Situació
Façana de ponent d’una església que presenta molts interrogants sobre la seva autenticitat romànica.
R. Viladés
L’església de Sant Benet de Vilaplana, dita ara de Casamitjana, es troba vora el mas d’aquest nom, vers la part de migjorn de Borredà i al nord-oest de la riera de Merlès, de la qual és un bon xic apartada. El seu entorn és ple d’alzines i pins, bé que l’església és avui al costat d’un camp sense conrear. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 17,2 — y 62,7 (31 TDG 172627).
Per anar-hi cal agafar la carretera que va de Gironella a Vic. Després del quilòmetre 38 i al mateix indret del trencant de Merlès, a mà esquerra, hi ha una pista forestal que va seguint el curs de la riera de Merlès; cal agafar-la i no apartar-se’n mai. Després d’uns quinze quilòmetres, arribarem a la casa de la Ribera. Aquí cal deixar el cotxe i fer la resta a peu. Pel costat mateix de la casa surt un caminet vers ponent; cal seguir-lo un trosset per desviar-se aviat cap al nord, per entre el bosc i sense camí. En uns vint minuts trobarem la capella. Per a un desconeixedor del terreny pot ser que es faci difícil, en no haver-hi pràcticament camí. (RVL)
Història
L’església de Sant Benet de Casamitjana formava part de l’antic comtat de Berga i possiblement fou, des dels seus orígens, una església sufragània de Santa Maria de Borredà.
Dins els límits de l’antic bisbat d’Urgell, els seus orígens són molt desconeguts. Les notícies documentals s’allarguen al segle XV, concretament dels anys 1417 i 1446-52, on s’esmenta l’església de Sant Benet de Casamitjana o de Vilaplana en diferents deixes testamentàries.
Cal pensar que l’església devia pertànyer a les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll i que passà al bisbat de Vic juntament amb la parroquial de Borredà l’any 1835. (RSR)
Església
Aquesta església, molt reformada al llarg de la seva història, és un petit edifici rural d’estructura molt simple i rústica, a base d’una nau més o menys rectangular de mides no gaire grosses, rematada vers el cantó de llevant per un absis semicircular.
Aquest edifici fou aparellat amb uns carreus més aviat grossos i regulars, perfectament disposats en filades uniformes i a trencajunt. Els angles de l’edifici foren lligats amb unes pedres grosses a fi que la lligada de les parets fos més segura. Tot és mig tapat per l’argamassa.
La nau possiblement fou coberta amb volta originàriament i l’absis amb un quart d’esfera. Però avui tant una coberta com l’altra foren refetes després de sofrir un esfondrament. La de l’absis és actualment ensorrada.
Tot i que l’estructura bàsica de l’edifici no presenta cap variació, hom pot observar diverses reformes en els murs, la més important de les quals és el seu sobreaixecament, tant a la nau com a l’absis.
Els murs d’aquest edifici són completament llisos i manquen d’ornamentació. Originàriament, no tenien cap obertura, llevat de la porta d’entrada, actualment tapiada, que s’obria al mur de migjorn. Era, com tot l’edifici, una porta senzilla, coberta amb un arc de mig punt adovellat.
Davant el mur de ponent hi ha una paret de poca alçada, la qual antigament formava un clos que podia limitar el recinte del cementiri. Aquest mur de ponent és el que ha sofert més variacions. La porta d’entrada, l’ull de bou i el campanar que hi ha oberts són moderns i no tenen cap valor.
L’edifici, que cal considerar una construcció d’època tardana, actualment es troba abandonat, tot esperant la seva ruïna. (JVV)
Bibliografia
- Antoni Pladevall: Sant Benet de Vilaplana o Casamitjana, “La Popa”, núm. 9, Borredà novembre de 1979
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàg. 205