Les balanoforàcies

Es tracta d’una família formada per gairebé mig centenar d’espècies tropicals i amb un representant mediterrani, Cynomorium coccineum. Són plantes paràsites obligades, que consten de grossos rizomes subterranis (algun cop de la mida d’un meló petit), i de sorprenents tiges carnoses. Els rizomes, que estableixen contacte amb les rels de l’hoste, solen ramificar-se irregularment, i les gruixudes tiges són molt simples, sovint de forma cilíndrica, ovoide o clavada, i de colors vius, com ara groc o vermell. A causa de l’estranya aparença d’aquestes plantes, fins ben entrat el segle passat hom creia que es tractava de fongs. Recobrint quasi tota la superfície de les tiges, apareixen un gran nombre de menudíssimes floretes, generalment unisexuals i d’estructura molt senzilla; les masculines són formades per un periant rudimentari i per un o dos estams, i les femenines consten només d’un pistil d’ovari súper; fruiten en petites núcules o drupes. C. coccineum fa una tija cilíndrica, de vora un pam d’alçada i uns 3 cm de gruix, i de color entre vermell i porpra negrós. Viu en sòls salabrosos, paràsit de diversos vegetals d’aquells ambients, com ara cirialeres. Propi de les terres àrides mediterrànies, a casa nostra apareix només a les comarques meridionals Valentines i a les Pitiüses.