Castell palau de la Bisbal d’Empordà

Situació

Una vista aèria del conjunt, molt refet.

J. Todó-TAVISA

El castell palau és situat al centre de la població de la Bisbal, a la riba dreta del Daró. Davant la seva façana sud-est hi ha una esplanada, tancada a migjorn per fragments d’un recinte de les muralles del castell.

Mapa: 334M781. Situació: 31TEG032456.

Si de Girona, després de travessar el riu Daró, cal girar a mà dreta i agafar la carretera de Calonge. A mà esquerra, després de passar una plaça i un carreró ja veurem la façana posterior del castell palau. (JMB)

Història

En els preceptes carolingis més antics, així en un de l’any 844, hom reconeix ja que el bisbe de Girona té uns drets sobre la parròquia de Santa Maria, que després fou anomenada de la Bisbal. Durant l’època del bisbe Pere Roger (vers 1010-50), sembla que els drets que hi tenia el bisbe passaren al comte, que els donà en feu als vescomtes de Cabrera. Aquests nomenaren com a batlle Gausfred de Cruïlles, que féu durant uns anys de senyor del lloc. Això provocà que, malgrat que els bisbes aviat recuperaren el poder sobre aquest lloc, els Cruïlles hi continuessin tenint uns drets.

En una sentència de l’any 1180, en època del bisbe Ramon Guisall, apareix esmentat, segurament amb relació a les aspiracions dels Cruïlles, que al castell de la Bisbal no hi havia pas un castlà perpetu. Amb tot i això, aquesta família dels senyors del proper castell de Cruïlles hi continuaren tenint alguns drets. I, malgrat aquesta mateixa sentència, els senyors de Cruïlles es continuaren enfrontant amb el bisbe de Girona. Segurament degué ésser en aquesta època que fou construït el castell palau episcopal que ha arribat fins a l’actualitat.

Jaume I concedí als bisbes de Girona la jurisdicció alta i baixa sobre la població de la Bisbal. A conseqüència d’això podem trobar en un document que el bisbe Bernat de Vilamarí (1292-1312): “in castro Episcopali… furchas erexit” (féu aixecar forques al castell de la Bisbal).

Un inventari dels béns del castell palau fet en època del bisbe Gastó de Montcada (1328-34) permet de conèixer els béns mobles que hi havia en aquest castell. Segons la publicació que en féu Lluís Batlle, sabem, per exemple, que a la cambra principal hi havia un armari on l’administrador del lloc tenia les escriptures, un matalàs amb roba de llit i l’armament. A la cuina hi havia dues taules, dos bancs i una sèrie d’estris per a cuinar. A la cambra del costat de la cuina els que feren l’inventari trobaren dos matalassos de palla, un llit de roba, un armari i uns ferros que són anomenats “gryllons ad tenendum homines captos”. A la sala només hi havia dues taules, dos bancs i una cadira. I així anaren fent la descripció de tot allò que hi havia a les diverses dependències del castell, sales i dormitoris —un d’ells del criat—, en totes les quals apareix també força poca cosa.

També és interessant un document del 19 de gener de 1440, en què la cort del castell de la Bisbal, de part del bisbe de Girona, mana que cada cap de casa havent dinat fos “al pati del castell de la Bisbal per metre jurats sots pena de 15 sous”. Aquesta ordre pot permetre de valorar les mides del pati del castell, que segurament correspon si fa no fa a la plaça que hi ha ara davant la seva façana principal. De fet durant els decennis anteriors al moment en què s’establí aquesta ordre, la població de la Bisbal havia crescut, s’havia clos rere unes muralles, celebrava el mercat cada divendres i s’hi havia estructurat un govern municipal, format per quatre jurats o cònsols i per 40 consellers.

Aquest castell de la Bisbal fou utilitzat com a presó. El bisbe Guillem de Pau hi féu empresonar, l’any 1442, el seu cosí l’abat de Banyoles per rancor personal. En un document relacionat amb aquest afer s’esmenta que en “les presons del castell o loch de la Bisbal, hon solen star los condempnats a carce perpetual”. Fins i tot, respecte a la presó del castell palau hi ha documentada una protesta dels consellers d’aquesta població de la Bisbal, que diuen que dins el castell hi ha “una preson entre les altres apellada lo canon del castell, la qual preson de si és molt scura e contreta e mala, e tala que ningun stant dins aquella pres no y pot molt viure”.

Durant la guerra civil catalana del segle XV, els enfrontaments que hi hagué a la Bisbal foren importants. El dia 7 de juny de 1465 fou presa aquesta població per Pere de Portugal, després d’una aferrissada defensa dels partidaris del rei Joan II. Aleshores, no tan sols fou canviat el nom de la Bisbal pel de Camp-reial, sinó que, per exemple, les rendes de la mensa episcopal que provenien d’aquest lloc foren apropiades i concedides, l’any 1468, al capità italià Jacobo Galeoto.

Durant l’època moderna el castell sofrí algunes reformes. A la llinda de la porta principal hi ha les armes i el nom del bisbe Francisco Arévalo de Zuazo; aquesta portada fou feta l’any 1604. (JBM)

Castell

Planta de la planta baixa, segons Lluís Monreal i Martí de Riquer (Els castells medievals de Catalunya. L’Empordà, pàg. 41).

Planta de les terrasses i la capella segons Lluís Monreal i Martí de Riquer (Els castells medievals de Catalunya. L’Empordà, pàg. 41).

El castell palau de la Bisbal és un edifici de planta lleugerament rectangular, amb una longitud d’uns 21,50 m entre les façanes del sud-est i del nord-oest i amb una ampiada d’uns 20,50 m entre les dues façanes restants. Al mig de l’edifici hi ha un pati, per on puja una de les escales del castell. L’edifici té, en la major part de la seva superfície, dos nivells: la planta baixa i el pis principal. Damunt aquest segon nivell, a l’angle de llevant, hi ha encara la capella, que sembla una torre i, encara, damunt aquesta capella fou construïda una torreta. Des del sòl actual, a la plaça, fins al terrat —per damunt del pis principal— hi ha una alçada de 15 metres.

Durant l’època moderna, aquest castell palau sofrí diverses reformes, la més important de les quals fou que hom li afegí una construcció annexa a la banda de la façana sud-oest, la qual allarga tot l’edifici uns 4,5 m. Així mateix, també s’introduïren modificacions en alguna de les sales romàniques —portes i llar de foc— i fou molt transformada la façana principal.

Aquesta façana principal, orientada vers el sud-est, que dóna a la plaça del Castell, sofrí profunds canvis. La porta principal actual és del començament del segle XVII. Els quatre finestrals del pis superior també foren refets, almenys a la cara exterior, en època moderna. Al mig d’aquesta façana hi ha un matacà, exac-tament damunt la porta principal, amb un arç de mig punt que s’aguanta per dues mènsules volades. A la banda de la capella, situada a l’angle de l’edifici, hi ha una petita finestra romànica de doble esqueixada, acabada amb un arc de mig punt, que correspon a l’absis de l’església del castell. Com ja hem dit, damunt aquesta capella encara hi ha una torreta. A la part alta, al nivell del terrat, damunt l’església i a la torreta, hi ha diversos merlets rectangulars, coronats amb una piràmide, que molt possiblement foren afegits posteriorment al moment inicial. Sota els merlets hi ha diverses espitlleres.

Hom pot veure a la façana nord-est les obertures romàniques originals: a la planta baixa hi ha tres finestres d’una sola esqueixada, al nivell principal n’hi ha tres del mateix tipus i dues més de doble biaix.

A la façana nord-oest, podem veure, a la part inferior, un basament amb una alçada d’uns 60 cm, fet amb pedres sense escairar, unides amb morter de calç. En aquest basament hi ha una filada de lloses inclinades que recorden l’opus spicatum. Possiblement, segons parer de Joan Badia, correspon a un edifici anterior al castell palau actual. A part algunes obertures més modernes, en aquest mur, al nivell inferior, hi ha dues finestres romàniques.

La façana del sud-oest actual pertany al cos afegit en una època tardana.

Interior d’una de les sales del castell palau.

F. Tur

A la planta baixa d’aquest edifici i amb relació a la part romànica, cal assenyalar l’existència de tres sales paralleles respectivament als murs del sud-oest, del nord-oest i del nord-est, les quals envolten el petit pati central. Al costat sud-est, on hi ha la façana principal, hi ha, lògicament, el corredor de la porta d’entrada, cobert amb una volta de quart de cercle, i l’inici de l’escala interior que permet l’accés al pis superior.

Sota l’arc d’aquesta escala interior hi ha excavat a la roca un pas estret, del qual arrenca una escala rústega que mena al que hom pot identificar com la tàvega o presó del castell, que els documents antics anomenen “lo canó”. Aquest espai té forma rectangular i és cobert amb una volta de mig punt i s’allarga mitjançant un corredor llarg i estret.

En aquest nivell inferior, les portes d’entrada a les sales i de comunicació entre elles són rectangulars, cobertes amb unes llindes que tenen el costat superior que forma un doble vessant (tipus de llinda sovint anomenat pentagonal). En la majoria dels casos, sobre la llinda hi ha un arc de mig punt, de descàrrega. Per exemple, la porta que des del pati central permet d’accedir a la sala del sud-oest té una alçada d’1,90 m i una amplada d’1,40 m. La seva llinda —situada al costat de pati— als extrems només té una alçada de 41 cm, mentre que al centre té una alçada de 65 cm.

Aquesta sala sud-oest té una planta rectangular; fa uns 18,6 m de llarg i uns 4,55 m d’ample i és coberta amb una volta apuntada, que comença a 2,60 m del terra. La volta té una alçada d’aproximadament 2,5 m més. A l’arrencada de la volta hi ha diversos encaixos rectangulars —hi manca, de fet, un carreu—. Al mur sud-oest de la sala hi ha tres finestres acabades amb un arc de mig punt i que tenen, a l’interior, una amplada de 70 cm. Aquestes finestres de doble esqueixada, antigament donaven a l’exterior, però ara donen a les cambres de l’edifici annex del segle XVI que fou adossat a aquesta façana.

La sala nord-est és molt semblant, bé que només té una longitud de 13,40 m. També és coberta per una volta apuntada, on encara hom pot veure restes d’encanyissat.

Hom pot accedir a la sala de tramuntana, semblant a les anteriors, per una porta situada al pati central i també per un arc rebaixat que hi ha a l’extrem de la sala del nord-est.

En algunes d’aquestes naus hi ha, a una certa alçada respecte al terra, petites portes que fan pensar en l’existència, antigament, d’uns terrabastalls de fusta que partien aquestes sales.

Els carreus d’aquestes sales generalment són força escairats i fan, per exemple, 20 cm d’alt per uns 50 cm de llarg. A la sala del sud-oest hi ha un carreu —estudiat a part— on hi ha representades unes figures i unes ratlles.

Al nivell principal hi ha cinc sales organitzades al voltant del pati central, tres a la banda del sud-est —que coincideixen amb les tres finestres de la façana principal— i dues a la banda del carrer posterior. Gairebé totes aquestes sales, com les del pis de sota, són cobertes amb voltes apuntades fetes amb pedruscall.

La sala de llevant té una longitud de 12,2 m i una amplada de 5,35 m. La sala de migjorn, anomenada “sala capitular”, té unes mides semblants (13,7 m de llarg per 5,05 m d’ample). La sala que hi ha entre aquestes dues és una mica més petita i és coberta amb una volta d’aresta. Les portes que comuniquen aquestes cambres són acabades amb arcs de mig punt, que tenen de 6 a 8 dovelles d’uns 25 cm de llarg. També acaben així les finestres, tant les laterals com les de la façana principal, aquestes darreres, com ja hem esmentat, transformades modernament en la cara exterior. Les antigues finestres, que encara s’endevinen de dins estant, tenien una amplada d’1,20 m.

En aquestes tres sales hi ha a més a més sengles arcosolis o armariets en forma de semicercle, oberts dins el mur, els quals tenen una llargada de 195 cm, una alçada de 95 cm i una profunditat de 75 cm. S’acaben a la part superior amb unes deu dovelles amb una alçada de 32 cm.

De la sala de llevant s’accedeix a la sala de tramuntana (situada al costat de la paret de nord-oest) per una arcada rebaixada. Aquesta sala té unes mides de 3,65 m per 4,95 m i és coberta per un terrabastall de fusta.

La sala de ponent, a la qual s’entra per una porta amb una llinda pentagonal, com les del pis inferior però sense arc de descàrrega, és més llarga que la cambra que té al seu costat i s’estén parallela a la façana nord-oest, amb una longitud de 7,95 m i amb una amplada de 4,95 m.

El gruix dels murs perimetrals és de 125 cm, molt semblant al dels murs interiors, que sol ésser d’uns 120 cm. Aquestes parets del pis principal són bastides amb carreus escairats que fan, per exemple, 20 cm d’alt per 30 cm de llarg o bé 25 cm per 35 cm, etc. Així mateix, per exemple, les sales de llevant i de ponent tenen un relleix a l’arrencada de la volta.

Per a poder pujar al nivell superior, on hi ha el terrat i la capella, a part l’escala principal, hi ha també una escaleta, coberta amb una volta de canó, que per dins de la paret comunica la capella amb la sala central de la façana del sud-est.

Com ja hem dit, a l’angle de llevant d’aquest nivell superior hi ha la capella del castell palau, que sembla que era dedicada a sant Miquel.

Al mur oposat al de la capella, a la façana nord-oest hi ha una finestra coronelía. En aquest sector, entre aquesta finestra i la capella, segurament hi havia projectat de fer alguna cambra, que no s’acabà; les celles que hi havia en aquest lloc foren construïdes molt més tard.

Damunt la coberta de la capella hi ha una petita terrassa on s’alça una torreta de planta quadrada, coronada també amb merlets. En aquesta torreta hi ha diverses arcades que s’obren vers l’interior i són acabades amb arcs de mig punt; el seu interior és cobert amb una volta de canó.

Els carreus que podem veure a les façanes exteriors de l’edifici són generalment escairats i tenen formes rectangulars. Són disposats en filades d’altures irregulars. Hi ha així mateix algunes filades amb pedres que tenen gairebé una forma quadrada.

A part aquest edifici, també formaven part de la fortalesa que tenien els bisbes un recinte exterior, del qual veiem fragments amb nombroses espitlleres a la plaça que hi ha davant la façana principal del castell palau.

Ens trobem, doncs, davant un edifici excepcional del romànic civil català, que en principi podem datar vers el segle XII o, com a màxim, al començament del segle XIII. El recinte exterior segurament és una mica més tardà que el cos principal. (JBM)

Escultura

Carreu esculpit amb un personatge dret i amb els braços en creu. Aquesta pedra es troba al sector occidental del mur de trama de la sala de migjorn de la planta inferior.

F. Tur

Al sector occidental del mur de tramuntana de la sala de migjorn de la planta inferior del palau castell de la Bisbal hi ha un carreu, que té unes mides de 26 cm d’alt per 56 cm d’ample, en el qual podem veure rastres d’algunes formes esculpides. A la meitat dreta de la cara exterior del carreu distingim la figura d’un home amb els braços estesos en forma de creu, que ens pot fer pensar en la representació de la crucifixió de Jesús. Al costat esquerre d’aquest mateix carreu sembla que hom intentà d’esculpir una figura semblant, bé que restà inacabada, fet que en fa difícil la interpretació. A part aquests dos elements bàsics, també hi ha unes altres incisions: una creu a la part superior, diverses ratlles verticals i, fins i tot, restes d’alguna possible inscripció.

Quant a la figura humana de la dreta, hom hi pot observar un intent de relleu: s’ha treballat burinant el carreu per tal de destacar la figura del fons. Hi ha un intent d’emmarcar la figura fent un rebaix; això, però, només s’aconseguí a la part superior, damunt el cap i els braços de l’home. Totes aquestes característiques demostren el caràcter rústic i fins i tot matusser del baix relleu i fan pensar en un treball inacabat, que té algunes característiques que gairebé recorden les dels grafits.

Aquest relleu tant pot pertànyer a un carreu reaprofitat i, per tant, treballat anteriorment al moment de la construcció del castell palau, com pot ésser que fos realitzat en una data posterior a la construcció del mur on és esculpit. (ISB)

Bibliografia

Bibliografia sobre la història

  • Joaquim Pla i Cargol: Plazas fuertes y castillos en tierras gerundenses, Girona-Madrid 1953, 2a. ed., pàg. 160.
  • Lluís Monreal i Martí de Riquer: Els castells medievals de Catalunya. Empordà, Carles Vallès Editor, Barcelona 1954, Figueres 1984, 2a. ed., pàgs. 37-47.
  • S. X.: Un atentado a la Ruta Monumental del Baix Empordà, “El Correo Catalán”, Barcelona 15 d’agost de 1967.

Bibliografia sobre el castell

  • Lluís Monreal i Martí de Riquer: Els castells medievals de Catalunya. Empordà, Barcelona 1955, Figueres 1984 (2a. ed.), pàgs. 37-47.
  • Jordi Frigola i Arpa: El castell de la Bisbal, separata del X Gran Aplec de la Sardana de la Bisbal, Patronat del Castell, Girona 1972.
  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàgs. 107-109.
  • Jaume Marquès i Casanovas: La comarca del Bajo Ampurdán. Catálogo monumental de la provincia de Gerona, fascicle V, Diputació Provincial de Girona, Girona 1978, pàgs. 120-123.

Bibliografia sobre l’escultura

  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació de Girona, Girona 1985, 2a. ed., pàgs. 108-109.