Situació
Vista de llevant de l’església amb el seu absis romànic, amb un cos afegit a la part de migdia en època posterior.
ECSA - J.V. Valls
És l’antiga església parroquial del veïnat d’aquest nom, dit avui Mas de les Abelles.
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 27’ 55,2” N - Long. 3° 4’ 20,4” E.
Hi condueix una carretera que parteix de la del coll de Banyuls, a mà esquerra venint de Banyuls, uns 300 m després d’haver passat el mas Atxer.
Història
El lloc de les Abelles era comprès dins la donació que Jaume I feu de la vall de Banyuls a Ponç Hug IV d’Empúries el 1248. En aquesta donació se cediren així mateix els drets sobre el delme de Santa Maria de les Abelles. Des d’aleshores, probablement el lloc era infeudat a la família de Pau, originària del castell de Pau, entre Llançà i Castelló, a prop i a l’oest de Roses. El 13 de les calendes de desembre de 1249, Jaume I concedia a Guillem de Pau el dret de fer una fortalesa al seu lloc de Santa Maria de les Abelles.
Església
Interior de l’església, malauradament avui abandonada, que conserva part de l’antic enllosat i traces de pintures murals a la base de la capçalera.
ECSA - A. Roura
L’església és de nau única, coberta amb una volta de canó llis, de perfil apuntat, amb capçalera semicircular i finestra axial de doble esqueixada, amb arc de mig punt.
L’aparell és de pedres sense treballar, disposades en filades horitzontals i en espina de peix a partir d’una certa alçària.
Primitivament, un tram de cor, sobresortint exteriorment, separava l’absis de la nau i la porta s’obria a la banda de ponent de la paret meridional.
A la fi del segle XVII (1685), fou construïda una tribuna al costat de ponent de la nau, amb una escala aplicada contra la paret meridional, es tapià la porta primitiva i un porxo d’entrada, cobert amb volta de canó de mig punt, fou obrat a la part de migdia del tram del cor.
Hom pot observar, a la paret nord de l’església, l’única avui visible i no arrebossada, la traça evident d’una represa de la construcció a l’angle de la paret de ponent; en aquest indret es veuen pedres tallades de calcària grisa, superposades a partir d’uns 3 m amb pedres tallades dins una mena de pudinga esquistosa, material que hom observa també a la finestra axial de l’absis i encara a la cornisa de la capçalera i de la nau.
A la fi del segle XVII, fou construït un cos d’habitació al migdia de la nau, amagant completament la façana meridional, on la porta primitiva, feta malbé, fou aparedada. Un mateix cos d’habitació (actualment sense teulat) oculta també la façana de ponent, on subsisteix una finestra amb arc de mig punt, aparellada de pedres de calcària grisa, a sota d’un campanar d’espadanya. També subsisteixen vestigis d’un campanar d’espadanya primitiu a la unió del cor i de la nau.
La nau ha conservat una part del paviment de lloses amples, i hom discerneix unes traces de pintures murals a la base de la capçalera. Propietat privada, actualment en estat d’abandó, l’església romànica de les Abelles, datable al segle XI i amb refeccions dels segles XII i XIII (façana de ponent), és digna d’una empresa de salvaguarda i restauració, com a part important del patrimoni històric i arquitectònic d’una estació turística com Banyuls de la Marenda.
Contigu a l’església de ponent, el mas de les Abelles presenta encara uns elements d’aparença medieval, pisos baixos coberts amb volta de canó, amb construccions posteriors fins al segle XVII, i un gran cortal d’arquitectura tradicional (arcades de mig punt i teulat d’un sol vessant).
Bibliografia
- Cazes, 1990, pàg. 86.