Sant Vicenç de Principi (Bassegoda)

Situació

Les ruïnes de l’església de Sant Vicenç de Principi són mig amagades al vessant solell de l’extrem occidental de puig de Bassegoda, a 300 m vers el sud-oest del coll de Principi, prop de l’arruïnada casa de Cal Mossó o Mussú. A la fondalada s’esmuny el torrent de Principi, el qual s’aiguabarreja a la riba esquerra de la riera de Sant Aniol.

Mapa: 257M781. Situació: 31TDG688855.

Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll. Poc abans del quilòmetre 43, entre Sant Jaume de Llierca i Castellfollit de la Roca cal agafar, a mà dreta, el trencall de Montagut, localitat després de la qual cal dirigir-se a Sadernes. Passat aquest poble, hom troba el pont d’En Valentí sobre la riera d’Aguges. Sense passar-lo, cal seguir l’única pista que hi ha a mà dreta, la qual s’enfila per sota Sant Feliu de Riu i que mena a Can Gustí o Agustí de Riu, on cal deixar l’auto, que aconsellem que sigui de tot terreny. A partir d’aquí cal agafar l’anomenat cami del caire o camí de la presa, que segueix la riba esquerra del torrent del Tumany, fins que hom troba el camí que porta al santuari de la Mare de Déu de les Agulles. Aleshores cal baixar, pel Baixant d’En Güies, fins al rierol, després de travessar el qual hom trobarà el corriol de Sant Aniol al Bassegoda, entre Coll Roig i les cases de Principi. Cal seguir aquest camí fins abans d’emprendre la pujada de la darrera costa, al peu de Can Principi; allí cal agafar, a mà esquerra un camí que puja fins a la carena on hi ha l’església. Des de Can Gustí fins a l’església hi ha més de dues hores. Si hom vol anar amb vehicle des de Can Gustí de Rin, pot enfilar-se, fent marrades pel vessant de migdia del puig de Bassegoda, per sota Santa Maria d’Aguges fins al petit coll de Bassegoda. Hom trobarà una cruïlla: la de mà dreta mena a Cal Nou, als pobles de Bassegoda i Albanyà, la de l’esquerra, molt costeruda, assoleix el pla de la Bateria o dels Emigrants, ja al vessant de tramuntana del Bassegoda. Per la pista que baixa fent marrades hom arriba al coll de Principi. D’ací cal baixar per un corriol perdedor en direcció al sud-oest, el qual passa per sota el puig de la Creu de Principi fins a les ruïnes de l’església. Tot el camí se submergeix en el boscam i no troba cap masia. (ANM-JVV)

Història

Malgrat aparèixer el topònim “collis Principi” el precepte que concedí Carles el Calb al monestir de Sant Aniol d’Aguja, l’any 871, cal esperar fins al 1279 per a trobar un document que esmenti l’existència d’aquesta església (“ecclesia de Principi”).

L’any 1315, Ramon de Vilamarí feu homenatge a Guillem, bisbe de Girona, per la meitat dels delmes de la parròquia de “Sancti Vicencii de Principi”, que tenia en feu de la catedral de Girona. Per últim, es troba també en el Llibre verd del capítol catedralici gironí (1362). (JFC)

Església

De l’antiga església de Sant Vicenç de Principi només queden alguns fragments dels murs de ponent i de migdia.

Aquestes restes indiquen que es tractava sens dubte d’una església d’una sola nau coberta amb una volta de canó. El pany de paret orientat a ponent només presenta una obertura corresponent a una finestra. A la part interior de l’altre mur hi ha fragments d’una cornisa que devia recórrer horitzontalment els panys de la nau i que indica l’arrencament de la volta que cobreix l’edifici. L’aparell és força regular, format per petits carreus de dimensions similars ordenats en filades.

Hom suposa, pel fet que el mur de ponent no presenta cap obertura que pugui ésser considerada com una porta, que la porta d’entrada era a migjorn. R. Sala i N. Puigdevall parlen també d’un absis semicircular, del qual no es veuen vestigis a causa de l’embardissament del lloc.

Aquests autors daten l’església al segle XI. Al nostre parer, no hi ha prou elements per donar una datació de la construcció de l’edifici; tanmateix, el tipus d’aparell porta a pensar en una data més tardana, ja dins el segle XII. (EBC)

Bibliografia

Bibliografia general

• Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vols. XI, XII, XIII i XV, Olot, 1899-1919.
• Ramon D’Abadal i de Vinyals: Catalunya carolíngia, tom II (Els diplomes carolingis a Catalunya) vol. 1, Barcelona, 1926, pàg. 177.
• Josep Rius i Serra: Rationes decimarum Hispaniae (1279-80), vol. I (cataluña, mallorca y valencia), Barcelona 1946, pág. 76. (JFC)

Bibliografia de l’església

• Josep Murlà i Giralt:Guia del romànic de la Garrotxa, Olot, 1983.
• Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: El romànic de l’Alta Garrotxa, Caixa d’Estalvis Provincial de Girona, Olot 1977.