Torre d’origen islàmic emplaçada dins l’actual terme municipal de Bellcaire, en un indret imprecís, entre la vila actual i el Pedrís. El 1091 apareix per primer cop com a Indret que delimita pel nord —juntament amb el Pedrís— el terme del castell de Bellcaire. El 1139 la torre destruïda —d’origen islàmic— de Faneca delimitava el terme de Bellcaire per la zona septentrional, i el 1143 la torre —encara destruïda— i el seu terme foren atorgats per Emengol VI d’Urgell als germans Pere i Arnau Bernat, els quals l’havien de posseir en alou ple i lliure, tal com havia estat donada al seu pare, en temps d’Ermengol IV i abans de la reconquesta de Balaguer (1105). El 1173, Ot de Solanes i Ermengol VII d’Urgell donaren a Poblet els drets que posseïen sobre el terme de la Faneca, que a partir d’aquest moment es coneix amb el nom de Rocaverd. L’Indret fou convertit en una de les primeres granges del cenobi cistercenc. El 1236 encara hi vivien almenys sis famílies, totes les quals foren Instal·lades per l’abat de Poblet, fra Vidal d’Alguaire, en cases i terres situades al poble de Bellcaire. El nom del lloc encara consta el 1239, quan l’abat Ramon Donat cedia a diversos pobladors bellcairencs coromines prop o dins del terme de la Faneca.