Situació
Una de les torres més representatives de les moltes que poblen el massís de Garraf.
ECSA - J. Bolòs
Torre situada al costat de Can Planes, en un dels extrems de l’altiplà de Campdàsens. Davant seu hi ha una àmplia clariana de camps.
Mapa: 36-17(448). Situació: 31TDF058697.
Des del llogaret de Campdàsens, hem de seguir el camí cap a Can Lluçà, i, cap a l’esquerra, fent una gran volta, arribarem a Can Planes. El camí, actualment, en algun lloc, no és pas transitable amb automòbil. (JBM)
Història
Aquesta torre hauria format part del sistema defensiu de la quadra de Campdàsens, sense que, per ara, com en el cas de la veïna torre de Ca l’Amell que tenia idèntica funció, es pugui determinar si fou bastida pel senyor del lloc, o si, en canvi, es degué a una iniciativa dels pagesos de la contrada. (MLIR)
Torre
Aquesta torre té una planta gairebé rectangular. Fa 3,6 m × 3,5 m, a l’interior. Els seus murs només tenen un gruix de 60 cm. La seva alçada és d’uns 11 m, aproximadament. La porta és situada al nivell del primer pis, a uns 3 m del terra actual. Aquesta porta és acabada per un arc de mig punt format per sis dovelles de 40 cm d’alt. Té una amplada de 70 cm i una alçada de 140 cm. L’aparell constructiu és força irregular; gairebé només els caires dels murs són fets de pedres més treballades. Hi veiem una finestra feta de dues pedres a cada banda i una al damunt fent de llinda.
Aquesta torre, situada a una certa distància de la casa de les Planes, que pot ésser del segle XV o XVI, se suposa que devia servir per a defensar una casa o un conjunt de cases pageses situades en aquest indret. A causa de les seves característiques no es pot rebutjar totalment un origen pagès, bé que tampoc no hem d’oblidar que molt sovint aquests tipus de construccions eren fetes pels senyors locals. Podem considerar aquesta construcció de tradició romànica, tot i que, a causa d’algunes de les seves característiques, per exemple el gruix dels murs, tenim certs dubtes a l’hora de precisar-ne una data. (JBM)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàg. 953