Situació
Vista del conjunt del castell des del costat de migdia, amb la capella de Sant Miquel als seus peus.
J. Tous
El castell de Castellterçol, conegut a la localitat com el castell de Sant Miquel, corona un turonet que es dreça al centre d’una vall, drenada pel torrent del Castell, a uns 700 m d’altitud i a menys d’1 km vers el sud de la vila de Castellterçol.
Mapa: L36-14(363). Situació: 31TDG266222.
Hi porta, en cosa d’uns 800 m, un bon camí que surt de la part esquerra de la carretera de Granera, sota la població. El castell és habitat per uns masovers que donen totes les facilitats per a la visita del lloc. (APF)
Història
El castell va prendre el nom d’un personatge anomenat Terçol o “Terciolus”, esmentat com a difunt el 898, en un document del monestir de Sant Benet de Bages. D’aquest moment en endavant és constant la menció del castell en la documentació del monestir: compres, vendes i donacions de béns “in castro Terciolo” o “in Castroterzol” del pagus d’Osona o comtat de Manresa.
Vers el 1060 es configura la família del Mir i Tedmar Mir de Castellterçol, que acaba per prendre com a patronímic i cognom el mot Tedmar, canviat després en Xetmar o Xemmar. Tedmar Mir o Miró de Castellterçol el 1093 va posar el castell sota l’alt domini del monestir de l’Estany; s’inicià així el domini d’aquest monestir sobre el castell, que era total a partir del 1229, quan el prior de l’Estany, Guillem de Montbui, va comprar el castell i tots els seus drets a Ramon Xetmar de Castellterçol per 20 000 sous.
A partir d’aquest moment la família Xetmar va perdre tots els drets sobre el castell originari i es va traslladar a les comarques de la Selva i el Gironès, on tenia de molt abans la castlania i dominis a l’Argimon i després a Medinyà, Cervià i altres indrets.
El 1323 el monestir de l’Estany va comprar al rei Jaume II tota la jurisdicció alta i baixa, el mer i mixt imperi del castell i terme de Castellterçol, el qual va tenir per senyors i barons els abats de l’Estany fins el 1574.
Entre els segles XII i XIV hi hagué una família de castlans cognominats Castellterçol, que acabà donant diferents fills com a canonges de l’Estany. Hom en pot seguir el rastre des d’un tal Rotllan o Rutilandus, documentat el 1123.
Quan el castell passà a domini de l’Estany va continuar com a centre del terme, però hi va perdre tota significació militar; els abats van arrendar les terres i la ferreria a diferents persones del terme i el castell es va convertir en un simple mas.
Durant els segles XI, XII i XIII els Xetmar de Castellterçol tingueren la residència al castell i per això el 1111 es va jurar el testament sacramental de Tedmar Mir a la capella de Sant Miquel, que ell mateix feu edificar i consagrar. Consta que més tard els representants de la família signaren documents al castell, sovint amb la presència, en qualitat de notari, del capellà beneficiat de Sant Miquel. (APF)
Castell
L’element central del castell és una construcció de planta lleugerament rectangular (13,9 m per 10,5 m a l’interior), que té uns murs amb un gruix d’uns 130 cm a la part baixa. El nivell del terra actual, a l’interior, és a uns 4,20 m del nivell que hi ha a l’exterior d’aquesta casa forta. Per damunt d’aquests 4,20 m, la paret nord encara fa 6 m més. Els carreus originals (alguns sectors de la construcció han estat molt refets) són escairats i fan uns 25 cm d’alt per uns 25 a 40 de llarg. En l’estat actual, no podem saber res de com era organitzat l’espai interior d’aquest edifici.
Detall dels murs amb espitlleres que formen el seu clos fortificat.
V. Buron
Aquesta construcció central és situada dins d’un recinte més ample, poligonal (amb 5 costats), el costat nord del qual fa uns 25 m de llarg; des d’aquest costat fins a l’angle sud hi ha uns 30 m. Aquesta muralla exterior té un gruix que oscil·la entre 80 i 100 cm. La part inferior, amb un aparell constructiu diferent de la superior, té nombroses sageteres, que fan uns 60 cm d’alt i que poden ésser situades, aproximadament, només uns 45 cm les unes de les altres. Hi solen haver dues filades de sageteres, situades a nivells diferents; de vegades, però, cavalquen les unes en les altres. A la part sud de l’espai tancat dins d’aquest clos hi ha els habitatges d’època moderna, que aprofiten com a paret exterior el mur medieval. La porta que s’obre en aquest sector sembla, però, que és de cap al segle XVI. És possible que en el lloc ocupat actualment per una torre moderna, situada a la paret nord de la masia, hi hagués a l’edat mitjana una torre de planta circular. A la banda exterior, al sector nord del recinte exterior, hi ha un vall força profund, amb una amplada d’uns 5,6 m.
En principi, podem suposar que en una època primerenca, als segles X o XI, hi hagué una torre circular (caldria, però, poder-la estudiar), a la qual s’afegí una casa forta quadrangular cap al segle XII, al mateix temps que es degué fer la capella propera. Després, al segle XIII o al XIV, per raons de seguretat, hom degué bastir un ampli recinte exterior. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, II, 1969, pàgs. 213-217
- Pladevall, 1991, pàgs. 41-70
- Pladevall-Vigué, 1978, pàgs. 106-108