Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant.
L. Prat
Situació
Dins un dels pocs nuclis d’habitatges d’aquesta comarca del Solsonès, al vessant d’aigües del Segre, hi ha aquesta església parroquial, del poble de Sant Climenç —segons la parla popular—, dedicada a sant Climent.
Mapa: 329M781. Situació: 31TCG690458.
De la mateixa ciutat de Solsona arrenca una carretera en direcció a la falda del Castellvell i pujant cap a la Torregassa, el punt més alt d’aquest indret. Al punt quilomètric 10,300, a mà esquerra, hi ha una nova carretera que porta directament al poble de Sant Climenç amb poc més de 2 km. Hom trobarà les claus a la rectoria, que és davant el temple.
Història
El lloc no tingué tanta importància com altres indrets dels encontorns (Pinell, Miraver i Madrona), fins al punt que no aconseguí la categoria parroquial fins el segle XX (l’1 de juliol de 1909), en què deixà la d’“ajuda de Pinell”; abans, però, havia estat sufragània de Miraver, fins a l’any 1896. Amb tot, aquesta petita vila ha arribat a ésser centre de la vida social i cívica del municipi de Pinell.
De l’època que ens interessa sabem ben poca cosa. Un document del 7 de juny de 1199 parla de Ponç de Pinell, el qual donà a Guillem, espòs de la seva filla Ermessenda, els castells de Pinell, Miraver i “Sancto Clemente”, entre altres fortificacions del castell de Solsona i viles de la vall del Segre i de Lord.
L’any 1208, Saurina d’Alta-riba es feu donada de Santa Maria de Solsona i hi presentà els honors de “Sant Climenç de Miraver”.
L’any 1375, aquest lloc apareix esmentat com a domini del comtat de Cardona i del ducat en el segle XVIII, dins el batlliu de Solsona.
Església
El temple actual consta de dues naus. La de mà dreta, des de l’interior, no interessa pel fet que es tracta d’una ampliació molt recent, de l’any 1932, bastida damunt el cementiri ja en desús per haver estat traslladat poc abans als afores de la vila.
L’edifici romànic, que cal datar del segle XII, consta d’una nau rectangular, capçada per un absis semicircular, el qual és il·luminat per una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt, a la part de llevant.
La volta de canó possiblement fou sobreposada en una posterior etapa constructiva; és reforçada per dos arcs torals i l’absis s’obre amb un arc preabsidal en degradació. Entre l’arc toral i el preabsidal, a mà esquerra, s’obrí el mur, durant el segle XVIII, per tal de donar accés a la nova sagristia. Entre els dos arcs torals foren obertes unes capelles, una de les quals posteriorment fou esbotzada per tal de facilitar el pas vers la nova nau, d’aquest segle.
Encara hi ha dues obertures més entre la porta i el primer arc toral: una a mà dreta —on precisament hi havia hagut la primitiva porta del temple—, que també dona pas cap a l’ampliació, i una altra a mà esquerra —una petita fornícula amb la pila baptismal.
La porta d’accés actual és una construcció molt recent, més encara que la del cor, que amplià la capacitat del temple. Damunt aquesta porta, a mitja altura, hi ha una finestra en forma de creu; aquest mur ha estat coronat per un campanar de cadireta i doble obertura, amb arcs de mig punt, i sobrealçat al mur primitiu, possiblement quan fou construïda la volta de canó.
El punt d’arrencada de la volta de la nau i la de l’absis s’enceta des d’una cornisa, tallada en les dues obertures laterals i en els arcs; aquesta cornisa, als dos arcs torals del centre de la nau, és de doble bocell.