Situació
Les escasses restes d’aquest castell, un parell o tres de filades de mur, es drecen sobre el penyal que corona la població, al centre la fotografia.
ECSA - J. Pahissa
Les restes del castell són situades sobre una penya que hi ha per sobre del poble d’Abella de la Conca. És situat al vessant sud de la serra de Carreu, als contraforts de la serralada del Boumort, davant de la plana de la Conca Dellà.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG424699.
Si seguim per l’interior del poble d’Abella, poc abans d’arribar a l’església, cal girar a la dreta i enfilar-se pel vessant de la muntanya en direcció a la roca del castell; en alguns llocs es perd gairebé el rastre del corriol. Amb pocs minuts, però, hom arriba al cim. (JBM-JJBR)
Història
Tot i que geogràficament es troba situat dins la Conca de Tremp i que pertany inicialment a l’àmbit del comtat de Pallars Jussà, el castell d’Abella fou definitivament annexat al comtat veí a causa de la seva situació fronterera i del paper desenvolupat pels comtes d’Urgell en la reconquesta.
L’any 1033 aquest castell consta com a afrontació septentrional del terme de Llordà, l’any 1055 com a afrontació oriental dels castells d’Orcau i de Basturs i l’any 1056 com a afrontació septentrional dels castells de Llimiana, Orcau i Basturs. L’any 1094 apareix el nom del cavaller Miró Sunyer d’Abella —n’era castlà?—, a qui vers el 1097 succeí el seu fill Pere. L’any 1110 Guillem Guitart de Caboet deixà al seu fill Bernat el seu honor d’Abella amb el seu castell (“ipsum honorem de Habilia cum ipso castro, et kastrum de Abizela ”).
L’any 1157 el comte Ermengol VII d’Urgell, el seu feudatari Bernat Estopanyà i altres senyors d’Abella concediren a tots els homes del lloc el terme d’Abella, tret de la dominicatura del comte i dels senyors. En aquest establiment agrari col·lectiu s’alliberava els pagesos del pagament del delme i la primícia i es fixaven els censos que en endavant haurien de satisfer als senyors i al castlà del lloc.
Des del segle XV Abella fou cap de la baronia homònima, que comprenia els castells i llocs d’Abella, Carreu, Sant Romà, Bóixols i la Rua. L’any 1842 la família Sobirà i Còdol era titular de la baronia d’Abella. (PBM)
Castell
Al cim de la roca on s’alçava el castell les restes són molt escasses. El vestigi més important és un mur que fa 1 m d’amplada i que sembla que té una longitud d’uns 13 m, orientat d’est a oest. Aquesta paret devia tancar per la banda meridional una construcció rectangular. A la banda nord, al costat de l’estimball, hi ha un altre vestigi de mur o potser d’un marge. Així mateix, una mica més cap a l’oest, pel lloc on s’accedeix a la roca, a mà dreta hi ha unes restes de paret, amb les pedres més o menys arrenglerades. No es podrà arribar a esbrinar, fins que no se’n faci un estudi arqueològic acurat, si en aquest cimal de penya hi havia una torre circular i una sala rectangular, a més d’altres petites construccions, o bé si només hi havia diverses sales rectangulars.
Igualment, és difícil d’aventurar cap tipus de datació només a partir d’aquestes restes de mur. En principi, hom pot datar aquest castell vers el segle XI, tot i que segurament en aquest indret, als contraforts de la serra del Boumort, durant el segle X ja hi degué haver un cert domini dels comtes cristians, en relació amb el comtat d’Urgell. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàg. 768
- Miret, 1900, pàgs. 59, 364-366
- Miquel, 1945-47, vol.I, pàgs. 78, 121 i 125
- Font, 1969-83, vol.I, pàgs. 600-662
- Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 355 i 1 408-1 409
- Bonnassie, 1979-81, vol.I, pàg. 192
- Baraut, 1988-89, vol.X, doc. 1 250, pàgs. 78-81 i doc. 1 262, pàgs. 93-96
- Buron, 1989, pàg. 195
- Puig, 1991, vol.II, doc. 476, pàgs. 348-352.