Situació
Vista exterior de l’església des del costat sud-est.
J. M. Melció
L’església de Sant Andreu de Gitarriu o de Sant Andreu de Guitarriu es troba a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, que en aquest indret forma els cingles de Gitarriu, al cantó de migjorn del puig de Bassegoda. L’edifici fou construït sobre un dels graons de la cinglera, al peu del coll de Faja, al costat de les masies de Can Saladell i Can Cofí, actualment deshabitades, i dominant una magnífica panoràmica, amb les muntanyes de Bestracà, Montmajor, Montpetit i Montou que fan de marc.
Mapa: 257M781. Situació: 31TDG689819.
Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll. Poc abans del quilòmetre 43, entre Sant Jaume de Llierca i Castellfollit de la Roca, cal agafar, a mà dreta, el trencall que porta a Montagut, localitat des de la qual surt la carretera que porta a Sadernes. Des d’aquí surt una pista amb pujada que porta al coll de Faja amb 9 km. Un camí que hom pot fer amb un turisme. (JVV)
Història
La donació de les dècimes de diverses parròquies, entre les quals hi ha la de “Sancti Andree de Guitarrivo”, feta per Alemanda de Sales, que les tenia en feu del bisbe de Girona, a la capella de Santa Maria Magdalena de Palau de Montagut en ésser consagrada, l’any 1228, aporta la primera notícia documental sobre l’església de Sant Andreu de Gitarriu.
Malgrat anomenar-la “ecclesia de Gecervio” i “ecclesia de Cecarvio” les Rationes decimarum de la diòcesi de Girona dels anys 1279 i 1280, respectivament, el topònim “Guitarrivo” es recuperà el 1362 i quedà com a definitiu.
En època moderna, l’església de Sant Andreu de Gitarriu passà a ésser sufragània de la parròquia de Santa Cecília de Sadernes, com mostra la visita que realitzà el bisbe de Girona, Josep de Taverner i d’Ardena, a l’ardiaconat de Besalú, l’any 1722, en la qual autoritzà al rector de Sadernes i al seu vicari de celebrar dues misses els dies festius de manera que a les sufragànies de Gitarriu, Entreperes i Riu hi hagués missa tots els dies festius i no solament cada 15 dies com fins aleshores succeïa. Tanmateix, un segle més tard, l’any 1823, tornava a celebrar-se alternativament missa a Entreperes i Gitarriu. (JFC)
Església
Un detall del mur exterior de l’absis, amb la finestra que s’hi obre a la part central.
J. M. Melció
L’església de Sant Andreu és un edifici d’una sola nau amb volta de canó, capçada a llevant amb un absis semicircular que s’obre a la nau a través d’un senzill plec en gradació.
A l’absis s’obren dues finestres, de doble esqueixada, una d’elles centrada i l’altra a la banda de migdia. La porta, adovellada, s’obre al mur de migdia, prop del frontis. Sobre el mur de ponent s’alça un petit campanar d’espadanya de dos ulls.
L’interior de la nau és enguixat; en algunes parts el guix deixa veure l’aparell de l’edifici, el qual, igual que a l’exterior, és format per petits carreus, sense escairar, disposats formant filades força regulars. Una part de la banda de llevant és coberta per una heura que en desfigura les cobertes.
L’estructura de l’aparell s’avé amb les tecnologies pròpies de l’arquitectura del segle XI, i al començament del segle XII, que perdura durant tot aquest segle, i encara el següent, en edificis rurals, com aquest, que s’allunya de les formes que caracteritzen l’arquitectura garrotxina de la plenitud del segle XII. En aquest cas, cal considerar l’església de Gitarriu com una obra, potser del segle XII, però encara arrelada a la tradició del segle XI, que a la Garrotxa té escassos exemples. (MLlC-JAA)
Bibliografia
Bibliografia general
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vols. XII i XVI, Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot 1889-1913.
- Josep Murlà i Giralt: Noticia dels temples de l’Ardiaconat de Besalú a través d’un document del bisbe Josep de Taverner i d’Ardena, “IV Assemblea d’Estudis del Comtat de Besalú”, Camprodon 1980, vol. I, pàgs 155-194.
- Josep Rius i Serra: Rationes decimarum Hispaniae (1279-80), vol. I. (Cataluña, Mallorca y Valencia), Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1946, pàg. 76 i 89.
- Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: El romànic de l’Alta Garrotxa, Olot 1977, pàg. 92. (JFC)
Bibliografia sobre l’església
- Ramon Sala i Canadell i Narcís Puigdevall i Diumé: El romànic de l’Alta Garrotxa, Olot 1977, pàg. 92.
- Ramon Sala i Canadell, Narcís Puigdevall i Diumé i Josep M. Melció i Pujol: Caminant per l’Alta Garrotxa, Olot 1984, pàg. 298.