sant Iscle d’Olleda. Igualment afavorí el monestir de Ripoll i el seu abat Gaufred. El papa Alexandre III li encomanà la solució del plet entre el bisbe d’Urgell i l’abat d’Àger. Morí el 20 de març de 1168.
Guillem de Monells (1169 - 1175)
Era germà de Ponç de Monells, abat de Sant Joan de les Abadesses i bisbe de Tortosa. En ésser nomenat bisbe, exercia el càrrec d’ardiaca de Besalú. Juntament amb el seu germà, consagrà l’església de Sant Pere de Camprodon dotant-la amb les esglésies de Santa Maria de la mateixa vila, Sant Cristòfol de Crexenturri, Sant Martí de Solamal, Sant Medir, Sant Nazari i Sant Jaume de Politger i Sant Andreu d’Oliveda. Publicà una constitució disposant que els canonges que sortissin a fer estudis universitaris percebrien un florí d’or mensual més altres avantatges que els compensessin de les despeses fetes. En 1174 assistí a les noces del rei Alfons amb Sança de Castella. Morí el 2 de maig de 1175.
Ramon d’Orusall (1177 - 1196)
Era abat de Vilabertran. Assistí al Concili III de Letrà. Consagrà l’església de Porqueres el 1182 i cedí l’església de Garrigoles al sant Sepulcre de Jerusalem. L’any 1186 donava llicència a l’ardiaca de Girona Ramon perquè establís la canònica de Sant Agustí a Sant Vicenç de la Roca, a sota Sant Julià de Ramis. Aconseguí del rei Alfons el mercat setmanal per a la vila de Bàscara. El 1190 el senyor de Torroella li restituïa els drets de la vila d’Ullà. Aquest mateix any, el rei Alfons declarava lliures del dret d’intestia tots els cristians de Girona. Morí el 28 d’abril de 1196.
Gaufred de Medinyà (1196 - 1198)
Era canonge de la seu des del 1173 i fou elegit per compromissaris del capítol catedral. El seu pontificat fou breu però important: el rei Pere I el Catòlic, estant a Girona amb els bisbes de la tarraconense, publicà el famós decret d’expulsió dels valdesos de tot el seu regne. Instituí la canònica augustiniana en el priorat de Santa Maria de les Olives. Moria el 18 de juny de 1198.
Arnau de Creixell (1199 - 1214)
Era canonge de Girona i de la nissaga dels Creixell. El seu germà Dalmau representà un brillant paper en el palau i la cort reial. Fou elegit la vuitava de Sant Pere. El 1205 el rei Pere li concedí el privilegi d’exempció de certs impostos i la certesa que no mudaria el valor de la moneda. L’any 1209 comprà al seu germà Dalmau els drets que tenia sobre la vila de Bàscara, per raó del castell de Pontós. Aquest mateix any el rei Pere concedí al bisbe la construcció d’un molí draper en el Ter, dins el terme de Domeny. Intervingué al costat del rei Pere a Las Navas de Tolosa i en les guerres contra els albigesos. Morí el 14 de maig de 1214.
Ramon de Palafolls (1214 - 1218)
Fou ardiaca major de la catedral des del 1191. Fou elegit bisbe el 25 de maig de 1214, deu dies després de la mort del seu antecessor. L’any 1215 assistí al concili de Laterà. S’allistà a l’expedició a Terra Santa que convocà el papa Inocenci III; per aquest motiu féu testament el 8 d’agost de 1217. El dia 8 d’agost de l’any següent, 1218, moria en el setge de Damieta.
Alamand d’Aiguaviva (1219 - 1227)
Era canonge sagristà major de la seu des del 1207. Fet bisbe de Girona, rebé homenatge de Pere de Torroella, senyor de la dita vila, alhora que defensava amb valentia els drets de les esglésies contra les pretensions del comte d’Empúries. Morí el 15 de desembre de 1227.
Guillem de Cabanelles (1227 - 1245)
Fou canonge ardiaca de la Selva i elegit bisbe als dotze dies de la mort del seu antecessor. Consagrà l’església de Santa Magdalena de Montpalau. Pel desembre del 1228 era a Barcelona celebrant aquelles corts on es feren decrets contra l’usura dels jueus i les constitucions de pau i treva. L’any següent, des de Tarragona, el rei Jaume, els magnats i els bisbes, planificaren la conquesta de Mallorca i foren nomenats els àrbitres que vetllarien pel repartiment; entre aquests figurava el bisbe Guillem. Havent participat en la conquesta, donà els béns que li pertocaven a la catedral i instituí l’Almoina del vestuari en favor dels pobres. Morí el 24 de novembre de 1245.
Berenguer de Castellbisbal (1245 - 1254)
Era frare predicador, baró il·lustre entre els del seu orde. Fou elegit bisbe de Girona el dia 15 de desembre de 1245, als 21 dies de la mort del seu antecessor. El primer de maig de 1246 assistí al concili provincial de la Tarraconense. Tingué problemes amb el rei Jaume I, que el desterrà. Poc temps després, el rei i el bisbe de Girona feien les paus. En el concili provincial de l’any 1248 el bisbe Berenguer hi és representat pel canonge barceloní Pere Albert. Intervingué activament en els preparatius per a la fundació del convent de Sant Domènec de Girona, que verificà el provincial fra Arnal de Segarra. El 1254 instituí a la catedral les festes de Sant Domènec, Sant Pere Màrtir i Santa Caterina. Morí a Nàpols el 6 de febrer de 1254.
Pere de Castellnou (1254 - 1279)
Essent canonge de Girona, el capítol l’elegí després de la coneguda mort del seu antecessor a Nàpols. El 14 d’octubre d’aquest any ja apareix com a bisbe en la confirmació que l’Infant Pere atorgava a l’església de Girona de tots els privilegis concedits pel rei Jaume I. Desplegà una gran activitat pastoral vetllant per la disciplina i els bons costums dels cristians. Concedí llicència a l’abat de Banyoles per a l’ampliació de Santa Maria dels Turers de la mateixa vila. Morí el 20 de febrer de 1279.
Bernat de Vilert (1279 - 1291)
Era canonge ardiaca de la Selva quan el capítol de la seu l’elegí bisbe. Durant el seu pontificat ocorregueren les guerres del rei Pere II contra el rei de França i els setges de la ciutat. Assistí al concili provincial de Tarragona del 1282; per contra, en el del 1291 ja no hi assistí, per tal com ja estava malalt. Morí el dia 8 de maig d’aquell any.
Bernat de Vilamarí (1292-1312)
Era canonge de la seu, ardiaca de la Selva i de València. El papa Nicolau IV el nomenà bisbe el dia 14 de març de 1292. És el primer bisbe de provisió apostòlica, qui sap si a causa de la seva mort in curia. Fortificà els castells de la Bisbal i de Bàscara per poder fer cara a les diferències que tenia amb el comte Ponç Hug d’Empúries, sobre els drets d’aquestes viles. També defensà els drets de l’església de Girona enfront fins i tot del mateix rei Jaume II que exigia als homes d’església el deure del sometent. Donà llicència per a la fundació del convent dels carmelites. Assistí al concili de Viena del Delfinat on morí el 30 de gener de 1312.