Situació
Façana nord de l’església, on és visible l’aparell romànic a la base del campanar i d’un extrem del primitiu creuer de l’església.
Arxiu Gavín
L’església parroquial de Santa Maria es troba al bell mig del nucli urbà de Cardedeu
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG465101.
S’hi pot accedir per l’autopista A-17 (direcció Girona, sortida de Cardedeu-La Roca), i també per la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou, amb estació a la mateixa població. Cal demanar-ne la clau a la rectoria. (CBC-MRGP)
Història
La primera notícia documental del lloc de Cardedeu apareix en una venda del 30 d’octubre del 941. Servandus i els seus germans venen al comte Sunyer, per mil sous, les heretats situades al comtat de Barcelona, al Vallès, al terme de la vila de Rifà, les quals confronten a ponent amb el terme de Carotitulo. No és fins al 1012 que és citada l’església de Santa Maria, en un document dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda, en què retornen als habitants de Vila Alba un prat al Vallès, comtat de Barcelona, que confronta a ponent amb terra de Santa Maria de Carotitulo. El lloc i la parròquia pertanyien al terme del castell de Vilamajor.
Són nombrosos els documents en què al llarg dels segles XI i XII surt esmentada la parròquia de Santa Maria. Cal destacar-ne, però, alguns en què es fa referència a obres a l’edifici de l’església. Així, el 1055 Adelaida, muller de Llobató, llega a l’edifici de l’església de Santa Maria de Cardetulo dos mancusos. També el 1088, Truitgarda llega 8 mancusos als preveres de Santa Maria de Cardedeu, el seu cos per a ésser sepultat, i a l’obra de l’església 10 unces i dues peces de terra i vinya.
Se sap que existia una confraria sota la invocació de Santa Maria, de la qual tenim notícies el 1147, quan Ermengol de Llerona, canonge de Barcelona, li llega una burra bona, certa quantitat de vi i sis quarters de carn. També trobem una altra donació del 1187, feta per Berenguer de Santa Eulàlia, d’una mitgera de forment per cens anual. Segurament aquesta pabordia era prou important, ja que el 1190 el rei Alfons I li donà el mas Valmanya, situat a la parròquia de Santa Susanna, al terme de Vilamajor.
El 1272 fou una data important en la història de Cardedeu. Jaume I li atorgà una carta de poblament on s’establia que la nova vila havia d’ésser emmurallada i travessada per l’antic camí de Barcelona a Sant Celoni, l’alliberava d’exaccions reials i establia mercat i fira. Alienat per la corona, passà més tard a ser carrer de Barcelona el 1384. No fou fins al 1599 que se li concedí la separació de la universitat de Vilamajor.
A les últimes dècades del segle XVI l’església de Santa Maria fou ampliada i modificada. Tenim notícia que el 1579 es va suprimir una domeria i s’edificà la rectoria. Dos anys més tard es donà llicència per engrandir l’església. També als segles XVII i XVIII s’efectuaren obres a l’edifici, i el 1873, quan l’església va ser cremada. (CBC-MRGP)
Església
L’església actual de Santa Maria de Cardedeu correspon bàsicament a un edifici alçat entre els segles XVI i XVIII. Consta d’una sola nau sostinguda per grans contraforts, els quals, a l’interior, separen les capelles laterals, quatre per banda. La portalada, obrada el 1780, és de forma quadrada flanquejada per pilastres, i és coronada per un timpà i un ull de bou.
De l’antiga fàbrica romànica resten tan sols dos arcs de pedra i un finestral, ara tapiat, situats en el mur de tramuntana, i molt probablement el basament del campanar, que constitueix una esvelta torre de dos cossos construïda entre la darreria del segle XVI i l’inici del segle XVII. L’antiga capçalera desaparegué durant les obres de restauració practicades després de l’incendi del 1873.
Els treballs d’excavació duts a terme a l’església en la dècada de 1980 han donat informació d’una primitiva església de planta possiblement trapezial que devia anar coberta amb encavallades de fusta. Aquesta estructura originària fou ampliada i reformada al principi del segle XII amb una testera i transseptes; per la fotografia que n’ha quedat, devia tenir una gran similitud amb el mur de capçalera de l’església de Sant Sebastià de Montmajor. Si el mur de dos vessants que es veu a la façana nord fos l’extrem d’aquest creuer, aleshores es tractaria d’una església amb una distribució totalment idèntica a la ja esmentada de Montmajor. La fotografia d’aquesta capçalera mostra una disposició totalment plana, amb tres fines lesenes llombardes que acaben amb arcuacions cegues. Marcades per les lesenes, hi ha dues finestres d’arc de mig punt. Al mig del brancal d’on arrenquen aquestes lesenes hi ha una petita finestra que podria fer pensar en una cripta o cavitat subterrània. (APF-MLlR)
Escultura
Cap esculpit a l’absis, únic element d’aquest tipus conservat in situ.
A. Martí
L’únic element escultòric conservat in situ a l’església de Santa Maria de Cardedeu és un relleu d’un rostre humà en el mur, que, en època romànica, era l’exterior de l’absis rectangular. Actualment, com que s’hi ha afegit una altra construcció, es troba en una sala. Aquesta cara és a l’alçada del que seria l’arrencada d’un arc llombard, sobre una lesena que ocupa l’espai superior dret d’un bloc del mur.
Els petits relleus, especialment en forma de faç, eren força comuns en les mènsules de les arcuacions llombardes dels edificis del segle XI. En veiem a l’absis de Sant Miquel de Fluvià(*) i també al campanar de Sant Vicenç d’Espinelves(*), si bé aquest darrer és d’una factura diferent. La situació d’aquest relleu en facilita la datació, que ha d’ésser la de la construcció de l’edifici.
Un altre relleu similar s’ha conservat en el Museu de Cardedeu; tots dos formaven part, segurament, del mateix temple. (AAR-AMS)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Gallardo, 1938, pàg. 162
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 114
- Mas, IX, pàg. 321
- Martí i Bonet, 1981, pàg. 239
Bibliografia sobre l’escultura
- Martí-Cardoner, 1980, pàg. 71