Situació
Una vista de l’interior de la nau vers ponent. Hom hi pot veure diverses modificacions: campanar d’espadanya, porta d’entrada i finestres que la flanquegen.
J. M. Melció
Les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Montros, al cim del Mont-ros, a 632 m d’altitud, al contrafort nord-occidental de la serra de Sant Julià del Mont, són situades a l’extrem oriental del terme, dintre la parròquia de Begudà.
Mapa: 257M781. Situació: 31TDG629730.
Per anar-hi hom pot agafar el mateix camí que hem indicat per arribar al castell de Mont-ros, prop del qual hi ha l’església.
Història
D’aquesta església, que havia estat la capella de la fortalesa, poques són les dades històriques documentals que podem aportar sobre el seu passat; tanmateix una escriptura particular datada de l’any 1240 referent a les afrontacions del mas Rovira, indica com a límits el castell i la capella de Nostra Senyora de Mont-ros. Més tardanament, al final del segle XIV, apareix esmentada també en els nomenclàtors de la diòcesi de Girona com a “Capella sancte Marie de Monterusso in parrochia sancte Eulalie de Begudano”.
D’altra banda, alguns estudiosos donen notícia d’una estada propera a l’església que fou possiblement residència dels castlans del lloc, i que amb posterioritat, en perdre el castell la seva importància, degué ésser cedida pels vescomtes de Bas als clergues de Begudà perquè mantinguessin el culte religiós a la capella.
La imatge que es venerava a l’església al segle passat va ésser malmesa per un llamp caigut al temple l’any 1895, motiu pel qual fou substituïda per un altra de moderna. El santuari depèn eclesiàsticament de l’església parroquial de Santa Eulàlia de Begudà. (MLIR)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular. Com hom pot apreciar, l’edifici original ha sofert algunes reformes al llarg de la seva història.
I. Sala
L’església de la Mare de Déu de Mont-ros es troba molt malmesa, fins al punt que la volta que cobreix l’edifici és esfondrada. Com tantes esglésies de la comarca ha sofert algunes modificacions que n’han alterat la planta i l’aspecte originaris.
La planta primitiva correspon a una església d’una sola nau amb l’absis semicircular orientat a llevant. Posteriorment hi fou afegida la sagristia, que és adossada al mur de tramuntana i que comunica amb el temple mitjançant una porta que dóna a la nau, i el campanar d’espadanya, sobre el mur de ponent de l’edifici, que fou sobrealçat i modificat.
La porta d’accés a l’edifici és oberta al mur de ponent. És flanquejada a cada costat per una finestra que, segons J. Murlà i Giralt, són d’època posterior. La porta és d’arc de mig punt i adovellada. A més de les dues finestres esmentades, il·luminen el temple unes altres quatre obertures de doble esqueixada emplaçades a la façana de migdia, tres obertes a la nau i una a l’absis.
L’interior del temple és cobert amb volta de canó seguida a la nau i de mig cercle a l’absis. Aquest darrer és tapat per uns murs construïts posteriorment que transformen l’espai semicircular amb un altre de trapezoidal.
A l’exterior, l’absis és sustentat per tres contraforts que impedeixen l’esfondrament d’aquest.
Davant mateix de la porta, segons es percep en un dibuix del final del segle XIX fet pel pintor Josep Berga i Boada, hi havia un porxo, del qual només resten actualment vestigis dels murs laterals.
L’aparell dels murs, que no presenta cap tipus d’ornamentació, és format per uns carreus de mida diversa, ordenats en filades. Si partim d’aquest factor, podem datar l’església al segle XII. (EBC)
Bibliografia
Bibliografia general
- Francesc Montsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XVI, Olot 1908. pàgs. 93-94.
- Josep M. Pons i Guri: Nomenclátores de la diócesis gerundense en el siglo XIV, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, Girona 1964-65, pàg. 71.
- Diversos autors: Els castells catalans, vol. III, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1971, pàgs. 134-135.
- M. Soler i Vínolas i I. Sala i Bartrina: Sant Joan les Fonts. Avui, “Amics de Sant Joan les Fonts”, 1981, pàg. 16.
- Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983, pàg. 26. (MLIR)
Bibliografia sobre l’església
- Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983.