Situació
Angle nord-oest de l’església, amb una finestra cruciforme a la part superior de la façana de ponent.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Martí és al costat del mas de la Figuera, al cim del serrat que separa la vall de Vilanova de l’Aguda de la vall de la riera de Ribelles. Per arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat per al castell. (JAA)
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG563399.
Història
Antiga església dependent de la parròquia de l’Aguda. Tot i que el topònim del lloc de la Figuera figura en la documentació des de mitjan segle XI, ara per ara, l’únic document que dona informació de la seva església, dedicada a sant Martí, data del 23 de juliol de 1092. Es tracta de la publicació sacramental del testament de Bernat Transver, jurat sobre l’altar de sant Ermengol de l’església de Santa Maria de Guissona en presència del jutge Guillem, on es fa donació ad ecclesiam vero Sancti Martini Figerie de dos modis de vi juntament amb la terra situada prop de Perelló, per la salvació de la seva ànima i la de la seva cònjuge.
Fins a l’actualitat no s’ha pogut obtenir cap altra notícia sobre aquesta església. (JTB)
Església
Planta de l’església, amb una successió de nínxols oberts a l’interior del mur de ponent.
J.A. Adell
L’església, com el mas de la Figuera, que porta la data del 1630 a la porta, és totalment abandonada i ha perdut la coberta i el sostre.
És un edifici d’una sola nau, coberta a l’origen probablement amb fusta, i en la qual es bastí una volta de rajol en el curs de les reformes d’època barroca que tingueren lloc en l’edifici, les empremtes de la qual es poden veure al mur de ponent. També són producte d’aquestes mateixes reformes algunes motllures de guix que es veuen a l’arrencada de la volta i elements de decoració pictòrica, a la zona absidal.
La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral, del qual manca el brancal sud, que possiblement fou suprimit arran de les reformes esmentades. Com la nau, tot el sector absidal és mancat de coberta i sostre, que originalment degué ésser resolt amb una volta de quart d’esfera. L’arc presbiteral devia ésser de mig punt, com es dedueix de les arrencades conservades.
Atesa la posició de l’arc d’obertura de l’absis i del ràfec de la nau, format per unes peces simplement tallades a bisell, sembla clar que originàriament la nau no disposava de volta i, per tant, el més raonable, tot i la manca de vestigis, és suposar que devia tenir una coberta d’embigat de fusta.
La porta s’obre a la façana nord i és resolta amb un arc de mig punt exterior, de dovelles ben tallades i extradossades per una filada de lloses planes, seguint les fórmules constructives llombardes, mentre que a l’interior té una llinda de fusta amb arc de descàrrega i timpà.
A la façana de ponent hi ha una finestra cruciforme, de construcció molt rústega i irregular, descentrada, i al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada. Cal assenyalar la presència de nou nínxols rectangulars arrenglerats al mur de ponent, en una disposició que també es troba a l’església de Sant Martí de Mullol de Siall, al Pallars Jussà, i dos nínxols més a la conca absidal, on es conserven per sota dels arrebossats tardans vestigis de pintura mural, molt esvaïda, de color vermellós, que poden ésser d’origen medieval.
L’aparell, molt uniforme, és format per carreuó ben escairat, disposat en filades força regulars, amb juntes grasses, que arriben a formar gairebé un encintat.
Probablement coincidint amb la reforma d’època barroca, es va construir un important contrafort atalussat a l’absis i es van refer les cantonades de la façana nord, resoltes amb carreus buixardats, la nord-est amb un acusat talús. Aquestes reformes i reforços deuen estar relacionats amb el peculiar emplaçament de l’església en un terreny rocallós d’estrats molt inclinats, que deixen la façana oest com penjada sobre una petita balma.
Les façanes són totalment òrfenes d’ornamentació, llevat del ràfec ja esmentat que es conserva en bona part de la nau i en algun sector de l’absis. Només les característiques constructives i la decoració de la porta posen en evidència que es tracta d’una obra construïda amb les formes pròpies de la fi del segle XI, o ja del segle XII, però ancorades en la tradició constructiva del segle precedent. (JAA)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 549
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 1 092, pàgs. 209-213