Situació
Detall del mur atalussat que fortificava el turó on era situat el desaparegut castell.
J. M. Masagué
La masia de Ribatallada, anomenada i documentada també com a castell, es dreça al capdamunt d’un turó costerut al límit dels termes municipals de Castellar del Vallès i Sabadell. A la base del turó hi ha la confluència dels torrents de Gotells i el Gran de can Font, que formen, just aquí, l’anomenat torrent de Ribatallada, afluent pel marge dret del riu Ripoll. Pertany a la parròquia de Sant Julià d’Altura.
L’heretat de Ribatallada és propietat de la Companyia d’Aigües de Sabadell, la qual no ha fet res fins ara per a mantenir la masia-castell, que s’està ensorrant dia rere dia.
Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDG224042.
Per a arribar a Ribatallada cal situar-se a la carretera que va de Sabadell a Matadepera, al quilòmetre 4. A la dreta surt un camí carreter que mena a Sant Julià d’Altura; al final del primer tram recte de camí hi ha la creu de terme dita de l’Argelaguet. Cal seguir el camí de l’esquerra en direcció nord cap al torrent. A menys d’un centenar de metres hi ha una bifurcació. S’ha de prendre el camí ample de l’esquerra, on una cadena barra el pas als vehicles. Després d’una baixada sobtada hi ha una construcció que es troba darrere l’antiga era. Al damunt, dalt el turó, queda la masia arruïnada de Ribatallada, a la qual s’arriba a través d’un caminoi estret i molt costerut. (LlFL)
Història
El castell de Ribatallada surt documentat per primera vegada al segle XII. El 1136 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donà en feu al senescal Guillem Ramon diversos castells, entre els quals hi havia el de Ribatallada. En fer testament, el 1173, Guillem Ramon deixà aquest castell al seu fill. El 1202 el rei Pere I concedeix a Guillem Ramon, fill, totes les fortaleses que el seu pare, com a feudatari seu, tenia al Vallès. Una d’aquestes era la de Ribatallada.
La propietat d’aquesta fortalesa romangué fins el 1310 en poder dels Montcada; després passà als Clasqueri. Al segle XIV n’eren els propietaris la família Togores, els quals l’aconseguiren segurament el 1349 quan, mitjançant una carta de gràcia, el rei Joan els transferí diversos drets jurisdiccionals sobre Castellar del Vallès. Al final del segle XV el llinatge dels Togores s’extingí. (EPF)
Castell
L’actual mas de Ribatallada, avui abandonat i mig ensorrat, mostra poques estructures que l’identifiquin amb l’antic castrum de Ripa incisa, tret de la seva situació encimbellada dalt d’un turó, la qual li permetia controlar en el seu temps el pas pel torrent de Ribatallada.
De fet, la planta irregular d’aquest edifici, adaptada al petit espai més o menys pla del cim, mostra un seguit d’estructures que van des del segle XVI al XIX. Només a la part nord-oest queden les restes d’un mur atalussat que recobreix el marge del turó per aquest costat; bé podrien ser les d’un pany de muralla de l’antic castell. Aquest mur presenta un aparell de pedres rodades, de mida mitjana i cara desbastada, que han estat col·locades ordenadament en filades horitzontals força uniformes. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que aquest tipus d’aparell, en construccions de caire civil o militar, pot comprendre una cronologia bastant dilatada, la qual pot anar des dels segles IX o X fins al segle XV. (JMaM)
Bibliografia
- Els castells catalans, II, 1969, pàgs. 117-119
- Subirana, 1979, pàg. 40