Aquesta família primitiva, present a la regió paleàrtica, es caracteritza per la possessió de cintura pectoral arcífera i vèrtebres generalment procèliques, desproveïdes de costelles, pupil·la vertical, llengua circular, escotada i lliure a la part posterior, i maxil·lar superior dentat. La posta es realitza en bandes gruixudes entorn de plantes aquàtiques i les larves són característicament grosses. De la cinquantena d’espècies conegudes, n’hi ha dues que pertanyen a dos gèneres ben diferenciats, sovint atribuïts, fins i tot, a dues famílies diferents, i que habiten les nostres terres. Hom les considera, aquí, com a subfamílies. Els pelobatins (Pelobatinae), als quals pertany la primera espècie, són els gripaus d’esperons holàrtics, amb un tubercle metatarsià molt desenvolupat, d’hàbits excavadors i reproduccions explosives, enfocades a l’aprofitament de períodes de pluja intensa en els medis secs on viuen habitualment; els seus ous es desclouen amb gran rapidesa i, en alguns casos, les larves arriben a la metamorfosi en molt poques setmanes. Els peloditins (Pelodytinae), que inclouen la segona espècie, són mal coneguts, i el parentiu del seu únic gènere encara no s’ha resolt; són animals esvelts i petits, amb un cert grau d’especialització locomotriu i una semblança amb els discoglòssids que podria tenir una base evolutiva o significar, només, una convergència biològica.