Situació
Vista de la façana de llevant d’aquest casal gòtic amb la torre d’origen romànic a primer terme.
E. Pablo
El castell de Plegamans és a llevant de la població de Palau de Plegamans, al cim del turó més alt de l’entorn, anomenat la Serra. Dista uns 200 m de la carretera que uneix Mollet del Vallès amb Caldes de Montbui al seu pas per la població.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG319043.
Hi ha diversos itineraris possibles per arribar al castell de Plegamans, visible des de la carretera. El camí principal de pujada és retolat amb el nom de carrer del Castell i segueix un bon tros paral·lel a la carretera. Podem arribar-hi a través de curtíssims carrers que hi pugen des de la carretera, com el de Santiago Rusiñol, el de Plegamans o el de Sant Lluís. Si hom ve de Mollet, el trajecte més curt és deixar la carretera al quilòmetre 6,600, al carrer del Garraf i després de fer els primers metres seguir a l’esquerra en diagonal pel carrer de l’Empordà. El trajecte fins al castell és de 300 m escassos. (LlFL)
Història
El lloc de Plegamans ja apareix esmentat al segle X, vers el 962, en un acte de compravenda d’unes terres situades en aquest indret. No serà, però, fins al segle XII que es troba documentat el llinatge anomenat Plegamans. De tots els personatges d’aquesta nissaga el més important és Ramon de Plegamans (1194-1240). Aquest fou veguer i batlle de la ciutat de Barcelona entre els anys 1202 i 1230 i, posteriorment, lloctinent del rei a Catalunya. També participà en l’assemblea de Pau i Treva celebrada a Tortosa el 1225. En aquesta època comprà al vescomte Guillem II de Bearn el castell de Sant Marçal de Cerdanyola i els drets senyorials dels llocs de Teià, Alella, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Ramon de Plegamans fou succeït pel seu fill Marimon de Plegamans, que també desenvolupà el càrrec de veguer de la ciutat de Barcelona.
El castell o casa forta de Plegamans era el centre de la quadra de Plegamans. L’edificació que actualment es manté dempeus correspon a un casal construït en època gòtica (segles XIV-XV), encara que amb alguns vestigis de la fàbrica anterior. Justament al segle XV la propietat del castell ja havia passat a la família Vilatorta. Després fou transferida als Gualbes, important família barcelonina, i més tard, als Clariana, els quals reberen el 1693 el títol nobiliari de comtat de Plegamans. Amb tot, a aquest títol li fou canviada la denominació el 1698 per la de comtat de Múnter.
Els Clariana traspassaren aquesta propietat a la família Sentmenat, els quals la tingueren fins el 1931.
L’edifici gòtic ha sofert al llarg del temps moltes transformacions, i fins i tot en els darrers anys ha estat víctima d’un acte d’espoliació d’un dels finestrals gòtics que encara posseïa. Actualment es troba en procés de restauració. (EPF)
Castell
Representació de l’alçat de la façana nord de la torre del castell.
M. Travesset
Planta de la torre que donà origen al castell.
M. Travesset
El castell de Plegamans té avui dia l’aparença d’un gran casal gòtic residencial, amb les seves edificacions distribuïdes entorn d’un pati central. El sector més notable o residència senyorial es troba a la crugia meridional, que té a la seva façana sud, de planta, pis i golfa, dues grans finestres coronelles partides per fines columnetes amb els arcs trilobulats característics del pas del segle XIV al XV. La base d’aquesta façana, a més d’altres sectors del castell, es mostra atalussada i amb un aparell que li dona una aparença de més antiguitat que la resta del mur.
Tanmateix, la part més antiga del castell és una torre de planta rectangular que forma l’angle NW del conjunt, situada molt a prop de la porta d’accés de la façana de tramuntana. Les seves dimensions són 8,50 m a les cares S i N i 6,20 a les cares E i W; actualment té una alçada d’uns 10 m, però es mostra molt modificada; segurament fou sobrealçada per a integrar-la a tot el conjunt, baix-medieval, als segles XIV-XV. El gruix dels murs és decreixent, amb tres banquetes interiors, de la qual cosa resulta un gruix d’1,4 m a la base i 0,75 m a la part alta.
Els fonaments mostren un aparell diferent en el primer metre i mig, on és més tosc, amb còdols desbastats, formant filades força irregulars; segueix un segon tram, d’uns 3 m, d’una obra més perfeccionada, amb cantoneres de pedres més treballades, i hi ha a continuació un tercer fonament, el més tardà, força més irregular. L’estudi de l’obra i de la ceràmica trobada en l’excavació feta al subsol de la dita torre permeten assenyalar, per a la part més antiga, una datació del segle X o inici de l’XI, i, per a la més tardana, del segle XII.
Tot això, a més dels resultats de l’excavació, està en curs d’estudi i de publicació i la part anterior és només un petit avanç o resum. Les obertures i portes d’accés presenten també indicis de vellúria i testimonis de trasllats i reaprofitament, que es detallaran en aquest estudi més ampli, encara inèdit.
Creiem que la funció original de la torre que és la base de l’actual castell de Plegamans, tenia la missió de defensar els antics camins, successors d’anteriors vies romanes, que passaven a una i altra banda de la petita serra sobre la qual s’assenta el castell: el camí de la Serra o de Mogoda a Palaudàries; l’antiga via de Barcino a Ausa o la Plana de Vic o la de Caldes a Barcelona. (MTQ)
Bibliografia
- Els castells catalans, II, 1969, pàgs. 93-98