Situació
Dintre l’àmbit de les ruïnes del castell de Pera, al seu extrem de llevant, es troben els vestigis d’aquesta típica església castellera. El seu accés i la seva situació són, per tant, els mateixos que els del castell. (APF)
Història
Si bé el castell de Pera és documentat des de l’any 1017, de la seva capella annexa, dedicada a santa Maria, no en trobem cap document fins l’any 1378, i encara es tracta d’un document marginal: un debitori firmat per Pere de Sentmenat, que era aleshores senyor del castell, en favor dels administradors de la capella.
Tenim notícia també de la seva ruïna, ja que aquest era el motiu pel qual consta que la seva imatge de la Mare de Déu era dipositada l’any 1736 a la parròquia de Sant Llorenç. (RVR)
Església
Planta de l’església del Castell, de la qual queden pocs vestigis.
J. M. Masagué
Les restes de la capella de Santa Maria es troben ubicades dins del mateix recinte del castell de Pera. Es tracta d’una església adossada a la part central del mur de llevant de la fortificació. L’absis de la capella forma part del mateix mur del castell.
Les ruïnes conservades arriben fins a mig metre d’alçada; la façana sud és la que es manté més sencera. Malgrat la vegetació, l’estructura de la planta de l’edifici és ben visible. La capella és de petites dimensions, és formada per una sola nau i un absis orientat a l’est, més estret que la nau.
No és un exemple aïllat de capella d’un castell on l’absis forma part del mur de la fortificació. No gaire lluny del castell de Pera, a Gallifa, trobem un exemple semblant. L’església del castell de Gallifa presenta l’absis amb una disposició similar, tot i que conserva una certa alçada de mur i una decoració llombarda a la part inferior. En tots dos casos, la doble funcionalitat de l’absis —religiosa i defensiva—, hi és present. A la capella del castell de Pera, l’absis queda bastant alt sobre el massís rocós.
La porta original de l’església que s’obre al mur de migjorn és una obertura bastant estreta. Té una amplada de mig metre per l’exterior i s’eixampla fins gairebé un metre per l’interior.
L’aparell constructiu és regular, típic del segle XI i molt semblant al del castell de Gallifa. És format per pedres disposades en fileres ordenades. En alguns punts de la paret interna del mur sud i de l’absis encara es conserven fragments d’arrebossat blanc lliscat.
La cronologia de la capella s’ha datat del principi del segle XI, i correspondria a la primera etapa constructiva del castell. (NPeP)
Talla
De la Mare de Déu del castell de Pera no en podem dir res. Tan sols una breu referència documental del 1736 (Vall, 1983, pàg. 230) ens fa saber que una imatge amb aquest nom era dipositada a la parròquia de Sant Llorenç Savall, on actualment no en resta cap notícia, fet que fa impossible albirar si es tractava o no d’una talla romànica o si mai existí. (CCP)
Bibliografia
- Buron, 1980, pàg. 338
- Ferrando, 1983, pàgs. 288-289
- Vall, 1983, pàg. 230
- Pladevall-Adell, 1980, pàgs. 273-278
- Ballbé, 1982 b, pàgs. 4446
- Els casteus catalans II, 1969, pàgs. 130-133
- Mas, XXII, s/d, fol. 98 v