L’antiga parròquia de Santa Fe de Montfred i el terme de Montfred són a l’extrem sud-est del terme municipal de Talavera, un xic més amunt del poble de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà. El lloc és documentat des de l’any 1051 i el seu castell fou senyorejat per la família dels Cervelló; així, consta que el 1093 Guerau Alemany (II) de Cervelló i la seva esposa Ponça vengueren a Ermengarda i a la seva descendència “ipsum castrum de Monte frígido”, amb tots els seus termes i les seves pertinences, el qual es trobava inclòs al comtat d’Osona, dins el terme del castell d’Aguiló.
A la darreria del segle XII el lloc de Montfred havia passat a la família Castelltort, ja que en el testament sacramental de Guillem de Castelltort de l’any 1196, consta que aquest deixà el “castro meo de Monte frigio” als hospitalers de Cervera, tot disposant que l’usdefruit havia de quedar per a la seva muller Guisla mentre visqués. L’any següent Berenguer de Castelltort, amb el consentiment dels seus germans Arnau i Guillem, cedí també a l’orde de l’Hospital tots els drets que tenia a la fortalesa de Montfred; aquesta cessió fou feta davant de Bernat de Bellvei, comanador de Cervera.
Els hospitalers de Cervera foren a partir de llavors els senyors de Montfred almenys durant un segle, car l’any 1295 un tal Bernat de Conesa confessava tenir en feu de la comanda cerverina un seguit de drets sobre el castell de Montfred, els quals havien estat adquirits de Ramon Arnau de Castelló i el seu fill Guerau. Tot i això, en el fogatjament dels anys 1365-70 consta que el loch de Muntfret, dins la vegueria de Cervera i amb dos focs, era de Francesc d’Oluja.
En l’actualitat no ha pervingut cap vestigi d’aquesta fortalesa.