Sant Martí de Caçà de Pelràs (Corçà)

Situació

Una vista de la part frontal de l’església des del sud-oest. Hom hi pot veure com el mur de ponent fou substancialment reformat, amb la qual cosa el campanar d’espadanya es transformà en l’actual de torre.

F. Baltà

L’església parroquial de Sant Martí és al mig del reduït nucli del poblet de Caçà de Pelràs, el qual no s’organitza en una trama urbana consolidada, sinó que és format per un conjunt de masies disposades sense ordre en un serrat.

Mapa: 296M781. Situació: 31TDG995510.

El poble de Caçà de Pelràs és a prop de la carretera comarcal C-255 de Girona a Palamós, de la qual l’església és només a 300 m. En aquesta carretera, en direcció a Palamós, entre el trencant de la local a Rupià i Torroella de Montgrí i la vila de Corçà, hi ha, a mà dreta, dos camins senyalitzats, separats, un de l’altre, uns 500 m. Qualsevol d’ambdós camins porta fins a l’església, que ja és visible des de la carretera. La clau es pot demanar en una casa del poble o bé a la rectoria de Corçà.

Història

Unes notícies sobre l’església de Sant Martí de Perulas (any 882) i sobre l’alou de Catiano sive de Peruls (any 1163) presenten el dubte de si corresponen a Caçà de Pelràs o bé a Caçà de la Selva. Sembla més probable que facin referència al darrer lloc esmentat.

El dubte pot persistir —cal tenir en compte que les parròquies d’ambdós llocs homònims són sota l’advocació a sant Martí— en una cita del testament atorgat l’any 1121 per Berenguer Amat, clergue i senyor de Sant Sadurní de l’Heura, on feia donació al monestir de Sant Daniel de Girona del seu alou situat a la parròquia de sancti Martini de Caciano. En aquest cas, entenem que és més probable que es tracti de Caçà de Pelràs, ja que l’extens patrimoni del testador es trobava majoritàriament al vessant empordanès de les Gavarres.

Sant Martí de Caçà de Pelràs fou una de les nou esglésies dels drets de les quals s’havia apoderat Arnau (IV) de Llers i que l’any 1160 hagué de retornar al bisbe. El llinatge dels Llers-Cervià posseïa, a més dels castells de Llers, Cervià de Ter i d’altres possessions, la baronia i el castell de Púbol amb la qual anaven inclosos drets senyorials sobre el lloc de Caçà de Pelràs.

Arnau (VI) de Llers, nét de l’anterior, atorgà testament el febrer de l’any 1210 amb motiu d’una malaltia greu. Entre els seus béns, amb els castells de Púbol, Llers, Sant Llorenç de la Muga, Cervià i les fortaleses de Bordils, Bassegoda i la Roca de Palancà, consta, entre d’altres propietats, l’honor dit de Galucià i part d’un molí de Planils, a Caçà de Pelràs. Arnau superà la malaltia i l’any 1211 el seu fill Bernat, amb permís d’ell, signà la devolució al bisbe de les mateixes esglésies que havien estat evacuades pel seu avi, entre les quals hi havia Sant Martí de Caçà de Pelràs. Resta evident que Arnau VI se les havia, novament, apropiades.

Els litigis entre els Cervià i els bisbes gironins degueren tenir, encara, algun rebrot posterior. L’any 1242 Hug de Cervià, la seva esposa Berenguera i llur fill Arnau, en reparació d’unes malifetes, hagueren de cedir al bisbe els seus drets a la Pera i Caçà de Pelràs, excepte les tasques i censos, i admetre que el bisbe tanqués la sagrera de la Pera.

L’any 994 ja resta documentat el lloc de Planils (veïnat proper a Caçà del Pelràs, dins la seva parròquia), com un dels límits d’un alou situat a la parròquia de Sant Esteve de Madremanya que fou venut a Odeguer pels comtes Ramon Borrell i Ermessenda. El trasllat, existent a l’arxiu dels ducs de Medinaceli fou fet l’any 1207 per Bernat, prevere de Chaciano.

El 1279 i el 1280 l’església de Caçà de Pelràs figura en les Rationes decimarum. L’any 1314 la parròquia és anomenada, en l’acta de la visita pastoral del bisbe Guillem de Vilamarí, Sancti Martini de Caciano de Pilo raso.

L’any 1336 consta que Guerau de Cervià tenia pel bisbe la meitat del delme de Caçà de Pelràs i que el 1357 la tenia el seu fill Francesc de Cervià.

Sant Martí de Caçà de Pelràs és relacionada l’any 1362 i al final del segle XIV, en els nomenclàtors diocesans, com a església parroquial, categoria que ha mantingut. Tanmateix, en l’actualitat, el culte hi és celebrat de manera només esporàdica, a causa, sobretot, de l’escassa importància demogràfica del lloc.

L’església romànica sofrí diverses alteracions, sobretot al segle XVIII, que comportaren l’additament d’un pis superior, de les capelles laterals i d’una sagristia i la renovació de les obertures de la façana occidental i del campanar. L’any 1936 fou destruït el seu mobiliari antic.

Església

L’església de Sant Martí de Caçà de Pelràs és d’una sola nau, rematada al cantó de llevant per un absis de planta semicircular que és gairebé tan alt i ample com aquesta nau i vers la qual s’obre mitjançant un simple plec, que és apuntat i adovellat.

La volta de la nau és apuntada i seguida, sense cap arc toral, i la volta de l’absis afecta una forma ametllada. L’arrencada d’ambdues s’origina en una cornisa correguda i força prominent, bisellada.

Actualment les voltes romanen cobertes d’arrebossats. A l’interior els paraments han estat repicats de la cornisa en avall; també han estat posades al descobert les dovelles del plec que marca la degradació de l’absis amb la nau.

Un detall del mur de migjorn amb la porta romànica primitiva, actualment tapiada.

F. Baltà

Els murs laterals de la nau han estat perforats per l’afegitó de capelles laterals als segles XVII-XVIII, dues per banda. Hi ha, a més, una sagristia que és adossada a migjorn de l’absis i n’amaga, exteriorment, tot aquest costat. Al cim de tot el conjunt de l’edifici fou bastida una construcció que en dobla l’alçada. Aquest terrabastall enllaça amb el campanar, cos de més alçada situat a l’extrem de ponent, el qual modificà la primitiva espadanya. Prop de l’extrem occidental del mur de tramuntana de la nau hi fou adossada, encara, una construcció semicilíndrica que conté l’escala de cargol d’accés al campanar i al terrabastall de què hem parlat. Algunes dates gravades en diferents punts, indiquen l’època d’alguna d’aquestes reformes. A la llinda d’una finestra del terrabastall, damunt l’absis, hi ha l’any 1735; una altra finestra, la de la sagristia, és datada el 1736.

L’única finestra romànica conservada és la que hi ha al fons de l’hemicicle absidal. És de doble biaix i amb arcs de mig punt monolítics.

Als murs laterals, la construcció romànica només apareix, exteriorment, en els curts espais no ocupats per les capelles que hi foren afegides. Aquests fragments de parament, com el de l’absis, són rematats per una cornisa incurvada.

A migdia, vers l’extrem de ponent del mur, resta la primitiva porta romànica, tapiada. És visible a l’exterior el seu arc de mig punt, amb llinda i l’espai del timpà omplert amb carreuada.

Al frontis hi ha la portada actual i una rosassa, ambdues del segle XVIII, visiblement encastades, destruint part de l’aparell romànic. Al damunt hi ha tres pilastres de la primitiva espadanya, integrades en el campanar d’època tardana, obra popular i rústega.

L’aparell romànic, en els llenços que resten conservats i al descobert, és de carreus grossos, escairats i polits, de gres, que es disposen en filades regulars, a trencajunt. Els carreus procedents dels paraments romànics esbotzats en afegir-s’hi construccions tardanes, foren reutilitzats en alguns sectors d’aquestes, principalment al mur oriental de la sagristia, bastit gairebé del tot amb aquests carreus.

L’edifici —llevat dels nombrosos afegitons d’èpoques posteriors— respon unitàriament a les característiques de l’arquitectura religiosa del segle XII.

Forja

Porta amb els dos batents proveïts d’una ferramenta, potser d’època posterior.

F. Baltà

A Sant Martí de Caçà de Pelràs, els dos batents de la porta —que s’obre a ponent— presenten una decoració, i a l’ensems una protecció de les juntures de la fusta, amb elements de ferro forjat de tradició romànica.

Hi trobem les característiques cintes clavetejades que als extrems originen dobles espires o volutes. Uns altres dos parells d’espires contraposades, al centre d’aquestes cintes, són elements de forja exempts. Es disposen en sis parells, a banda i banda de la porta, formant franges horitzontals. El conjunt, actualment no pas estrictament simètric, es completa amb el forrellat en forma de serp, una argolla, dos guardapanys, un d’ells romboïdal i amb incisions ornamentals, i altres cintes o tires llises, sense volutes. Han desaparegut, del conjunt, alguns dels parells d’espires o volutes. També hi ha clavades vuit ferradures (n’hi hagué, almenys, dues més), allusives al conegut passatge de la vida del patró, sant Martí. Resta clar que aquestes ferradures foren forjades expressament per decorar la porta, almenys les dues que tenen ornamentació geomètrica incisa i les que presenten dates gravades.

Les tires d’aquesta porta no tenen les típiques canaletes o nerviacions que hi ha en altres conjunts del mateix tipus. Són completament planes i llises, de poc gruix i només les espires afecten una lleugera motlluració.

Els esmentats detalls ja semblarien insinuar que la ferramenta pot correspondre a una època posterior al romànic. En aquest sentit són ben significatives les dates que hi ha gravades en tres de les ferradures: 1664/17 ABRIL, en una d’elles, i 1796 a les altres dues. Aquestes dates podrien indicar que tot el conjunt de la ferramenta és postmedieval, la qual cosa sembla probable per les seves característiques. En aquest cas tindríem una clara mostra de la perdurabilitat tardana d’aquestes obres de forja pròpies de les portes romàniques.

Puig i Cadafalch, citant M. Brutails, ja remarcà que la forja catalana fins als segles XVII i XVIII continuà repetint aquestes ferramentes medievals per reparar-les o, fins i tot, copiant-les. Els dits autors ja destacaren que els ferros d’època tardana se simplificaren, fent-los plans i llisos —notem que aquest és el cas dels descrits de Caçà de Pelràs—, mentre que els antics eren fondament estriats o acanalats(*).

Bibliografia

  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I, Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, Pàgs. 157-158.