Situació
Minses restes d’aquest petit edifici romànic, els carreus del qual han estat reaprofitats per a bastir tanques i bancals dels voltants.
ECSA - M.À. Font
Construcció pràcticament arruïnada situada entre camps abandonats i no gaire lluny del llogaret d’Espollà, a migdia. Les restes de l’edifici han quedat quasi amagades en adequar-se els seus voltants com a camps de conreu. La caseria d’Espollà es troba entre Gavarret i Sirès, a l’esquerra del barranc homònim que forma part de la capçalera de la vall de Sirès, tributària per la dreta de la Noguera Ribagorçana.
Mapa: 32-10(213). Situació: 31TCG112986.
Des del petit nucli d’Espollà cal seguir la pista de terra que condueix a Bonansa. A 500 m del poble i a la primera corba, a uns 30 m per sota de la pista, entre roures i antics camps de conreu, es troben les ruines de l’església de Sant Miquel. (MAF-XFG-JBP)
Història
Les dades documentals sobre Espollà són molt insegures, com l’esment del lloc de Expellare que apareix en la professió monàstica del prevere Quint a Santa Maria de Lavaix de l’any 956. El cartulari d’Alaó també reporta la venda d’una terra l’any 979 que els monjos tenien al terme del castell de Casterner, al lloc dit Espeldare.
No trobem esment del lloc a cap dels primers fogatjaments. Versemblantment, la quadra d’Espollà formà part també de l’anomenada honor de Sirès, vinculada en principi a la baronia d’Erill. No hi ha tampoc notícies històriques sobre l’església de Sant Miquel. (JBP)
Església
Planta dels vestigis de l’església, que permeten endevinar-ne l’estructura.
X. Fresneda i M.À. Font
De l’església sols en resten alguns dels murs perimetrals, que fan possible saber com era l’edifici. Es tractava d’un temple d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. De la construcció original no en resta més que els panys de paret que hom va considerar necessaris per a fer de separació de bancals entre els camps conreats. Un cop d’ull a la rodalia mostra el destí actual dels carreus que havien configurat la fàbrica, reaprofitats per a aixecar tanques i com a material de construcció.
La part millor conservada, el mur sud, presenta una finestra oberta a l’alçada de l’arc presbiteral, resolta amb llinda, d’una esqueixada interior transformada en espitllera en el parament exterior.
Els carreus, ben escairats i de factura força acurada, es disposen en filades uniformes lligades amb morter de calç i sorra, que palesen una construcció datable entre la fi del segle XI i el principi del segle XII. A l’exterior de l’absis, una ordenació diferent dels carreus assenyala el nivell intern de l’arrencada de la volta de quart d’esfera que havia cobert l’hemicicle de la capçalera. (MAF-XFG)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III(II), doc. 166, pàg. 370 i doc. 259, pàg. 421