Situació
Un dels escassos vestigis del que fou la capella.
F. Baltà
Les ruïnes són al cim d’un penyal erm i ventós (349 m d’altitud), al sud del castell d’Eramprunyà. S’hi accedeix des del peu del castell, per un corriol que hi va pel dret.
Mapa: 36-17(448). Situació: 31TDF128741.
Història
Les notícies referides a la primitiva capella de Bruguers són tardanes, com una àpoca del 1321 feta per Guillemona, que n’era deodata, o la designació d’un prevere per celebrar-hi la missa el 1328. El 1347, Pere Marc II hi fundà un benefici i el dotà. Es reservà per a ell i per als seus hereus el dret de patronat, i nomenà el primer beneficiat, que hi havia de dir missa diària. El 1387 s’hi feren obres i el 1509 el bisbe autoritzà el senyor d’Eramprunyà a traslladar-hi l’altar i la imatge de la Mare de Déu de Bruguers, constructa in valde agrestes, a Santa Maria Magdalena del Sitjar. Hom adduí les turbaciones guerre que vigebent in Cathalonia i que en la vella capella hi havien estat comesos delictes d’homicidi i de mutilació de membres. Finalment, fou resolt que si la vella capella s’arribava a restaurar, amb cautela fos beneïda per a reconciliació, però que altrament, no fos ni beneïda ni tornada a consagrar.
Església
En resta una part de l’absis, el mur de tramuntana part del de llevant, aquell amb l’arrencament de la volta, que comença dues filades més amunt d’una imposta en cavet. L’absis, carrat (2,50 m d’amplària per 2,80 m de profunditat), és bastit amb pedra rogenca del lloc, tallada en carreus grans i llisos. Aquesta obra romànica conservada a Bruguers Vell indica una datació molt clara dins el segle XII. Els murs de la nau evidencien una refecció tardana, que allargà l’edifici primitiu.
Bibliografia
- Pagès, 1992, en premsa