Antic monestir cistercenc femení situat al sud-est de la Morera de Montsant, a l’indret de l’actual mas de Sant Blai. Cal cercar el seu origen amb posterioritat al 1170, quan al lloc es creà un eremitori que a la darreria del segle va entrar en conflicte amb l’acabat de crear monestir d’Escaladei. L’any 1203 s’arribà a un acord i sembla que els ermitans de Bonrepòs van passar a integrar-se a la cartoixa l’any següent. Bonrepòs aleshores va ser donat pels ermitans a Pere Balb i la seva esposa Guillema per tal de bastir-hi un nou monestir. De resultes d’aquesta donació, a l’entorn del 1215, Santa Maria de Bonrepòs acollí un cenobi cistercenc femení —format a l’entorn del 1210 a Santa Maria de Montsant— fins al 1452. Entre les abadesses de la casa cal destacar Margarida de Prades, vídua del rei Martí I, que fou elegida el 1428 i morí el 15 de juliol de 1429. Al segle XV el monestir entrà en una profunda decadència que portà a la seva desaparició. El proper monestir d’Escaladei el 1450 aconseguí del papa Nicolau V una butlla per la qual donava llicència a la cartoixa a apropiar-se del monestir i el seu patrimoni quan es quedés sense monges, per mort o abandonament. Dos anys més tard, el visitador del Cister Joan de Maimon, davant l’estat ruïnós del monestir i la minsa vida conventual, va decretar la supressió del cenobi i obligà les quatre monges i la novicia que hi quedaven a integrar-se al monestir de Vallbona de les Monges. També decretà que els béns del monestir s’annexessin a Santes Creus. En abandonar el monestir les darreres monges, la casa fou ocupada per Escaladei i això fou motiu d’un llarg plet entre Escaladei —que recolzava els seus drets en la butlla del 1450— i Santes Creus. El 1473 els cartoixans van restar definitivament amb la propietat del lloc i dels antics edificis monacals. L’antic monestir va ser desfet i els cistercencs s’emportaren tot el relatiu al seu orde, com els objectes de culte, les despulles de les monges (que foren novament sebollides a Santes Creus) i fins i tot el claustre. Els cartoixans conservaren la propietat com una granja i hi mantingueren una capella.